Una part important del poble s'hi ha abocat, contribuint a organitzar els actes –concursos, jocs, sopars, partits de futbol, vermuts, gegants, concerts, ballades, castells, caminades nocturnes– i a cobrir-ne les despeses. Els particulars han adquirit els domassos i samarretes fets per a l'ocasió; tal com ens comentaven els organitzadors, cada domàs penjat en un carrer –i se'n veuen molts!– és senyal que els veïns l'han volgut comprar i penjar. Els cellers locals, aportant allò que saben fer i que des de fa segles dóna renom i activitat econòmica al poble.
Domàs en un dels carrers, vora el Sindicat
Com a mostra, el vi que s'ha elaborat –en quantitat limitada i ja probablement exhaurida– expressament per al 750 aniversari, a partir de produccions de diversos cellers locals. Tot plegat, exemples de què pot fer una població de petites dimensions per pagar les despeses d'una festa extraordinària.
Les emocions col·lectives van esclatar el dissabte 30 de juliol, quan gran part de la població es va aplegar al a plaça per ser testimonis del repic de campanes –es van atrevir a fer-les giravoltar després de molts anys–, que ben significativament s'havia triat com a acte inaugural.
Cal Compte, a la plaça
El 30 de juliol, en la xerrada Tenir una carta de poblament al segle XIII: Torroja 1261, Montserrat Flores va parlar de la importància de la carta de població, que va ser el primer document que regulava les relacions entre la Cartoixa d'Escaladei –com a senyora feudal– i els torrojans, concretament les 30 famílies que, segons el document, hi havien anat a viure. Tot plegat, en el context de la reorganització senyorial i demogràfica del territori de Montsant, dècades després que fos conquerida pel comtat de Barcelona i incorporada als dominis d'Escaladei.
Malauradament, el text de la carta de població no s'ha conservat –no ens estendrem ara sobre les vicissituds que en certs moments de la història ha patit la documentació dels pobles–, per la qual cosa cal utilitzar exemples propers en el temps i en la geografia –carta de poblament de Poboleda, de 1270– per suposar les condicions –pagaments, obligacions, monopolis, garanties– que Cartoixa va imposar als primers torrojans. Tampoc sabem si aquell primer intent va prosperar, ja que l'any 1279 Escaladei va atorgar una segona carta de població a Torroja.
Les relacions entre Torroja i Cartoixa, creades per aquest primer document, van continuar fins a la desaparició del monestir al segle XIX. Dissabte passat, Ezequiel Gort va explicar dissabte passat a la xerrada Torroja i Escaladei, una relació secular de quina manera Escaladei exercia la seva senyoria, que a partir de 1628 –moment en què va comprar al comtat de Prades els drets que tenia sobre el Priorat– va ser absoluta.
Des de l'acte cerimonial d'homenatge –que es repetia en cada poble cada vegada que entrava un nou prior– fins al pagament dels censos, l'acompliment de les obligacions servils i l'exercici de la justícia, Cartoixa tenia una presència quotidiana en la vida dels torrojans. La qual cosa no va impedir, ja al segle XVIII, la formació arreu dels pobles del Priorat d'un moviment de refús cap a les antigues formes senyorials que, com és ben sabut, va desembocar en la destrucció de la Cartoixa tan bon punt es va conèixer l'ordre de la seva desamortització.
El seguiment que han tingut ambdues xerrades –amb una setantena d'assistents com a mitjana– mostra l'interès que la història pròpia desperta en els col·lectius. Conèixer i celebrar, heus ací una fórmula ben present per reforçar la vida de la comunitat. Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada