Teresa Fortuny: tres voltes rebel

El passat 3 de maig, la xerrada de la històrica sindicalista Teresa Fortuny tancava el primer curs del cicle sobre la memòria del passat recent a Reus, organitzat per Carrutxa i l'Arxiu Municipal. Aquest cicle -que en cinc sessions ha aplegat vora 600 persones a la sala d'actes de l'Arxiu per escoltar les reflexions de persones significatives de la història recent de la ciutat- ha estat també una oportunitat d'assistir al relat que en fan de la seva trajectòria en un temps i en un país que ens sembla llunyà.

Des dels primers compassos de la xerrada, Fortuny va incidir en tres idees fonamentals: l'aportació no sempre reconeguda de les dones al moviment sindical i als canvis socials del nostre país, la seva resistència personal a la grisor d'un franquisme decidit a aniquilar llengua i signes d'identitat del poble català i la lluita contra les injustícies i l'explotació dels treballadors i les treballadores. Unes idees que els versos de Maria Mercè Marçal, evocats per Fortuny i esculpits als peus de l'estàtua de la Dona Treballadora de Reus gràcies a la seva insistència perquè s'aixequés el monument, resumeixen de manera immillorable: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Xerrada del passat 3 de maig dins el cicle "Testimonis"

Una rebel·lia que ja era present en l'etapa formativa de Fortuny quan va aprendre als carrers de Tarragona jugant amb altres criatures “que les nenes així no juguen” i que tenir un cartell escrit en català fora d'una botiga resultava un fet del tot excepcional. Amb el temps, aquesta rebel·lia davant un futur poc esperançador es va convertir en interès i compromís mitjançant la seva participació en l'HOAC i les Joventuts Obreres Catòliques (JOC). Fins que el 1969 participa en una reunió clandestina de CCOO a Torreforta on s'adona que aquell grup de persones, homes grans provinents de l'emigració, parlen en nom d'una comissió nacional de Catalunya que sent com a pròpia.

Més tard, la seva implicació en les Plataformes Anticapitalistes, moviment que demanava als integrants la seva “proletarització” en les grans fabriques, marca l'inici del seu periple per un gran nombre d'empreses del nostre entorn així com la seva vinculació amb altres companys i companyes que treballaven en altres factories: la MAI de Valls, la Cinzano de Vilafranca, la Comarcal d'Avicultura de Reus, la Song Alena, la Van Leer Ibérica, la Crolls,…Durant aquesta etapa, Fortuny aprèn que les dones són normalment les que no tenen res a perdre en les mobilitzacions a les fàbriques perquè parteixen de condicions salarials i laborals extremadament baixos i són les que –davant la injusticia flagrant- mostren generalment un major grau de solidaritat i d'unitat. 

Gairebé coincidint amb la transició, el 1977, s'integra a Comissions Obreres. Durant la conferència, aquest va ser el moment en el qual Fortuny va ser més autocrítica amb les institucions i les organitzacions destacant que l'adveniment de les llibertats no va significar sempre encert polític i/o sindical. Entre els exemple,s la tancada a l'ajuntament en solidaritat amb els treballadors de la Font-oil, l'externalització de la neteja de les escoles i els espais públics, la reacció institucional i sindical discretíssima la nit del 23 F malgrat el que es jugava el país,… I com a contrapunt d'aquests desencerts, l'actitud generosa de les persones anònimes que van contribuir a aixecar el sindicat de manera altruista com Adelina Benet o Marin que van pagar de la seva butxaca els mobles de CCOO o la lluita constant que ha fet possible que els treballadors d'una fàbrica com la Comarcal s'enfronti a Ruiz Mateos i li hagi guanyat una partida dificilíssima.

(Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa).