Un coet a l'espai

Aquest matí, tal com era previst i anunciat, el Ball de Diables ha recuperat l'habitual costum reusenc d'enviar un coet a la lluna, o més enllà, en diada tan assenyalada com la d'avui. Aquí us oferim un breu reportatge gràfic de la gesta aeronàutica.



El coet arriba a la seva base d'enlairament, al Cap Mercadal. Allò que es veu al fons, no és cap altre coet però prova que som a Reus.



El coet passa per davant de la casa de la Vila, on són de vacances, com sempre.



Dues sàvies comprovant l'artefacte.



L'Espeteck 69, erecte.



L'agosarat astronauta, encaminant-se cap el seu destí.



Les Nenes Maques ajuden l'astronauta a encabir-se al seu cubicle. Malauradament, tots tres no hi cabien.



En el moment de l'enlairament del coet, la sotregada fa tremolar el pols del fotògraf. Aquesta imatge ens recorda els impactants reportatges de l'esdeveniment, fa més de trenta anys.



El públic, bocabadat, no se'n sap avenir i contempla el vol del giny, mentre s'ha oblidat de cantar l'himne.



L'Espeteck 69 cap el seu destí incert.



El quefe de l'operació declara davant la premsa internacional sobre l'èxit del llançament.

Continuarà (...o no).

L'any que s'acaba

Taula de presentació del llibre. Sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó, el 20/12/08

La participació en la presentació del llibre sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans ha estat –suposem– l'última activitat pública de l'entitat aquest any 2008.
Aquest ha estat un any certament complicat perquè, alhora que hem continuat creixent en activitats i en demanda de serveis, hem tocat sostre pel que fa a la nostra capacitat de gestió quotidiana del centre de documentació.
Aquí estem, i mentre anem cercant solucions –no sempre fàcils de trobar–, ara toca desitjar-vos i desitjar-nos un millor any 2009. Bones festes.

Llibre sobre la festa de Sant Antoni

Actes de les Jornades d'estudi sobre
La festa de Sant Antoni als Països Catalans
Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2008

Coincidint amb la convocatòria de les segones jornades d'estudi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans –Manacor, 12 i 13 de juny de 2009– surten publicades les actes de les celebrades entre el 17 i el 19 de febrer de 2006 a Ascó, organitzades per l'Associació Cultural «Lo Llaüt», el Museu del Montsià, Carrutxa, l'Institut Ramon Muntaner i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, que s'ha fet càrrec d'aquesta edició dins la col·lecció Daliner. El volum, de 375 pàgines, recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades en els àmbits de la devoció popular a sant Antoni, l'etnografia de la festa i la seva funció social. Un recull de gran interès per apropar-se al coneixement del que la que fou la principal celebració del cicle hivernal, amb una enorme riquesa de continguts, i que ha arribat fins als nostres dies amb una gran vitalitat, alhora que transformada, recreada o reinventada. Una trentena d'aportacions de diferents especialistes –Jordi Ferrús, Jordi Bertran, Josefina Roma, Josep Vicent Frechina, Jesús i Esperança Nicolau, Xavier Orriols o Salvador Palomar, entre altres– i investigadors, des de la descripció etnogràfica fins a la reflexió antropològica, que possibiliten l’apropament al patrimoni festiu de la nostra societat amb tota la seva diversitat, el coneixement del passat i interrogar-se sobre el futur a partir de constatar com la festa tradicional perviu com una continuïtat en l'imaginari tot canviant en la pràctica.

Cançons del tió

Tió de l'escola Montsant de Reus (foto: S.Palomar)

El tió ha esdevingut, avui, un dels components més representatius de la tradició nadalenca catalana. Posats a cercar-ne els orígens, cal recordar que el tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa. Avui és –potser lluny d'ancestrals simbolismes– una forma de mantenir la il·lusió dels més petits i d'intercanviar obsequis entre els grans, una festa que –fins i tot, més enllà de les creences religioses– conserva plenament la seva vigència com a moment de retrobament amb la família o els amics.
Fer cagar el tió no només és donar bastonades a un tronc o a un animaló de fusta, ja que aquesta acció és acompanyada de cançons, un seguit de cantarelles que formen part de la nostra tradició oral i que és bo conèixer i conservar. Hi ha moltes versions i, ocm que es tracta d'un costum de l'àmbit familiar, hi ha moltíssimes variants. Des del 1996 hem anat recollint cançons del tió. A les nostres pàgines web en podreu trobar alguns exemples que hem anat seleccionant entre les que ens han fet arribar.
Si voleu afegir-ne alguna altra, ho podeu fer com a comentari a aquest missatge. Us agrairem que indiqueu el lloc on es canta, o es cantava, i el moment (per exemple, si és la vostra cançó, indicant l'edat). I, no cal dir-ho, qualsevol altra informació sobre la celebració de la festa.