2a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

Que en els darrers temps la jota, a més de ser declarada element festiu patrimonial d'interès nacional, és també una manifestació popular revaloritzada i viva en molts indrets, és una realitat que es pot constatar en les diverses iniciatives endegades arreu del país per tal de reconèixer la jota com a una expressió més de la nostra cultura catalana. Propostes com la "Jota a la Plaça" a Tortosa o les nombroses aportacions recollides en el dossier central del número 24 de Caramella (gener-juny 2011) sota el títol "Va de jota!" en són una mostra.

Amb aquest ànim, i per tal de mostrar el treball de recuperació patrimonial fet a ritme de jota, el proper dissabte 10 de setembre Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre, acollirà la 2a Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre.

Aquesta és la segona edició d'una jornada que pretén donar a conèixer el treball que s'està desenvolupant a la comarca en relació a la recuperació del ball de jota a la plaça en els diferents pobles ebrencs. Si en la primera edició eren 6 els municipis participants, enguany Garcia i Vinebre se sumen a la festa i surten a ballar.

Com en l’edició anterior, la 2a Festa de la Jota s’ha organitzat conjuntament entre les diferents entitats de cada municipi: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Associació Cultural Lo Llaüt, Associació de Dones de Miravet, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre i Grup de jotes de Vinebre, conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. També s'ha comptat amb el suport dels ajuntaments dels 8 municipis que participen a la festa, així com de l’Antena del Coneixement de la URV, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i els Tallers per la Festa.

El programa de la 2a Festa de la Jota està previst que comenci a les 17.30, a la plaça del Mercat de Flix, i s’allargarà fins a la nit:

17.30 h: Inauguració de la Festa a càrrec d’autoritats i de membres de Saragatona, grup de jotes de les Terres de l’Ebre que han treballat en la recuperació de la jota a la nostra comarca.
18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.
19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
21.00 h: Sopar popular (compra dels tiquets a l’Ajuntament de Flix).
22.30 h: Espectacle amb el grup de jotes Saragatona, a la pista de la Unió Social.

Durant la jornada s’inaugurarà una exposició de fotografies antigues de gent ballant la jota a Flix, Vinebre i Ascó. L’exposició es podrà veure a la mateixa plaça del Mercat.

D'on veniu vós ara?

—De la guerra!

Amb els balls de cavallets i de galeres, hi ha una tercera dansa, potser la més explícitament parateatral del nostre seguici, que figura un combat guerrer: el ball de Mossèn Joan de Vic. Aquest és acompanyat d'una cançó, que és cantada durant la seva execució pels seus balladors, que ens parla del retorn d'un senyor feudal –el títol de mossèn fa referència a la noblesa del personatge, no pas a un càrrec eclesiàstic, tal com podríem entendre en l'actualitat– que torna de la guerra per acabar morint en la pobresa. Com a dansa, cal dir que té molts punts de contacte amb les antigues moixigangues que es representaven en les solemnitats –la moixiganga que representa la Passió només n'és un tipus concret, i encara, prou tardà– i, probablement, constituïa una burla subtil d'allò que aquelles grans festes volien exaltar –el poder, terrenal o espiritual, l'arribada dels grans personatges a la ciutat o la commemoració de les victòries militars–, explicant planerament que les guerres, al capdavall, només porten mort i destrucció, sobretot al poble menut, més enllà d'una glòria efímera que només aprofita al poderós i, a cops, ni a aquest.




La dansa de Mossèn Joan de Vic fa 25 anys que és present a la nostra festa major, algun més que els que tenen els que avui la ballen. És una petita joia del nostre patrimoni cultural, del nostre folklore festiu, que es conserva perquè hi ha una colla de gent jove que té ganes de ballar-la. I aquest és un argument cabdal, perquè hi ha objectes del nostre patrimoni que no poden conservar-se en cap vitrina –allò que avui hem convingut a anomenar «patrimoni immaterial». O són vius i es renoven amb la seva sortida al carrer cada any, o només els podem conservar en el record i el coneixement.




Cal tenir cura, doncs, de les formes –podem analitzar continguts i estructures de la festa–, però també de les persones. Sense uns col·lectius que s'engresquin a fornir la festa de balls, de foc o d'imatgeria festiva, no hi ha festa. Perquè la festa és del poble i l'ha de fer i gaudir el poble, col·lectivament i lluny del poder, que sempre la voldrà controlar. I així, cal reconèixer l'esforç i donar suport a les persones que s'impliquen directament en la realització de la festa i malden, any rere any, per fer-la millor. Avui, en concret, cal fer-ho amb la colla de la dansa de Mossèn Joan de Vic.



(Aquestes i altres fotografies de la dansa es poden veure a la mostra «Uns contra els altres», a l'Arxiu Històric Municipal, durant tot el mes de juny.)

La naumàquia reusenca

Les representacions de batalles navals tenen una llarga trajectòria a la nostra cultura. El mot 'naumàquia' –que literalment significa combat naval– designava, en època romana, tant l'espectacle que representava un enfrontament amb navilis com l'espai en què aquest es realitzava.



Hi ha notícies de celebracions de naumàquies en època moderna, amb vaixells a escala, en festes de diversos països europeus. Aquestes naumàquies –com la realitzada a València, el 1755, al riu Túria– es realitzen sobre l'aigua, amb naus de major o menor envergadura, i abundants efectes de pirotècnia. Combats que també es reprodueixen amb l'ajut de carcasses figuratives que es mouen sobre terra. Així, el 1489, consta a Igualada el ball de la Turquia, que sembla que ja existia des de començaments del segle XV i que esdevingué una representació teatral de carrer present a les festes de la capital de l’Anoia fins al 1896, tot i que passaria a denominar-se, a partir de 1676, La Patera. Aquesta representació figurava la lluita d’uns cavallers cristians que es proposaven derrotar una nau turca muntada al mig de la plaça pública.



El nostre ball de galeres, doncs, pot semblar una variant –conservada com a dansa de seguici– de les antigues representacions de combats navals, i és prou rar en el folklore català. Aquesta dansa figura l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques, que els balladors porten penjades a mig cos. A més, també porten pistoles, que disparen cap al final de la dansa. Hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal.

Sembla que aquest ball, corresponent al gremi de galoners –teixidors especialitzats en passamaneria–, va participar a les festes reusenques entre finals del segle XVIII i començaments del XIX.



Aquesta és una altra de les danses que figuren combats festius i que podeu veure a la mostra fotogràfica que s'exposa durant tot el mes de juny a l'Arxiu Històric Municipal de Reus.

Uns contra els altres

Les representacions de teatre popular que tenen com a protagonistes els enfrontaments entre musulmans i cristians pouen de les relacions i també dels conflictes que al llarg dels segles han afectat els països de la Mediterrània, i són una temàtica abundant tant en el teatre festiu de les grans solemnitats com en el cicle del Corpus i de les festes majors.

Aquestes representacions que, genèricament, podríem anomenar de moros i cristians, sigui en forma d’escenificació d’una batalla o de dansa representativa, eren força apreciades. Més enllà de referències històriques concretes. representen simbòlicament l’enfrontament entre el bé i el mal, explicitat aquest darrer amb un referent que és proper i força comprensible per al poble: els turcs que dominen la Mediterrània, els moros que ataquen les poblacions de la costa.



En el marc dels Països Catalans les primeres notícies de l'entremès en què els cavallers cristians lluiten contra els soldats turcs són del segle xv. S'hi empren tot un seguit d’estris i efectes especials adients per subratllar aquesta teatralitat al carrer. Així, els guerrers cristians acostumen a figurar cavalcant uns cavalls de cartró pedra que arribaran fins a l’actualitat i que són estesos per una àmplia geografia internacional. Una altra forma prou explícita de representar aquest enfrontament és la naumàquia, espectacle que simula un combat naval. Al folklore festiu reusenc tenim dues d'aquestes danses: el ball de cavallets i el de galeres.



El ball de cavallets, a càrrec del gremi de blanquers i assaonadors, fou, probablement, una de les danses més luxoses dels seguicis festius reusencs de fa dos segles. El tenim ja documentat al segle XVII, tot i que és a partir del 1705 quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual.

Les notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets, i les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa constava, almenys, de vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o sergent. Probablement la dansa que descriu Bofarull correspon a l'últim període de sortida del ball.

Per a la seva reincorporació, el 1998 –enguany fa 10 anys!–, s'agafà la forma descrita per Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros, acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets actuals són obra de l’escultor Manel Llaurador. La indumentària fou dissenyada per Cal Figueres i Antoni Mas va fer les espases i la maça del macer. Els cascs foren realitzats per Ramon Boix i «La Raspalleria Industrial Reusenca Fontboté» aportà el pèl autèntic de cavall. Jordi Franquet realitzà tot el corretjam.



La música del ball és de Daniel Carbonell –un arranjament de la tonada recollida per Andreu de Bofarull– i la formació que acompanyà el Ball de Cavallets el dia de la seva estrena fou una cobla d’oboès (tres tarotes, un baixó i un tabal). En l'actualitat sol anar acompanyat per tres gralles i un timbal.



El ball, avui com en el passat, llueix a la nostra festa. Però si en el passat foren els mestres del gremi de blanquers els que el sortien a ballar, avui són una colla de balladores. La composició del ball és bàsicament femenina tot i que el diable o l'àngel són interpretats, segons els anys, per nois.

Des de Carrutxa hem volgut sumar-nos a la celebració del desè aniversari de la dansa guarnint l'Arxiu Històric Municipal amb un seguit de fotografies del ball durant aquests 10 anys. També es presentarà la monografia sobre els balls de cavallets i de galeres, de la sèrie que anem editant sobre les danses del seguici reusenc. Són fotografies del nostre arxiu, realitzades pels membres de l'entitat. Aquí en teniu una mostra.



A l'Arxiu, també hi podeu veure, però, fotografies de les altres dues danses reusenques que representen combats: la de galeres i la de mossèn Joan de Vic.

«UNS CONTRA ELS ALTRES»
Les danses guerreres del seguici reusenc
Arxiu Històric Municipal de Reus, durant tot el mes de juny