El creixement de la festa

Que el seguici festiu reusenc ha experimentat, en els darrers anys, un creixement considerable és una evidència. I que, malgrat que molts considerem que aquest fet és positiu i evidencia el desig de participar més a la festa per part de diferents col·lectius i associacions, també som conscients que planteja nous problemes. Encabir i fer evolucionar tots els grups en el recorregut d'una professó –que no ha variat el seu itinerari en molts anys– o evitar que l'exhibició del migdia de Sant Pere s'allargui fins ben entrada la tarda, són objectius raonables. En els debats previs a la festa se n'ha parlat força i s'ha apuntat la necessitat d'obrir nous espais a l'actuació dels grups festius i la necessitat de consensuar els canvis indispensables per agilitzar alguns aspectes de la festa. En resum, s'afirmava que «una festa evoluciona quan la canvien els propis participants».

La nostra festa està canviant i, enguany, les transformacions es fan prou evidents en la generació de noves activitats –algunes molt reeixides– en aquesta setmana anterior a la diada de Sant Pere. Però, no ho oblidem, la festa té com a referent cabdal els actes tradicionals del 28 i el 29, on juga un paper important el seguici festiu.


És preocupant, doncs, la queixa d'una colla com el ball de Gitanes, que ha fet un esforç lloable en els últims anys per dinamitzar i actualitzar la dansa, respecte a la retallada de la durada dels seus versos en l'actuació al Mercadal. No és l'únic grup festiu descontent, i caldria haver consensuat un acte de presentació dels versots d'enguany o de ballades durant aquests dies de festa. L'exhibició del migdia de Sant Pere pot ser una passada més o menys ràpida per la plaça, en funció que no sigui l'única o la principal oportunitat de veure ballar senceres determinades danses. Com dèiem en començar: cal consensuar, i més en temes, com el de la festa major, en què, més enllà del fet de ballar o no, hi juguen altres fets, com ara el sentiment identitari o la voluntat de participació.

L'altra novetat destacada del seguici és la incorporació del ball de diables, que històricament no havia participat mai a la professó de Sant Pere. De fet, tampoc hi havien participat mai el drac, la víbria, el lleó o el basilisc, pel fet que, històricament, no havien existit a Reus. La diferència fonamental és que les quatre bèsties no treuen foc –dues ho haurien de fer, però es reprimeixen– i els diables, si no encenen els seus artificis pirotècnics, no són diables. Fa uns anys es va optar per atorgar als diables un paper destacat dins la festa, creant un nou espai per a l'actuació dels grups de foc locals: l'encesa de final de festa al Mercadal, el 29 al vespre, després de la professó. Allò que, segons algunes veus rancunioses fou una prohibició, era i és –per a aquells que ens estimem el ball de diables– la voluntat de possibilitar que els diables exerceixin dignament de diables, fent allò que els hi pertoca, en el marc de la nostra festa gran. Els resultats positius de l'experiència són evidents.


Enguany s'intenta una nova experiència a partir de l'ús d'un nou recurs, el foc fred, un efecte emprat en teatre, allí on l'ús de la pirotècnia habitual és inviable, i una sèrie de pautes d'actuació –nombre de diables, evolució en filera, foc en direcció vertical en determinats carrers, carretilles sense tro...!–, un seguit de mesures atípiques que es justifiquen per la voluntat d'introduir el ball en el curs de la professó i d'acostumar pedagògicament el públic a la seva presència. Però que hauríem de considerar com a estrictament temporal.

Si l'experiència funciona, esperem que en un parell d'anys el ball de diables reusenc pugui sortir a la professó –i a l'anada a Completes!– com ho fan tots els altres balls de diables que participen en els seguicis festius catalans: obrint pas amb el foc de les seves carretilles. I que les bèsties de foc ho siguin. Sempre guardant distàncies amb la tronada del Mercadal. Una altra possibilitat, per tal de fer-ho possible, seria canviar el curs de la professó –sense abandonar, evidentment, el pas pel Mercadal i l'entrada i sortida des de la Prioral. Perquè no plantejar-ho?