La data no era la millor. Aquest és el cap de setmana més proper al 8 de setembre, un dels moments àlgids quant a les festes major d'estiu i el país és ple de correfocs i cercaviles. Però no hi havia alternativa, perquè les al·legacions catalanes –consensuades entre la Generalitat i l'associacionisme festiu– són damunt la taula del Ministerio i el govern espanyol ha de resoldre aviat sobre l'adaptació de la normativa europea sobre pirotècnia. I calia aquesta mesura de pressió, fent evident al carrer la reivindicació de l'ús de la pirotècnia com a component fonamental de les nostres festes populars.
Per això, milers de persones, components de colles de diables i de bestiari de foc –però també representants d'altres grups festius, bestiari no de foc, castellers i trabucaires, o, senzillament, ciutadans que van voler donar suport a aquesta manifestació popular– van recórrer el centre de Barcelona, acompanyats del so dels tabals i les gralles. I el fum de les bengales que portaven les figures, única pirotècnia que van emprar les bèsties de foc.
La manifestació fou convocada per les federacions de grups de foc
Sota el lema «Farem la festa amb foc, peti qui peti», 7.000 participants, segons xifres de la guàrdia urbana, que van acabar a la plaça de Sant Jaume, convocats per la Federació de Diables i Dimonis i l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya, on –des del balcó de l'Ajuntament– l'alcalde de Barcelona va explicitar el suport de l'Ajuntament a la reivindicació i es va llegir un manifest.
Els grups s'identificaven per la indumentària o les pancartes col·lectives
En un to absolutament festiu i engrescat, la manifestació comptà amb una gran assistència de colles de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i amb una considerable presència de grups vinguts de poblacions de diferents comarques del Principat i també de la Catalunya Nord. En clau autonòmica estricta, en els parlaments, no es va fer cap referència a la tradició festiva del País Valencià ni de les Illes.
La manifestació comptà amb una nodrida participació reusenca, amb membres del Ball de Diables, el Drac gran i el petit, la Cabra, la Víbria, Carrutxa o el grup de teatre de carrer L'Espurna Diabòlica
De no introduir-se els canvis que proposen les al·legacions presentades des de Catalunya, el nou reglament obligaria tot aquell que participi a les festes on s'empra pirotècnia a càrrec de grups festius, des de la Patum de Berga fins a la carretillada de l'Arboç, de l'Aquelarre de Cervera a qualsevol correfoc, a mantenir 15 metres de seguretat respecte al punt de foc. I els assitsents haurien de signar un document assumint-ne tots els riscos. També complica els tràmits per a l'organització de les festes obligant a colles i ajuntaments a demanar autorització a les delegacions del govern central, vulnerant les competències d'ajuntaments i de la Generalitat i obviant la normativa ja existent a Catalunya que ha possibilitat la celebració regulada de correfocs en els últims anys.
La participació dels més petits a la festa és un dels motius de preocupació de les colles
També limita la participació dels més petits, prohibint a la pràctica l'assistència de menors de 12 anys. Des de la consideració que aquests requisits són impossibles de complir, el nou reglament amenaça seriosament el futur de les nostres festes tradicionals.
La manifestació va acabar a la plaça de Sant Jaume
El govern central ha d'iniciar el procés de revisió de les al·legacions aquests dies per tal d'elaborar el document definitiu que pugui ser aprovat pel consell de ministres durant el mes d’octubre. Immediatament després, el projecte serà presentat a Brussel·les per a la seva aprovació definitiva i entrarà en vigor a partir del 4 de gener del 2010. Les declaracions efectuades aquests últims dies per representants de la Generalitat són optimistes pel que fa a la negociació de les modificacions al reglament per part del Govern i les colles de diables i bestiari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada