dimarts, 15 de desembre de 2009

La més gran obra de la literatura reusenca



Josep M. Gort amb un exemplar del seu gran llibre, en una fotografia publicada a la premsa de l'època

Josep M. Gort Sardà (Reus, 1912-1972) fou un reusenc polifacètic, periodista i escriptor, cineasta i impulsor de sidrals diversos; va viure tota la vida envoltat de diaris i revistes –els seus pares ja tenien un quiosc–, fet que, sens dubte, motivà el seu interès per la paraula escrita i la lletra impresa. Obtingué el carnet de periodista durant el període republicà i després de la Guerra Civil, on lluità al front d'Aragó i a la batalla de l'Ebre, combinà la seva feina al quiosc, ubicat prop del Campanaret, amb les tasques de corresponsal de diverses publicacions periòdiques.

A finals de la dècada de 1940 començà a publicar opuscles, alguns sobre personatges locals, alguns seriosos i altres de caire humorístic sobre els esdeveniments del moment, emprant el castellà i, quan li fou possible, el català. La seva obra més coneguda, L'elefant torrat, escrita el 1954, no fou publicada fins al 1974, pòstumament.

Els seus textos i les seves accions públiques es poden inscriure en un surrealisme domèstic i, alhora, prou eficient que aconseguia desestabilitzar, sense aparents connotacions polítiques, l'ordre establert per un règim dictatorial que necessitava controlar l'espai públic. Tingué molts problemes amb la censura, que li dificultà enormement la publicació dels seus escrits. Molts cops emprà la crònica encoberta, amb crítica sobre fets locals, en les seves col·laboracions ens diaris de fora vila com La Hoja del Lunes de Lleida. El 1951 fou multat amb 500 PTA per les seves activitats «reusenkistes», considerades subversives en aquell moment.

El seu establiment fou dels primers a recuperar la tradició de la diada de Sant Jordi amb una parada de llibres que instal·lava davant el quiosc. S'explica que reaprofità una bandera republicana –amb una franja de roba vermella cosida només per la part visible al públic– com a guarniment de la seva parada, que fou la primera a exhibir, sota l'atenta vigil·lància policial, la bandera catalana, un 23 d'abril.

Manolo Solís, entre Josep M. Gort i Ramon Botet, fent proves per al primer Speteck (1957)

Amb Ramon Botet, Manolo Solís i Lluís Anglès, impulsà el 1957 el llançament del primer coet Speteck –anomenat també Espeteck o Plaf III–, una paròdia dels artificis que russos i americans començaven a enviar a l'espai. La idea aconseguí un important èxit de públic i tingué un ressò mediàtic prou considerable, en bona part gràcies a l'ús intel·ligent dels mitjans a l'abast dels promotors. El coet reusenc esdevingué un dels trets característics de la diada dels Innocents a Reus i, després de la primera etapa, la pràctica ha estat recuperada en diverses ocasions.

Yo, el primer visitante del planeta Marte és una obra clau, pel seu volum i pel fet que constitueix un clar precedent de les dèries astronàutiques del seu autor. Com en altres textos, Gort ens parla en un llenguatge críptic –probablement un correctíssim marcià– i, com passa amb molts dels seus opuscles, els personatges i situacions als quals fa referència són difícils d'interpretar mig segle després de la seva publicació. D'aquesta gran obra s'explica que l'autor la repartí, personalment i per encàrrec, amb l'ajut del carretó de la botiga.

En un any dedicat a l'astronomia i en un moment en què la tradició del coet ha retornat al carrer –renovada, a càrrec del Ball de Diables–, la nostra entitat ha volgut retre un modest i adient homenatge a Josep M. Gort Sardà, amb la col·laboració dels seus fills en la documentació històrica –el petit– i la pràctica impressora –el gran. L'edició facsímil de l'original publicat el 1955 es podrà aconseguir a la presentació que tindrà lloc el 28 de desembre al matí o reservant-lo a les llibreries que el tinguin, si no s'exhaureix abans.