Com en els darrers estius, Carrutxa i el Parc Natural de Montsant organitzen un cicle de xerrades als pobles que envolten la serra per mostrar alguns dels elements del seu patrimoni cultural.
Porta per títol Festes i patrimoni cultural dels pobles de Montsant i permetrà conèixer aspectes com les festes d’aquest territori, la història de la Cartoixa d’Escaladei, l’activitat dels pastors o el paper de la dona als pobles de Montsant.
El cicle es va encetar aquest dilluns dia 27 de juliol amb la conferència Les festes populars dels pobles de Montsant, a la Vilella Alta.
La propera cita és aquest divendres 31 de juliol, a la Vilella Baixa. Montserrat Solà hi pronunciarà la xerrada A casa, al tros i al carrer. Imatges de dones dels pobles de Montsant.
Podeu consultar el calendari de la resta del cicle a la web de l'entitat. Us hi esperem!
dimarts, 28 de juliol del 2009
dilluns, 6 de juliol del 2009
La Llei de fosses
El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de fosses comunes. L'objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat. La llei fou aprovada per una àmplia majoria: cent catorze vots a favor i només catorze en contra, els del PP, i tres abstencions.
La llei preveu senyalitzar i dignificar els indrets on hi ha enterraments per recuperar-los com a espais de memòria, evitant que les fosses comunes restin a l'oblit. Això no implica que s'hagin d'exhumar per principi totes les restes. La llei preveu que es pugui fer a petició dels familiars –directes i descendents fins al tercer grau– dels desapareguts o d'institucions o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, en el seu nom. Les peticions d'exhumació han de comptar amb proves documentals i han de ser aprovades per un comitè tècnic i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'assumirà el cost, segons les possibilitats pressupostàries.
Damunt del riu de Montsant foren enterrats molts cadàvers sense identificar,
víctimes dels cruents combats dels primers dies de 1939. A la foto, un parapet a la Serra de la Llena.
Per tal de conèixer millor el continguts de la llei i les seves implicacions pel que fa a la restitució de la memòria dels indrets on hi ha persones enterrades hem organitzat una xerrada amb Daniel Pi, diputat al Parlament i col·laborador de l'entitat des de fa molts anys. L'acte tindrà lloc aquest proper dijous 9 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus.
La llei preveu senyalitzar i dignificar els indrets on hi ha enterraments per recuperar-los com a espais de memòria, evitant que les fosses comunes restin a l'oblit. Això no implica que s'hagin d'exhumar per principi totes les restes. La llei preveu que es pugui fer a petició dels familiars –directes i descendents fins al tercer grau– dels desapareguts o d'institucions o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, en el seu nom. Les peticions d'exhumació han de comptar amb proves documentals i han de ser aprovades per un comitè tècnic i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'assumirà el cost, segons les possibilitats pressupostàries.
Damunt del riu de Montsant foren enterrats molts cadàvers sense identificar,
víctimes dels cruents combats dels primers dies de 1939. A la foto, un parapet a la Serra de la Llena.
Per tal de conèixer millor el continguts de la llei i les seves implicacions pel que fa a la restitució de la memòria dels indrets on hi ha persones enterrades hem organitzat una xerrada amb Daniel Pi, diputat al Parlament i col·laborador de l'entitat des de fa molts anys. L'acte tindrà lloc aquest proper dijous 9 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus.
divendres, 3 de juliol del 2009
Patrimoni marítim
El cap de setmana passat, els amics d'Arjau. Vela llatina de Cambrils han organitzat, per quarta vegada, la Trobada de Vela Llatina de Cambrils. El públic que va seguir les activitats va gaudir d'una excel·lent ocasió per contemplar els fruits que aquesta entitat, en col·laboració amb altres associacions i museus d'arreu dels Països Catalans, va assolint en el procés de recerca i valorització del patrimoni etnològic relacionat amb la mar.
Dues de les embarcacions participants a la navegada. Al fons, el Santa Eulàlia
Es va poder observar de prop com eren les embarcacions de vela llatina i com s'hi navegava. Es va poder veure, ancorat a l'entrada del port, el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, que ens remet a les èpoques en què aquests grans vaixells de vela feien possible l'exportació dels productes agrícoles i manufacturats del comerç del país. I es va poder contemplar de prop (i participar-hi activament) la recreació d'alguns oficis antics: tècniques de pesca que es realitzaven des de terra o a poca distància (tirada del rall i de l'artet, pesca de l'arrossegall) i subhasta pel mètode tradicional (amb preus a la baixa).
Calant (tirant) el rossegall dins de l'aigua
Tot plegat és el fruit d'una feina tenaç i necessària. Quan, l'estiu de 2007, la revista Caramella va dedicar el dossier central del seu número 17 a Fer-se a la mar. La mar i la cultura popular, va quedar palesa la dificultat de coneixement i de conservació en què es troba avui el patrimoni marítim, tant el material (edificis, espais, embarcacions, eines) com l'immaterial (coneixements, creences, formes literàries i musicals). Per l'escassa valoració que ha tingut fins al present; pels grans canvis que han experimentat els oficis de la mar en poc temps (el GPS i altres tècniques han arraconat el corpus de coneixement de senyes i pesqueres); per la brutal transformació del medi en què es desenvolupa aquest ofici (ai, l'urbanisme que ha desfigurat molts barris mariners i moltes platges!) i per les dures condicions ambientals en què es troben els elements de patrimoni material.
A punt per xorrar (estirar) els dos extrems de l'art, amb la col·laboració de part del públic
Però també va quedar palès l'entusiasme de les entitats i institucions que s'han abocat a investigar i divulgar sobre aquest patrimoni. Aquest entusiasme es palpava dissabte passat al moll i a la platja de la Riera d'Alforja, a Cambrils. Des de la plana desitgem als companys de l'Arjau molts anys de feina profitosa: el patrimoni cultural del país en sortirà molt beneficiat.
Dues de les embarcacions participants a la navegada. Al fons, el Santa EulàliaEs va poder observar de prop com eren les embarcacions de vela llatina i com s'hi navegava. Es va poder veure, ancorat a l'entrada del port, el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, que ens remet a les èpoques en què aquests grans vaixells de vela feien possible l'exportació dels productes agrícoles i manufacturats del comerç del país. I es va poder contemplar de prop (i participar-hi activament) la recreació d'alguns oficis antics: tècniques de pesca que es realitzaven des de terra o a poca distància (tirada del rall i de l'artet, pesca de l'arrossegall) i subhasta pel mètode tradicional (amb preus a la baixa).
Calant (tirant) el rossegall dins de l'aiguaTot plegat és el fruit d'una feina tenaç i necessària. Quan, l'estiu de 2007, la revista Caramella va dedicar el dossier central del seu número 17 a Fer-se a la mar. La mar i la cultura popular, va quedar palesa la dificultat de coneixement i de conservació en què es troba avui el patrimoni marítim, tant el material (edificis, espais, embarcacions, eines) com l'immaterial (coneixements, creences, formes literàries i musicals). Per l'escassa valoració que ha tingut fins al present; pels grans canvis que han experimentat els oficis de la mar en poc temps (el GPS i altres tècniques han arraconat el corpus de coneixement de senyes i pesqueres); per la brutal transformació del medi en què es desenvolupa aquest ofici (ai, l'urbanisme que ha desfigurat molts barris mariners i moltes platges!) i per les dures condicions ambientals en què es troben els elements de patrimoni material.
A punt per xorrar (estirar) els dos extrems de l'art, amb la col·laboració de part del públicPerò també va quedar palès l'entusiasme de les entitats i institucions que s'han abocat a investigar i divulgar sobre aquest patrimoni. Aquest entusiasme es palpava dissabte passat al moll i a la platja de la Riera d'Alforja, a Cambrils. Des de la plana desitgem als companys de l'Arjau molts anys de feina profitosa: el patrimoni cultural del país en sortirà molt beneficiat.
Dues imatges de la Trobada del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)