Necessito vacances

Com qualsevol persona, un dia o altre, constato que necessito urgentment fer vacances. Pot semblar contradictori escriure això tot just quan he acabat el període de descans laboral reglamentari, però parlo d'un altre tema. De l'activitat associativa i ciutadana. Del costum de la gent que t'envolta d'identificar les persones amb els col·lectius i de convertir una voluntat associativa de servei al públic en una mena d'obligació personal inexcusable que, a més –gràcies als mòbils i al correu electrònic–, no té horaris ni vacances.

A Reus, d'aquí a pocs dies, hi tindrà lloc una fira per donar a conèixer l'associacionisme local. Pot ser un bon moment per reflexionar sobre la percepció que té el públic sobre les entitats i prendre consciència que, més enllà del seu interès social, les associacions existeixen com a suma d'esforços personals i recursos econòmics aportats directament per la comunitat –socis– o indirectament en forma d'ajuts institucionals. Sobre les facilitats que tenen, o no, algunes entitats pel que fa a l'ús d'infraestructures o espais públics. Sobre si la voluntat popular ha de substituir algunes mediocritats institucionals. Sobre el desgast de les persones que suporten el dia a dia del moviment associatiu. Com que vull reflexionar amb calma –si més no en l'àmbit d'actuació que em pertoca–, em sembla que agafaré vacances, o una excedència temporal, de la meva associació. Serà com fer-les de mi mateix.