Parlar de qualsevol societat humana fa inevitable parlar de les seves festes, car aquestes apleguen la comunitat que les celebren i reflecteixen, en cada moment, les seves vicissituds.
La festa major és la festa gran de la ciutat, una suma d'actes de tradició centenària, de recreacions i novetats, de propostes efímeres; el gran aparador on la ciutat es mostra ella mateixa, un espai de relació, de generació de referents col·lectius, de cohesió social i, també, de polèmiques. Amb la festa, la ciutat es mostra al foraster i les seves manifestacions culturals, com la tronada, esdevenen signes d'identitat local, alhora que representatives de la tradició festiva del país.
Des de començaments de la dècada de 1980, la nostra festa major no ha parat de créixer en continguts i en activitats: en un seguici tradicional que recrea o reinventa la festa com a espectacle popular i com a espai de participació ciutadana de colles i associacions; en la formulació de noves activitats lúdiques i participatives com les barraques, que reformulen, des del present, la funció de la festa com a indret de trobada i de relació comunitària.
No obstant això, aquest creixement no és exempt de problemes: d'espai físic i de confrontació d'interessos, de quantitat i de qualitat, de fons i de forma…
Hi ha, doncs, molts aspectes a debatre. Amb el cicle que encetem a finals d'aquest mes us proposem només un tast, una petita aportació a un debat constructiu que es viu i que es manifesta al carrer i en els diferents canals de comunicació –els blocs en són un bon exemple– de la ciutat.
Us convidem a participar en els debats presencials o a seguir el tema des de les nostres pàgines.
Veure el programa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada