dimarts, 7 d’octubre del 2008

Fira d'entitats



El dissabte passat, Carrutxa va ser present a la fira d'entitats organitzada per l'Ajuntament. El nostre objectiu era prou senzill: fer-hi acte de presència, divulgar l'existència del nostre indret web –la targeta de presentació era una nova edició dels imants de nevera amb fotografies de les passades festes de Misericòrdia i l'adreça URL–, i presentar el nostre treball per mitjà d'una mostra de publicacions de diferents tipus –des de postals i materials de divulgació fins a llibres i la revista Caramella– i temàtiques: festes, història local, el patrimoni de la serra de Montsant o la memòria històrica. Per la parada va passar força gent i els materials que havíem previst per repartir es van pràcticament exhaurir.

Per altra banda, entenem que la feina de l'entitat –la nostra, però també la de qualsevol altra– es fa dia rere dia, i en una mostra com la de dissabte no es pot ensenyar tot el que s'hi pot fer o tot el que hi pot fer –o el que hi pot trobar– la persona o les persones interessades. A la fira només hi pots ensenyar resultats, i la fira, per nosaltres, només és una altra eina de difusió. En aquest sentit, l'esforç va ser proporcionat als resultats: al nostre estand es va apropar gent interessada per la cultura popular o la història més propera, que preguntava on podia trobar informació sobre un tema o ens proposava activitats de divulgació, per exemple, per a persones i col·lectius que estan treballant amb els nouvinguts d'altres realitats prou diferents a la nostra. El que dèiem, allò que sempre hem fet i que hem entès que ha de ser la nostra tasca: divulgació de les nostres recerques i dels nostres materials.

Cal parlar també de l'organització, que fou més que correcta. No és el primer cop que participem en un certamen d'aquest tipus –generalment, fora de Reus– i el més normal és que s'acabi improvisant amb els recursos a l'abast. Hi havia taules i cadires per a tothom, possibilitat de demanar-ne més si eren necessàries –nosaltres ho vam fer–, i l'organització existia i era localitzable, cosa que no sempre succeeix. El dinar, bé, i, posats a trobar coses a millorar, en podem apuntar dues: la sonorització –musical– d'algunes parades –excessiva, si a més a més s'hi afegeix el brogit de la gent que hi passava, juntament amb el volum de les actuacions que tenien lloc a l'escenari principal; tot plegat, un guirigall excessiu que s'hauria de reconduir en una propera edició– i la manca de llum cap al tard, especialment si et tocava un focus pansit. Però, en definitiva, correcte.