Dimonis de Massalfassar, 20 anys de festes populars

La Colla de Dimonis de Massalfassar celebrarà el seu vinté aniversari amb el Gran Correfoc de Sant Joan que tindrà lloc el proper dissabte 25 de juny.

Ja fa exactament vint anys que Massalfassar (l’Horta Nord, País Valencià) rep l’estiu amb una multitudinària cercavila de foc que reuneix diables, bésties i música de dolçaina i tabal, com tots els anys a càrrec dels Dolçainers de Puçol.

La festa tindrà el seu preludi infantil el 24 de juny amb la diada de la Colla de Dimoniets i Dimonietes que realitzarà, cap a les 22.30 i a la plaça de l’església el seu correfoc, amb la serp Sangonereta, com a principal protagonista.


L’endemà, el dissabte 25 de juny, i a partir de les 24.00, tindrà lloc el Gran Correfoc de Sant Joan de la Colla de Dimonis de Massalfassar amb tot el seu bestiari: la gàbia de Llucifer, la Diablesa, lo Rat Penat, la Bicicleta de Foc, el Bou Embolat, les dues Serps (Na Miquela i Sangonereta), el Drac Ovidi i la gegantesca tartaruga.

La “tartaruga” de Massalfassar, apel·latiu que al·ludeix al nom tradicional amb què es coneixia la tortuga que treia el gremi dels obrers de vila en totes les processons i seguicis festius del barroc valencià, està tota feta d’alumini i fa deu metres de llargària per dos d’amplària. Al seu interior, una vintena de dimonis la fan avançar, manipulen el seu coll retràctil i encenen centenars de bengales i coets al llarg de tot el recorregut.


A més, el correfoc comptarà també amb la participació dels Diables de Montornès del Vallès i del seu drac Ceballot, una colla procedent del Principat de Catalunya amb la qual els Dimonis de Massalfassar mantenen un vincle ben estret des de ben bé el moment de la seua fundació.
En acabar el correfoc hi haurà ball folk amb el grup Urbàlia Rurana, històrica formació peonera en la introducció del ball folk a terres valencianes i autora del “Ball de dimonis de Massalfassar”, convertit ja en un clàssic del repertori dolçainer.


Vint anys d’agitació cultural

En els seus vint anys d’existència, la Colla de Dimonis de Massalfassar, no només ha creat el seu propi model de correfoc —un espectacle que ha recorregut el llarg i ample de la geografia valenciana i que també s’ha pogut disfrutar a Catalunya, Balears, Castella, Euskadi, Itàlia i Portugal— sinó que ha desplegat una intensa activitat d’agitació cultural en tots els àmbits, especialment en el de la música i en el de la cultura popular: és l’entitat organitzadora del Cant al Ras, va publicar la revista d’estudis comarcals La Roda del Temps, publica en l’actualitat —juntament a altres entitats— la prestigiosa revista Caramella, i regenta el Café L’Infern des d’on organitza exposicions, presentacions de llibres, cicles de concerts, tertúlies, etc. Una activitat autofinançada per la pròpia Colla i sustentada pel voluntarisme desinteressat dels seus associats.

Més informació: 686 35 42 44 (Josep Vicent Frechina).

O al web www.massalfassar.org

30è aniversari del Ball de Diables de la Ràpita

Enguany, com molt de vosaltres ja sabreu pels diferents actes que ja han realitzat durant aquest any, el Ball de Diables de la Ràpita celebra els seus 30 anys d'història. Per aquest motiu, aquest dissabte 11 de juny celebraran una Diada com a acte central del seu aniversari. A l'acte hi participaran el Ball de Diables de la Ràpita, els Diables Carranquers de Cervera i el Ball de Diables de Valls.



El actes programats per a aquell dia començaran a les 19.30h amb una Timbalada (actuació i representació dels diferents tocs de timbals de les colles participants), que s'iniciarà davant de l'església i seguirà amb una petita cercavila pels carrers principals de la Ràpita.

A continuació, a les 20.15h a la plaça de Ramon Cabré, es faran les representacions dels Actes Sacramentals de cada colla convidada (l'acte sacramental és una escenificació teatral del ball parlat de tradició centenària, en el qual es representa la lluita entre el Bé, representat per Sant Miquel Arcàngel, i el Mal, representat pels Diables, Llucifer i la Diablessa). Abans de l’inici de la representació de l'Acte Sacramental del Ball de Diables de la Ràpita, aquests faran la presentació del nou escut que lluirà el seu Arcàngel Miquel.

Seguidament, entrant al capvespre, hi haurà una Cercavila de Foc amb les colles convidades pels carrers de la Ràpita. La diada s’acabarà amb una Botifarrada Popular a la plaça de Ramon Cabré. El cost del sopar serà de 6 euros i comptarà amb botifarres, mongetes, pa, beguda, postres i cafè. La vetllada finalitzarà amb música per amenitzar la festa i tancar la Diada amb un discjòquei local a la mateixa plaça.


Per a més informació podeu consultar la seva web, www.diablesrapita.com, enviar un correu electrònic a diables@diablesrapita.com o al Facebook, Ball de Diables de la Ràpita.

La Diada està organitzada pel Ball de Diables de la Ràpita amb el suport de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Centre Cultural Recreatiu i Rapitenc.

Sobre els diables de les Borges del Camp

Més enllà dels correfocs

En l’actualitat, quan es parla de diables festius i de foc –i en els últims mesos se n’ha parlat força del tema, arran de la polèmica Directiva europea– hom fa referència quasi sempre als correfocs. Efectivament, aquest acte festiu, nascut al darrer quart del segle XX, que reuneix colles de diables i bestiari, és avui un dels trets característics de les festes majors catalanes.

Més enllà dels correfocs, però, convé recordar que la presència dels balls de diables a les nostres festes ve de molt temps enrerre i que aquests personatges escenifiquen, des de fa segles, la lluita del bé i el mal –el cel i l’infern, a la nostra cultura– per mitjà de la paraula o amb l´ús de la pirotècnia. El Ball de Diables de les Borges del Camp, cada 7 de setembre, és un exemple viu d'aquesta tradició centenària, avui patrimoni de Catalunya.

Salvador Palomar
Diari de Tarragona, 11/12/2010

Les Borges del Camp: El foc dels diables

«Cops amagats» és una sèrie documental que explica històries que tenen per escenari poblacions del Baix Camp, elaborada per quatre estudiants de comunicació de la URV.

Canal Reus TV 29/11/2010

MANIFESTACIÓ REIVINDICATIVA A FAVOR DE LA CULTURA DEL FOC

Barcelona, 5 de setembre, a la tarda

Concentració: Plaça d’Urquinaona, a les 17.00.

Reunió caps de colla: A les 17.30 (Urquinaona, cantonada carrer Jonqueres).

Manifestació: Sortida a les 18.00.

Recorregut: Plaça d’Urquinaona, Via Laietana, plaça de l’Àngel, carrer Jaume I, carrer Llibreteria i plaça de Sant Jaume.

Acte central: Des del balcó de l’Ajuntament es llegirà un Manifest reivindicatiu de les federacions i coordinadora i intervindran representants de la Generalitat i de l’Ajuntament. En acabar, Gran Tabalada conjunta de totes les colles de bestiari i diables.

Vestimenta: Es demana que els membres de les colles de cultura tradicional (grans i xics) i especialment bestiari i diables hi assisteixin de forma unitària amb el seu vestuari d’actuació, però sense maces, forques, ceptrots, carros, etc. (però sí amb tabals i els elements musicals).

Bestiari: Es demana a les entitats de bestiari que portin també les seves figures per participar en la manifestació. Tot i que no entraran a la plaça de Sant Jaume s’habilitarà un espai ampli per deixar-les i que els portadors puguin entrar també a plaça. La mateixa indicació és vàlida per a les entitats que vulguin portar imatgeria: gegants, capgrossos, etc.

Pirotècnia: Rigorosament prohibida. Només es permetrà que les figures de bestiari de foc puguin encendre a les pinces corresponents de la figura, botafocs i bengales de llum (no explosives ni sortidors).

Pancartes: A més de la unitària obrint la manifestació amb el lema Farem les Festes amb Foc, peti qui peti que portaran representants de la Generalitat i el municipalisme, Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona, grups parlamentaris, etc., es demana a les colles de bestiari, diables i cultura tradicional que portin les seves pròpies amb lemes adients i reivindicatius (es prega que no siguin insultants envers ningú ni de mal gust, ara és l’hora de la reivindicació cívica, pacífica i unitària)

Objectius: L’objectiu de la manifestació no és altra que donar suport explícit a les al·legacions presentades i consensuades pel Govern de la Generalitat i les federacions i coordinadora convocants, davant del Ministerio de Industria al projecte de “Real Decreto de Reglamento de Artículos Pirotécnicos y Cartuchería” de 25 de juny de 2009.

Entre els dies 1 i 4 de setembre, una delegació del Govern de la Generalitat s’ha compromès a defensar personalment aquestes al·legacions presentades dins de termini (14 agost 2009) davant d’alts càrrecs del Ministerio que, a partir del dilluns dia 7 de setembre, valoraran totes les al·legacions, establiran l’esborrany definitiu del projecte de Real Decreto i el presentaran al Consell de Ministres per ser aprovat dins del mes d’octubre. Posteriorment, serà elevat a Brussel·les per la seva aprovació definitiva i entrada en vigor a partir del 4 de gener de 2010.

Per tant, després de presentades les al·legacions no existeix cap altra via d’apel·lació ni mesura de pressió que aquesta manifestació de caràcter unitari, popular i massiu de tot el món cultural i de la ciutadania de Catalunya si volem seguir mantenint ben vives les nostres festes tradicionals amb pirotècnia, des dels populars correfocs i cercaviles fins a les representacions del ball de Sant Miquel, la Patum de Berga i tantes i tantes festes peculiars del nostre calendari festiu.

El 5 de setembre...

Per les nostres festes...

Per la cultura del foc...

Perquè ningú de fora ens digui com hem d’actuar...

Per la nostra pròpia dignitat...

TOTHOM A BARCELONA AMB LA CULTURA TRADICIONAL DEL FOC


Fes-ho córrer!

Engresqueu a les entitats de tota mena del vostre barri, poble, vila i ciutat.

A les vostres famílies, amics i veïns. Hem de ser una sola veu i un sol poble per defensar les nostres festes tradicionals amb foc. Que només els porucs i els qui tenen algun impediment es quedin a casa.

El creixement de la festa

Que el seguici festiu reusenc ha experimentat, en els darrers anys, un creixement considerable és una evidència. I que, malgrat que molts considerem que aquest fet és positiu i evidencia el desig de participar més a la festa per part de diferents col·lectius i associacions, també som conscients que planteja nous problemes. Encabir i fer evolucionar tots els grups en el recorregut d'una professó –que no ha variat el seu itinerari en molts anys– o evitar que l'exhibició del migdia de Sant Pere s'allargui fins ben entrada la tarda, són objectius raonables. En els debats previs a la festa se n'ha parlat força i s'ha apuntat la necessitat d'obrir nous espais a l'actuació dels grups festius i la necessitat de consensuar els canvis indispensables per agilitzar alguns aspectes de la festa. En resum, s'afirmava que «una festa evoluciona quan la canvien els propis participants».

La nostra festa està canviant i, enguany, les transformacions es fan prou evidents en la generació de noves activitats –algunes molt reeixides– en aquesta setmana anterior a la diada de Sant Pere. Però, no ho oblidem, la festa té com a referent cabdal els actes tradicionals del 28 i el 29, on juga un paper important el seguici festiu.


És preocupant, doncs, la queixa d'una colla com el ball de Gitanes, que ha fet un esforç lloable en els últims anys per dinamitzar i actualitzar la dansa, respecte a la retallada de la durada dels seus versos en l'actuació al Mercadal. No és l'únic grup festiu descontent, i caldria haver consensuat un acte de presentació dels versots d'enguany o de ballades durant aquests dies de festa. L'exhibició del migdia de Sant Pere pot ser una passada més o menys ràpida per la plaça, en funció que no sigui l'única o la principal oportunitat de veure ballar senceres determinades danses. Com dèiem en començar: cal consensuar, i més en temes, com el de la festa major, en què, més enllà del fet de ballar o no, hi juguen altres fets, com ara el sentiment identitari o la voluntat de participació.

L'altra novetat destacada del seguici és la incorporació del ball de diables, que històricament no havia participat mai a la professó de Sant Pere. De fet, tampoc hi havien participat mai el drac, la víbria, el lleó o el basilisc, pel fet que, històricament, no havien existit a Reus. La diferència fonamental és que les quatre bèsties no treuen foc –dues ho haurien de fer, però es reprimeixen– i els diables, si no encenen els seus artificis pirotècnics, no són diables. Fa uns anys es va optar per atorgar als diables un paper destacat dins la festa, creant un nou espai per a l'actuació dels grups de foc locals: l'encesa de final de festa al Mercadal, el 29 al vespre, després de la professó. Allò que, segons algunes veus rancunioses fou una prohibició, era i és –per a aquells que ens estimem el ball de diables– la voluntat de possibilitar que els diables exerceixin dignament de diables, fent allò que els hi pertoca, en el marc de la nostra festa gran. Els resultats positius de l'experiència són evidents.


Enguany s'intenta una nova experiència a partir de l'ús d'un nou recurs, el foc fred, un efecte emprat en teatre, allí on l'ús de la pirotècnia habitual és inviable, i una sèrie de pautes d'actuació –nombre de diables, evolució en filera, foc en direcció vertical en determinats carrers, carretilles sense tro...!–, un seguit de mesures atípiques que es justifiquen per la voluntat d'introduir el ball en el curs de la professó i d'acostumar pedagògicament el públic a la seva presència. Però que hauríem de considerar com a estrictament temporal.

Si l'experiència funciona, esperem que en un parell d'anys el ball de diables reusenc pugui sortir a la professó –i a l'anada a Completes!– com ho fan tots els altres balls de diables que participen en els seguicis festius catalans: obrint pas amb el foc de les seves carretilles. I que les bèsties de foc ho siguin. Sempre guardant distàncies amb la tronada del Mercadal. Una altra possibilitat, per tal de fer-ho possible, seria canviar el curs de la professó –sense abandonar, evidentment, el pas pel Mercadal i l'entrada i sortida des de la Prioral. Perquè no plantejar-ho?