dissabte, 4 de febrer de 2012

Una jornada que enceta nous camins

L’objectiu de la «Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans», celebrada el passat 28 de gener i organitzada per Carrutxa –conjuntament amb Caramella–, s’ha assolit amb escreix. La diada, que es va desenvolupar al local de La Palma de Reus, va ser un punt de trobada, de descoberta, de coneixement compartit i de transmissió d’experiències, que ens va permetre a tots els assistents l'aproximació a la cançó improvisada, una manifestació de cultura popular compartida arreu del país. Com a actes previs, el dijous s'havia presentat Una persona amb un sac penjant, el primer llibre de Caramella, i el divendres es va fer una taula rodona sobre experiències a l'entorn de la cançó improvisada en l'àmbit de l'ensenyament.


El programa, divers i intens, va assegurar l’èxit de la convocatòria i participació de gent vinguda des d’Alacant fins a l’Empordà, passant pel Penedès, les Terres de l’Ebre i el Baix Camp i Priorat, és clar. En total, prèviament s’havien inscrits 54 persones, però se n’anaren afegint al llarg de la jornada, fins a comptabilitzar 120 assistents al sopar popular amb què es va cloure la diada.

Certament, la cançó improvisada és una modalitat de cant popular que havia desaparegut en molts indrets però que durant la darrera dècada ha viscut una embranzida potent i actualitzada per acomplir la mateixa funció de sempre, sigui quina sigui la melodia que la suporta: ser un vehicle de comunicació d’enorme eficàcia expressiva. Dissabte passat ho vàrem poder comprovar i compartir durant una extensa jornada que començava poc després de les 10 del matí i s’allargava més enllà de les 3 de la matinada.


Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista Caramella, inaugurava la jornada amb la conferència «Paper i funció de la cançó improvisada al llarg de la història i el territori», una exposició, plena de referències als usos, a les expressions i als continguts de la glosa arreu del país i de la Mediterrània, i amb referències que permetien situar els principals noms propis reconeguts dins aquest gènere i situar les diferents característiques i trets diferencials d’allò que anomenem cant improvisat i que arreu del país s'expressa amb formes compartides i estils diferenciats. La xerrada, molt celebrada pels assistents, donà pas als tres tallers d’iniciació simultanis que centraven la jornada.

Artur Gaya va impartir el taller de jota cantada, Ferriol Macip va conduir la sessió de corrandes, nyacres i garrotins, mentre Carles Belda explicava als seus alumnes com acompanyar instrumentalment el cant improvisat. Durant gairebé dues hores, i amb una mitjana de 15-20 persones per taller, els assistents van familiaritzar-se amb l’art de la improvisació i es van apropar als principals mecanismes, estructures i recursos del quals es valen els glosadors.


Abans de dinar, els glosadors Mateu Xurí i Maribel Servera van fer una mostra de glosa mallorquina que a ningú va deixar indiferent, per l’expressió formal i de contingut. Igualment, a primera hora de la tarda, la jornada arrencava amb una mostra excepcional de cant valencià, protagonitzat pel versador Josemi Sánchez; Josep A. Aparició, Apa, cantador; Antoni Guzmán, cantador, i Teresa Segarra i Trini Carballo, cantadores. Els acompanyaven Pau Puig (dolçaina, saxo) i Rafa Solves (guitarró i tabal). Les veus d’Apa, Teresa i Trini, juntament amb l’enginy del tio Josemi com a versador a cau d’orella, van permetre que el públic gaudís d’una mostra de cants d’estil i albades, per a alguns força desconegut. Amb la presentació d’aquest gènere es completava la mostra, com pretenia la jornada, i es donava pas, de nou, a un taller d’improvisació de versos col·lectiu.


El taller, dirigit per Mateu Xurí, amb la col·laboració de Carles Belda, Ferriol Macip, Artur Gaya i Josemi Sánchez, va iniciar-se amb una posada en comú dels diferents pals de glosa, per continuar amb la participació de tothom a l'hora de cantar. Prop de cinquanta persones van anar improvisant, en nyacres i garrotins, a partir de l’excusa d’objectes tan quotidians com aleatoris –un aparell de precintar i un llapis de memòria. Una roda darrera l'altra que posà a prova la vergonya, l'agilitat, l'experiència i l'atreviment dels assistents.


Cap a les set del vespre, amb un clima de complicitats ja absolut, arribà la taula rodona sota el títol «El cant improvisat, avui», conduïda per Salvador Palomar i compartida amb Xavier Ciurans, Artur Gaya, Josemi Sánchez, Carles Belda, Mateu Xurí i Ferriol Macip. Tots ells van donar la seva opinió sobre l’estat de salut del cant improvisat al país. Més enllà, el debat es va centrar en el paper que poden jugar les escoles per a familiaritzar alumnes i mestres amb el cant improvisat, tot tenint en compte que encara no existeix ni una veritable massa social ni espais de pràctica; i fins a quin punt el cant improvisat pot i/o és una «peça de museu»… Aquestes, entre d’altres qüestions, van posar sobre la taula interessants aportacions i ganes de reflexionar-hi, tot subratllant el moment clau que està vivint actualment el cant improvisat.


Per tancar la jornada, un àpat col·lectiu i festiu organitzat pel Casal Despertaferro va oferir als assistents una degustació del plat de la festa major reusenca: el bou amb arròs. Vi i altres licors van animar l’inici de les cantades. Hi va participar tothom qui va voler i es va atrevir: Mateu Xurí, Carles Belda, Toni Guzmán, Josemi Sánchez, Maribel Servera i un bon grapat de valentes i valents, dialogaven i van combatre a ritme de jota, nyacra i garrotín. Una festa xalada, amb ironies, picaresca i reivindicacions que tothom va celebrar i gaudir plenament.


A quarts d’una de la matinada el local de La Palma s’havia de tancar, però els que volien cantant més van traslladar-se al bar del recinte. En aquest escenari «més natural» per a l’ocasió, una trentena de persones va continuar la festa i aguditzant l’enginy. Més d’una hora fent garrotins, amb l’acompanyament de la guitarra de Xavier Ciurans, i amb l’ajuda dels espirituosos de rigor, qui més qui menys es va atrevir a glosar i posar el punt i final a una jornada memorable que enceta nous camins de col·laboració, que ha fet paleses complicitats arreu dels Països Catalans, que ens estimula a continuar la feina.

Montserrat Solà

Fotografies: Salvador Palomar