«Rayos y truenos», de Joaquim Blanch

Ahir al vespre presentàrem a Falset, a l'Arxiu, l'edició facsímil del llibre de poemes Rayos y truenos, de l'anarquista masrogenc Joaquim Blanch, de 1908, a cura de Pere Audí.
Les cinc composicions poètiques que el componen –quatre en castellà i una en català– recullen plenament els anhels i les aspiracions d'alliberament i justícia social del moviment obrer anarquista de començaments del segle XX –la IDEA, en majúscula, que en deien ells–, que no era altra cosa que la lluita per la igualtat de totes les persones a partir de la instrucció i l'educació sense límits d'edat, de classes o de gènere. Tota una revolució. Si fins aleshores l'educació havia estat un monopoli de l'Estat i de l'Església, de les oligarquies que ostentaven –i ostenten– el poder (polític, econòmic o espiritual), les seves propostes educatives parteixen d'un sentit racionalista i laic, on la raó venç la superstició i la moral natural, la religiosa, i creuen en la coeeducació i l'educació integral de la persona.
Pere Audí ens explicava –tal com ho fa en la seva introducció al llibre– l'auge i extensió que el moviment anarquista té al Priorat aquells anys. De fet, la comarca és un dels centres més actius i dinàmics del país quant a desenvolupament d'aquells principis: l'associacionisme obrer, la creació de cooperatives obreres, amb biblioteques i classes ofertes per mestres racionalistes perquè l'obrer, no només l'infant, pugui educar-se en acabar la seva jornada, neixen arreu, no sense tensions amb els vells poders caciquils, que veuen un perill en tot aquest moviment i que maldaran per anorrear-lo.

De Blanc, no en sabem massa cosa, explica Audí, però exemplifica molt bé, a través d'aquests poemes militants –escrigué també articles en periòdics com La Lucha–, els ideals anarquistes de revolució a partir de l'educació. L'edició d'aquest llibre li comportà, a l'autor, un any de presó, i fou alliberat gràcies a una amnistia poc abans dels fets de la Setmana Tràgica de 1909.
Blanch fou, en definitiva, un més d'aquells que es rebel·là contra el que avui denominem l'stablisment, fent seu el lema dels reformistes socials francesos del XVIII: «On la igualtat no existeix, la llibertat és una mentida». I encara estem a les mateixes.

Joaquim Blanch
Rayos y truenos
Edició a cura de Pere Audí
Reus: Carrutxa, 2010