Activitat intensa, perilla el Centre de Documentació

Carrutxa va presentar ahir dimecres el seu projecte d'activitats per al 2009. Les principals línies de treball són:

• Caramella, 10 anys, 20 números. L'aniversari de la revista que Carrutxa coedita amb Solc (del Lluçanès) i Tramús (de Massalfassar) se celebra amb dos espais de reflexió a partir de la xarxa de col·laboracions i intercanvis que la fan possible. Així, aquest dissabte 31 de gener, taula rodona Cultura popular i mitjans de comunicació a Barcelona. Dissabte 28 de febrer, a Reus, jornada El cançoner de la guerra civil, amb diferents aportacions que s'anunciaran properament i concerts de Biel Majoral i de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (a confirmar).
  
• Educació, cultura popular i moviment obrer. Amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica i l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, diverses activitats al llarg de l'any ens acostaran a moviments socials que foren pioners a Europa en l'àmbit de l'educació i la cultura. A més de la conferència de Dolors Marín aquest divendres 30, està previst un cicle de conferències la primera setmana de març, coorganitzat amb la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV, altres activitats a Reus i Falset (en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Priorat) i diverses edicions.
• Col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb un cicle de divulgació sobre les festes als pobles de Montsant, i l'edició de dos nous opuscles de la sèrie sobre el patrimoni cultural de Montsant (un dedicat als pastors i l'altre a les construccions de guerra).
• Adhesió a l'Any Amades. Dimarts 3 de març, presentació de l'Any Amades i de la col·lecció "Biblioteca de tradicions populars". El mes d'octubre, una jornada sobre El Baix Camp i el Priorat a l'obra de Joan Amades.
• Montsant, front de guerra. Es divulgaran els resultats obtinguts en la recerca feta l'any 20o8, a través d'un cicle de conferències al Castell de Falset (al mes de maig, coorganitzades amb l'Arxiu Comarcal del Priorat), un seguit de xerrades als diferents pobles i l'edició d'un llibre.
  

Cadascuna d'aquestes activitats, i totes les que s'aniran concretant al llarg de l'any, seran anunciades en el seu moment i es podran consultar a l'agenda.

Malgrat tot, aquest conjunt de projectes engegats i línies d'investigació obertes contrasta fortament amb la situació en què es troba el Centre de Documentació. La manca de recursos impedeix garantir la seva infraestructura i dotar-lo de les hores de feina necessàries per a catalogar tot el fons –documents orals, imatges en diferents formats, documents, biblioteca, hemeroteca– que l'entitat ha recollit en els seus quasi 29 anys d'existència, i que augmenta constantment a partir de les recerques. Aquestes feines internes són imprescindibles per poder continuar organitzant activitats i conduint recerques, i per poder atendre les nombroses consultes presencials i virtuals que rep el Centre de Documentació.

La continuïtat de l'associació com a grup de recerca i divulgació de la cultura popular i la memòria històrica està fora de tot dubte, però cal trobar una fórmula per gestionar el patrimoni de coneixement acumulat per l'entitat amb el pas dels anys i posar-lo a disposició del públic, més enllà de les activitats que regularment anem realitzant. Allò que està en perill seriós és el servei públic que ofereix.

Actualment, estem en converses amb dues institucions que habitualment donen suport a les nostres activitats: la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. D'aquestes converses en depèn la continuïtat del projecte.

Podeu veure el ressò que El Punt i Canal Reus TV han donat a aquesta situació.

Caramella: el foc a la festa

Amb un dossier central sobre «El foc a la festa», la revista Caramella arriba al número 20. La revista inclou articles sobre l'evolució del foc festiu als Països Catalans en el context mediterrani, les festes de Sant Antoni, la Patum, les falles de l'Alta Ribagorça, el bestiari festiu de foc..., incidint en la problemàtica actual que afecta aquestes manifestacions festives, amb articles com «Adéu a la cordà? Un paradigma de progressiva reglamentació» o «Amb la pólvora a l'espatlla». La publicació vol contribuir, així, a un millor coneixement del valor patrimonial i la vigència de les festes –només uns quants exemples de les moltes que tenen lloc als Països Catalans– en les quals el foc és component indispensable.
En el sumari d'aquest número trobem també articles sobre músics com Carles Belda o Jaume Blanch lo Xato, o el festival Folk Sona, i sobre les ximbombades, l'alfàbrega i les festes populars o l'Any Amades, entre altres, a més de les ressenyes habituals de llibres i discos.
Amb motiu del seu desè aniversari, la revista inclou un DVD de regal sobre la festa de Sant Antoni a Artà.

La Setmana Tràgica, per Dolors Marín

Ja podeu trobar a les llibreries La semana trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, de Dolors Marín Silvestre.
Dolors Marín és doctora en Història Contemporània. Ha treballat sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Ha publicat, entre altres, llibres com Clandestinos: el maquis contra el franquismo (2001), Francesca Bonnemaison: educadora de catalanes (2004) o Ministros anarquistas (2005), i té en curs de publicació la seva tesi doctoral, De la llibertat per a conèixer al coneixement de la llibertat. Col·labora amb la nostra associació en l'àmbit de memòria històrica i ha treballat sobre l'obrerisme a Reus al voltant del 1900, publicant –amb Salvador Palomar– Els Montseny-Mañé, el laboratori de les idees (2005).
La Setmana Tràgica és recordada fonamentalment com un esclat de violència popular, amb la crema d'esglésies i convents a Barcelona. Una vaga general, convocada amb la intenció d'impedir que embarquessin els reservistes cridats a la guerra del Marroc, va esdevenir una revolta al carrer, a Barcelona i a altres indrets del país. La guerra només servia, als ulls del poble, per defensar els interessos d'una empresa minera. L'exèrcit comptava amb un sistema de reclutament que possibilitava que els rics es lliuressin del servei militar. Una mobilització, a més, que portava a l'Àfrica treballadors que ja tenien família al seu càrrec.
Dolors Marín s'aproxima a aquesta revolta que enfrontà al carrer dues formes d'entendre la vida, el treball, la ciència o la relació entre les persones, entre l'omnipresència de l'Església a la societat i l'efervescència dels ideals laics i racionalistes, amb un personatge que esdevingué central per a la repressió, Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna. Conèixer els fets i el context d'aquesta revolta és indispensable per entendre la història de Catalunya i d'Espanya a la primera meitat del segle XX.
Dolors Marín inaugurarà –amb una conferència, el proper divendres 30, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus– el cicle d'activitats sobre cultura, educació popular i moviment obrer que Carrutxa portarà a terme durant aquest any 2009, centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Presentació del calendari 2009

Ernest París, president de l'Empresa Municipal d'Aigües de Reus, i Montserrat Solà, durant la presentació del calendari.

Amb la presentació del calendari per al 2009, «A la font i al rentador», hem iniciat les activitats de divulgació d'enguany. El calendari ja es pot trobar a la seu del Parc, als ajuntaments o punts d'informació dels pobles del Parc Natural de Montsant i a l'Espai d'Informació Ambiental, a Reus. Els col·laboradors de Carrutxa el poden recollir gratuïtament al local.

Calendaris

Amb el nou any, sovinteja l'edició de calendaris temàtics per part d'empreses o associacions, que es regalen o es venen. Fruit de la recerca d'imatges antigues que desenvolupa Carrutxa, la propera setmana es presenta «A la font i al rentador», un calendari per al 2009 publicat amb la col·laboració del Parc Natural de Montsant, la Diputació de Tarragona i Aigües de Reus. Els actes de presentació tindran lloc a l'Espai d'Informació Ambiental, a Reus, el dijous 8 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, i a la societat i al local de «La Veritable Aliança», a la Vilella Alta, el dissabte 10, a les 7 de la tarda.



El calendari ja es pot recollir –és gratuït per als col·laboradors de l'entitat– al nostre local i es podrà trobar, com en anys anteriors, als ajuntaments o punts d'informació del Parc Natural, o a l'Espai d'Informació Ambiental de Reus.



Full del calendari de l'IMAC

Quant a l'àmbit de les festes populars, l'IMAC ha editat, com acostuma, un calendari sobre les festes reusenques, amb fotografies actuals de Niepce, Sergi Herrera i el seu arxiu, enguany amb uns breus textos explicatius de les tradicions del present –de la nova Vella Quaresma als Tres Tombs del març– de la ciutat. Al mes d'abril llegim que la diada de Sant Jordi se celebra al Mercadal, fet que sembla indicar que, enguany, la festa continuarà en el seu espai històric, esperem que sense pol·lèmiques innecessàries. Es pot adquirir a la seu de l'IMAC.



Una de les fotografies de Carles Fargas per al calendari dels Nanos

No és l'únic, però. Divertidíssim i recomanable del tot és el que ha editat la colla de portadors dels Nanos de Reus –l'Agrupament Escolta La Mulassa– per celebrar els 40 anys de les actuals figures. Amb treballades fotografies de Carles Fargas, el calendari mostra els nostres nanos en situacions quotidianes, vinculades a cada moment de l'any, que et fan somriure a cada pàgina. No us el perdeu i regaleu-ne algun exemplar a les amistats.



Un dels dibuixos de Carles Ballesteros que il·lustra el calendari de tradicions i costums

Finalment –de calendaris n'hi ha molts altres–, el CPCPTC, de la Generalitat de Catalunya, ens ha felicitat les festes amb un pràctic i ben dissenyat calendari, amb il·lustracions de Carles Ballesteros, editat conjuntament amb Òmnium Cultural. El calendari pregona que «recull únicament festes tradicionals-populars», però es deixa que han de ser oficials o del Cap i Casal. Hi trobareu –per exemple– Sant Medir, Sant Ponç, Sant Eudald i Sant Anastasi, que són celebrats a la pràctica totalitat del país, però no Sant Fèlix o Santa Tecla, que són festes estrictament locals...