La botiga és un espai on conviuen moltes petites grans
històries, on es barregen els móns paral·lels de comerciants, proveïdors i clients.
Un bon comerç atrau persones de fora vila i veïns de tota la vida que
repeteixen pel bon tracte del botiguer i la qualitat i bon preu del producte. A
Reus, parlar de botigues és sinònim de tomb de ravals, malgrat que la ciutat ha tingut
i –amb permís de les grans superfícies i de la crisi- encara manté un raonable
volum de comerç de barri.
Malgrat que el ritu d’aixecar la persiana és el mateix
cada dia de dilluns a dissabte, no hi ha cap sector econòmic més permeable als
canvis en les modes, a la mudança dels costums i a les transformacions dels
hàbits socials. Precisament d’aquesta
reinvenció permanent per sobreviure en un món canviant i satisfer els gustos i
necessitats de l’època en parlaren els quatre convidats de la darrera activitat
de Testimonis de l’actual curs. Botigues de tota la vida que passaren de
fabricar espardenyes a calçat de tot tipus i que es van aliar en els darrers temps amb
una franquícia (Calçats Bastida), de vendre teixits per la confecció de vestits
a especialitzar-se en la venda de roba estacional i de tradicions (El Barato),
de comerç de plats i olles a botiga de records i regals (Cristalleria Marsal) i
de botiga d’alimentació familiar a detallistes de fruita seca i xarcuteria de qualitat del país (Colmado
Baró). Quatre establiments amb un mínim de tres quarts de segle de trajectòria comercial
a la ciutat i amb l’experiència d’almenys tres generacions de botiguers anteriors.
Fer memòria d’aquest Reus comercial és recordar també la ciutat que construí el primer pàrquing soterrat de la província el 1977 al mateix rovell de l’ou de la plaça Prim, el de la creació del lobby de la Unió de Botiguers a finals dels setanta per reivindicar millores fiscals, urbanístiques i de seguretat, el del PERI del casc antic per atacar la marginalitat i l’abandonament d’aquest espai, el de l’incipient peatonalització del centre amb els projectes del carrer Jesús i Monterols...
Fer memòria d’aquest Reus comercial és recordar també la ciutat que construí el primer pàrquing soterrat de la província el 1977 al mateix rovell de l’ou de la plaça Prim, el de la creació del lobby de la Unió de Botiguers a finals dels setanta per reivindicar millores fiscals, urbanístiques i de seguretat, el del PERI del casc antic per atacar la marginalitat i l’abandonament d’aquest espai, el de l’incipient peatonalització del centre amb els projectes del carrer Jesús i Monterols...
Imatge de la taula rodona moderada per Judit Gamundi amb representants dels quatre establiments convidats (Colmado Baró, Calçats Bastida, Cristalleria Marsal i El Barato) |
Més enllà de l’interessant intrahistòria de cadascuna d’aquestes
botigues, els ponents van anant desgranant reflexions i posicionaments molt
interessants en un moment econòmicament crític com l’actual. Com per exemple, que la història del comerç és per
definició una història d’alts i baixos, o que els establiments no poden anar
contracorrent del que comprador i el mercat marquen però tampoc és gaire savi anar
a remolc de les tendències marcades per les grans superfícies, o que una gran
part del problema del petit comerç no és en l’actualitat el nombre d’hores d’obertura
sinó que els possibles consumidors estan escurats per la crisi econòmica dominant.
En resum, una mirada des dels mateixos protagonistes a
una de les activitats que major impacte econòmic, més tradició i més autoritat té a la nostra ciutat.
Isabel Martínez