Es pot conèixer el patrimoni cultural d'un territori des de vessants diversos. L'arquitectura i el paisatge ens mostren l'adaptació de les comunitats humanes al medi. Les activitats econòmiques tradicionals es troben condicionades a la disponibilitat de recursos i matèries primeres. El tipus d'eines emprades, els atuells quotidians, reflecteixen formes de vida característiques de cada indret. També la cuina. A partir d'uns ingredients més o menys a l'abast –que el pas del temps pot fer variar–, cada poble genera el seu receptari de plats per a cada situació i cada època de l'any.
El llibre de Roser Vernet –mestressa d'allotjament rural amb biblioteca i activista impenitent– i Minerva Pi –pou de ciència popular i recercadora de la cuina prioratina– ens presenta el Priorat a través de la seva cuina. La cuina de sempre, «la feta –diuen– amb ingredients primordials que condensen de manera intensa les olors, els sabors i les textures d'aquest paisatge accidentat i suau alhora».
Receptes que reflecteixen una cuina quotidiana, de subsistència i excepcional –els plats de diada festiva o celebració familiar o social–, descrites i amb un comentari genèric a cada capítol. No hi podien faltar, evidentment, les referències al vi i a l'oli.
«Són menges fetes del pòsit ric que les diferents civilitzacions i cultures han anat creant amb allò que la terra els ha donat, no sense esforç, i que ens ha estat llegat per poder recrear-les, al nostre i al vostre gust.»
Roser Vernet i Minerva Pi
La cuina tradicional del Priorat. Més de 150 receptes
Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada