Parlem de festa

Encendre la tronada, obrir l’urna que guarda el bust de Sant Pere, esperar la pujada del pilar caminant o recórrer els carrers acompanyant la cercavila del Masclet són molt més que un apunt dins d’un programa d’actes. En alguns casos –menjar una coca amb cireres mentre s’espera els gegants o vestir-se d’una determinada manera-, els ritus festius ni tan sols apareixen al programa. Quin és, doncs, el seu valor?

Carrutxa dedica enguany el cicle Parlem de festa a reflexionar sobre quin valor té avui el ritual festiu, com se’n va fixar una part ben important al segle XVIII, com s’ha recreat en molts llocs de Catalunya els darrers anys i de quina manera es pot veure amenaçat quan es vol canviar sense tenir en compte el seu significat o bé resta sense els mecanismes mínims per garantir la seva continuïtat.

El valor del rituals

Tots aquests elements es regeixen per referents que són aliens a criteris com l'espectacularitat, l'originalitat o el nivell de despesa. Ben al contrari, allò que configura elsritual és el seu significat i la seva capacitat per crear espais de comunicació, per transformar els llocs i alterar el temps.

En la creació i consolidació d'aquests ritus festius es busquen elements que siguin significatius per a la comunitat, perquè li parlen del seu passat i el seu present i perquè permeten la participació dels col·lectius. Els macers que acompanyen la corporació municipal no simbolitzen només la dignitat de la ciutat, sinó que recorden les circumstàncies històriques en què va rebre el títol, l’any 1712. La teiera que s’encén abans de Completes ens recorda que els nostres avantpassats vivien en uns carrers molt més foscos i necessitaven crear la il·luminació per poder celebrar la festa.

Els metres quadrats d’espai al Mercadal davant del carrer del Castell esdevenen, després de la professó de Sant Pere, en el lloc on s’apleguen dotzenes de persones al voltant de l’àliga que balla. L’encesa del castell de focs que habitualment tanca la festa converteix els carrers de l’oest de la ciutat, per una estona lliures de cotxes, en espais per a la contemplació de la pirotècnia al cel. La tronada de les 11.30h trenca el transcurs del matí i obre un parèntesi festiu que s’omple de música i ballades. Alhora, el ritual es repeteix cada any i ens genera una sensació de temps cíclic, ens pot fer recordar què feiem l’any passat en aquest mateix moment, ens pot portar a recordar les persones que ens hi han acompanyat en altres moments de la vida. La repetició es un valor en si mateix només si ens permet reforçar la identitat amb altres moments viscuts aquí mateix per naltros o per aquells que considerem els nostres predecessors.

El ritual ens serveix per organitzar els espais, els temps i les forces que participen en la festa. Però, un cop establert, va més enllà d’aquesta funció purament organitzativa i adquireix protagonisme en si mateix. No es tracta només de recórrer uns metres entre l’Ajuntament i la Prioral per anar a Completes: el seguici esdevé ritual en si mateix, esperat. No es tracta només de tenir una música per acompanyar les danses: els músics adopten un lloc des del qual participar i mostrar fins a quin punt en són, de valuosos dins del conjunt.

Alhora, en el context de la festa, els ritus ens serveixen com a mitjà de comunicació. Una persona al mig del Mercadal amb la vara a la mà, a punt d’encendre la Tronada, és percebuda per tots com un convidat especial o com un reusenc al qual es reconeix algun mèrit. Els balladors dansen a peu de carrer per expressar que formen part de la festa: si el ritual els situés dalt d’un escenari, el seu significat canviaria. A través de ritus personals com anar a veure les danses, escoltar les músiques, apropar-se als diables o situar-se ben a prop del final de la tronada, mostrem un repertori d’aspectes -la participació col·lectiva, la destresa en l’execució de danses i músiques i en la preparació d’artefactes pirotècnics- que considerem elements desitjables del nostre patrimoni cultural. Ho mostrem als de casa –i així reforcem la identitat de la nostra comunitat i els llaços que la uneixen– i als de fora.

Reflexionar sobre la transformació dels ritus

Els ritus, però, no són immutables. Alguns són de creació força recent –les ballades de l’àliga, la passejada d’una barraca a una altra– i altres ens remeten a l’època en què es va configurar el nucli central de la festa tal com la coneixem avui, a cavall del 1700. En aquest context, Salvador Palomar exposarà a la seva conferència què sabem de la festa a Reus al segle XVIII, una època en què arreu de Catalunya s’havien difós uns models festius que encara continuen en vigor.

Al llarg dels segles, alguns ritus festius s’han mantingut per damunt dels canvis oficials introduïts a la festa. En són exemples significatius el manteniment de la sortida dels gegants per Corpus cap al 1871 –tot i que la festa havia estat oficialment suprimida– o la creació de la Diada de l’Infant el 6 de gener durant la guerra civil de 1936-39, com a reacció davant la supressió oficial de la festa de Reis.

Els darrers 30 anys, moltes ciutats han enriquit el seu patrimoni festiu reintroduint elements que la festa havia tingut en el passat, convençudes que aquests actes i elements -gegants, elements de foc, actes d'inici o de tancament de la festa, danses...- són una part ben important del seu patrimoni cultural i permeten consolidar, reinterpretar o crear nous rituals festius. Reus n’és un bon exemple, tant pel que fa als elements que s’havien conservat com els que s’han recreat o transformat.

Aquestes transformacions, debats i dificultats seran objecte de reflexió a la taula rodona Ritual, ciutat i recreació de la festa en el present, que comptarà amb la participació de Lluís Puig, Bienve Moya i Montserrat Flores.

La reflexió i el debat són sempre aconsellables quan es tracta el patrimoni cultural. Però ho són especialment en uns moments com els actuals en què les circumstàncies semblen suggerir la necessitat d’introduir canvis, que cal fer amb cura i coneixement de causa.

Programa

-       Dimarts 12 de juny. Reus al segle XVIII, l’esclat de la festa. Conferència a càrrec de Salvador Palomar.

-       Dijous 14 de juny. Ritual, ciutat i recreació de la festa en el present. Taula rodona amb la participació de Lluís Puig (Director de Cultura Popular i Tradicional, de la Generalitat de Catalunya) i Bienve Moya (gestor cultural). Moderarà Montserrat Flores (historiadora i membre de Carrutxa).

Tots dos actes es faran a 2/4 de 8 del vespre a l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).

El cicle Parlem de festa compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional i de l'Arxiu Municipal de Reus.