Taula parada, on tota persona és benvinguda a fer un tast i participar de la conversa

El dia del coet (28-D)

2009-12-25T11:35:00.012+01:00

Portada del llibre

Aquest 28 de desembre, Reus tornarà a ser una porta oberta a l'univers. Cap a les 10 del matí, prop de l'absis de la prioral es presentarà la reedició facsímil de la més gran obra de la literatura reusenca, el llibre de Josep M. Gort, Yo, el primer visitante del planeta Marte. Facsímil de l'original publicat el 1955, ha estat realitzat per Josep M. Gort (fill) –Arts Gràfiques L'Estel– i editat per Carrutxa en homenatge als impulsors del coet reusenc Espeteck. La presentació anirà a càrrec d'Ezequiel Gort (l'altre fill), arxiver i historiador. L'acte comptarà amb la presència de nombroses autoritats, si venen. El llibre s'exhaurirà ràpidament, per tant es molt recomanable assistir a la presentació si es vol obtenir un exemplar.

A la tarda, organitzat pel Ball de Diables de Reus es procedirà a l'enlairament del tradicinal coet reusenc, enguany en direcció a Mart, d'acord (més o menys) al programa previst:

A les 7 de la tarda, inici de la cercavila del coet des de la plaça de la Llibertat.
A 2/4 de 9, arribada a la plaça del Mercadal i recerció de les autoritats.
A les 9, llançament de l'Espetec 96 cap a Mart.

De nou, el Ball de Diables de Reus vol tornar a provar d'enviar un coet a l'espai (aquest cop a Mart), recuperant el que anys enrere una colla d’amics havia ideat. L'artefacte, d’entre 6 i 8 metres d’alçada, ha estat creat, aquest cop, sota la supervisió de científics de l'antiga Unió Soviètica, que eran presents en l'acte, junt amb les màximes autoritats d'aquell país.
Enguany els acompanyaran els Amics de la Moto de Reus, un grup de majorettes indígenes, acompanyades d'un grup de cornetes i timbals; el «Bayle de Francisco Javier María de la Paz Bernardo Eulogio Juan Nepomuceno Girón y Ezpeleta Las Casas y Enrile, II Duque de Ahumada y V Marqués de las Amarillas» –que probablement també s'incorporarà al seguici de festa major–, acompanyat d'una mitja cobla; la Coral de l'Espetec i els tabalers del Ball de Diables.

Erecció de l'Espeteck 69, l'any passat

Un cop la cercavila sigui al Mercadal, es procedirà a l'erecció del coet i del que convingui iels elements festius que l'acompanyin faran una demostració dels seus balls. Tot seguit començaran els preparatius per al llançament. Al voltant del coet també hi haurà enginyers de vol. Un cop arribat el moment de fer el llançament, s’anunciarà l’entrada del cosmonauta dins el coet. Un cop tot preparat, començarà el compte enrere. Si el giny no arribés a enlairar-se per la incapacitat tècnica dels enginyers soviètics, no del Ball de Diables reusenc, serà cremat allí mateix. I fins l'any que ve.

L'astronauta saluda la noia de l'empresa proveidora del combustible (2008)

Sobre les cançons del tió

2009-12-23T12:07:00.008+01:00

Tió en una casa de Reus (Sergi Navarro Ambel)

A tocar de Nadal, tornem a parlar d'aquest personatge que caracteritza la tradició catalana i ha esdevingut emblemàtic de la nostra celebració. L'etnomusicòleg Jaume Ayats, en un llibre de recent aparició –Explica'm una altra canço: tió Nadal i Reis, ed. Dalmau– ens parla de la gran diversitat de formulacions que hi ha per a la cerimònia de fer cagar el tió. I ens recorda, pel que fa a les lletres que «la lletania d'imatges absurdes o paradoxes surrealistes és part de les facècies i burles dels dies de Nadal. Hi ha tot un repertori d'absurds i d'escenes divertides o inimaginables que els nens canten tot l'any, però algunes cançons són singulars d'aquests dies i són part de la gresca i les llibertats de desembre», insistint en la vinculació del Nadal amb el cicle hivernal que acaba en el Carnaval. Efectivament, en les cantarelles del tió hi trobem referències al caire de la festa o a la funció tradicional del personatge –aportar el vi, els torrons i les neules per a celebrar el Nadal– però també molts disbarats com posar ases dalt d'un pi o gallines que es passegen amb sabates.

Tió de l'escola bresssol «El marfull», que cada any arriba d'Alforja (Escola Marfull)

Com apunta Ayats «si en teniu una de pròpia de la família, no aneu pas a baratar-la per la primera impresa o enregistrada que trobeu! I si en la família hi coinicideixen diverses maneres, no lamenteu pas que s'adaptin les unes a les altres fins a fer-ne de noves.» Però si no en coneixeu cap, a la xarxa en trobareu a dotzenes. A les nostres pàgines dedicades al tió o en un altre missatge en aquest mateix bloc, en trobareu una bona pila d'exemples.

Un altre tió (Isabel Martínez)

I un altre...! (Cori Amorós)

La més gran obra de la literatura reusenca

2009-12-15T07:44:00.003+01:00

Josep M. Gort amb un exemplar del seu gran llibre, en una fotografia publicada a la premsa de l'època

Josep M. Gort Sardà (Reus, 1912-1972) fou un reusenc polifacètic, periodista i escriptor, cineasta i impulsor de sidrals diversos; va viure tota la vida envoltat de diaris i revistes –els seus pares ja tenien un quiosc–, fet que, sens dubte, motivà el seu interès per la paraula escrita i la lletra impresa. Obtingué el carnet de periodista durant el període republicà i després de la Guerra Civil, on lluità al front d'Aragó i a la batalla de l'Ebre, combinà la seva feina al quiosc, ubicat prop del Campanaret, amb les tasques de corresponsal de diverses publicacions periòdiques.

A finals de la dècada de 1940 començà a publicar opuscles, alguns sobre personatges locals, alguns seriosos i altres de caire humorístic sobre els esdeveniments del moment, emprant el castellà i, quan li fou possible, el català. La seva obra més coneguda, L'elefant torrat, escrita el 1954, no fou publicada fins al 1974, pòstumament.

Els seus textos i les seves accions públiques es poden inscriure en un surrealisme domèstic i, alhora, prou eficient que aconseguia desestabilitzar, sense aparents connotacions polítiques, l'ordre establert per un règim dictatorial que necessitava controlar l'espai públic. Tingué molts problemes amb la censura, que li dificultà enormement la publicació dels seus escrits. Molts cops emprà la crònica encoberta, amb crítica sobre fets locals, en les seves col·laboracions ens diaris de fora vila com La Hoja del Lunes de Lleida. El 1951 fou multat amb 500 PTA per les seves activitats «reusenkistes», considerades subversives en aquell moment.

El seu establiment fou dels primers a recuperar la tradició de la diada de Sant Jordi amb una parada de llibres que instal·lava davant el quiosc. S'explica que reaprofità una bandera republicana –amb una franja de roba vermella cosida només per la part visible al públic– com a guarniment de la seva parada, que fou la primera a exhibir, sota l'atenta vigil·lància policial, la bandera catalana, un 23 d'abril.

Manolo Solís, entre Josep M. Gort i Ramon Botet, fent proves per al primer Speteck (1957)

Amb Ramon Botet, Manolo Solís i Lluís Anglès, impulsà el 1957 el llançament del primer coet Speteck –anomenat també Espeteck o Plaf III–, una paròdia dels artificis que russos i americans començaven a enviar a l'espai. La idea aconseguí un important èxit de públic i tingué un ressò mediàtic prou considerable, en bona part gràcies a l'ús intel·ligent dels mitjans a l'abast dels promotors. El coet reusenc esdevingué un dels trets característics de la diada dels Innocents a Reus i, després de la primera etapa, la pràctica ha estat recuperada en diverses ocasions.

Yo, el primer visitante del planeta Marte és una obra clau, pel seu volum i pel fet que constitueix un clar precedent de les dèries astronàutiques del seu autor. Com en altres textos, Gort ens parla en un llenguatge críptic –probablement un correctíssim marcià– i, com passa amb molts dels seus opuscles, els personatges i situacions als quals fa referència són difícils d'interpretar mig segle després de la seva publicació. D'aquesta gran obra s'explica que l'autor la repartí, personalment i per encàrrec, amb l'ajut del carretó de la botiga.

En un any dedicat a l'astronomia i en un moment en què la tradició del coet ha retornat al carrer –renovada, a càrrec del Ball de Diables–, la nostra entitat ha volgut retre un modest i adient homenatge a Josep M. Gort Sardà, amb la col·laboració dels seus fills en la documentació històrica –el petit– i la pràctica impressora –el gran. L'edició facsímil de l'original publicat el 1955 es podrà aconseguir a la presentació que tindrà lloc el 28 de desembre al matí o reservant-lo a les llibreries que el tinguin, si no s'exhaureix abans.

Bon any 2010

2009-12-16T17:38:00.002+01:00

Centelles torna a Reus

2009-12-10T15:25:00.003+01:00

L'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles ha estat notícia en aquests últims dies. Però el que no és tan conegut és la vinculació del fotògraf a la ciutat de Reus, on encara hi té família i on va residir uns anys d'incògnit quan va tornar a Catalunya després d'exiliar-se. L'exposició que ofereix el Centre de la Imatge Mas Iglesias és una excel·lent oportunitat de veure, entre altres, les fotografies que va fer Agustí Centelles del Reus enrunat pels bombardeigs, a l'estiu de 1938, i durant la seva estada a la ciutat.

Una mostra absolutament recomanable que no us heu de perdre. La inauguració tindrà lloc el proper dimarts 15 de desembre a 2/4 de 8 del vespre, i la mostra es podra visitar fins al 7 de març.

Tertúlia sobre les tradicions de Nadal a Reus

2009-12-03T18:45:00.002+01:00

El proper dimecres 9 de desembre, el Centre de Lectura i Carrutxa organitzen una tertúlia sobre les tradicions de Nadal a Reus.

De ben segur, podem afirmar que la festa de Nadal s’ha celebrat a Reus des dels primers moments de l’existència de la vila com a tal. Amb el pas dels segles, la festa ha acumulat un ric bagatge de tradicions i costums.

A partir d’una introducció a la història de la festa i al costumari festiu Nadalenc, a nivell general però sobretot en clau reusenca –fent especial referència a les variants locals del tió, la pràctica pessebrista o la important tradició teatral de Pastorets de la ciutat–, es proposa una conversa sobre l’actualitat d’una celebració que conserva en l’àmbit domèstic un seguit de pràctiques culturals pròpies, però que es presenta embolcallada al carrer de consum i d’estètica forana. I també sobre el significat de la festa en la societat actual, més enllà de les creences religioses.

La tertúlia es farà a les 8 del vespre a la sala de converses del Centre de Lectura.

Cloenda del programa «Montsant, front de guerra»

2009-11-30T19:44:00.008+01:00

Aquest dissabte, al cafè de la Vilella Baixa, s'hi va presentar el treball «Montsant, front de guerra», un programa de recerca i divulgació que hem desenvolupat, durant els dos darrers anys –tot i que hem emprat materials de recerca aplegats fa més temps– sobre la Guerra Civil als pobles de la serralada.
Ha estat una experiència prou interessant, coherent amb el projecte de treball sobre memòria personal que defineix l'entitat i en la línia d'estudi del patrimoni cultural de Montsant –és a dir, la petjada humana sobre el territori– en col·laboració amb el Parc Natural. El programa ha comptat, aquests dos anys, amb ajuts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Apropar-nos a la història del període en aquesta part del Priorat, entre la primavera de 1938 –moment en què els pobles esdevenen rereguarda immediata del front de l'Ebre– i la seva ocupació per part de les tropes franquistes, el gener de 1939, ha suposat realitzar dotzenes d'entrevistes, localitzar memòries manuscrites i buidar textos publicats. Certament és una etapa poc coneguda. Els manuals l'enllesteixen aviat entre el 23 de desembre de 1938 –quan els franquistes inicien l'ofensiva– i el 15 de gener de 1939, quan arriben a Reus i a Tarragona. Els combats a serra la Llena, damunt del riu de Montsant, a la Figuera, als Montalts, bombardeigs com el d'Ulldemolins, l'ocupació de la Vilella Baixa, la vida quotidiana de la població refugiada a les coves..., són episodis que mereixen ser coneguts i que han deixat testimonis materials en forma de parapets i trinxeres que es troben encara en diferents punts de la muntanya o del refugi antiaeri que van fer els veïns d'Albarca, excavant una trinxera al peu del cingle.
Records i vivències que hem pogut aplegar encara en primera persona d'alguns dels protagonistes –molts ja no hi són– i que ens parlen de la guerra com a experiència personal d'uns soldats massa joves i d'una població civil aterrida pels bombardeigs aeris i els obusos de l'artilleria. El treball ha servit per fer evident, un cop més, l'oblit en què restaren centenars de persones, soldats morts a la muntanya o víctimes civils de les quals no convenia parlar. Conèixer els fets no permet recuperar-ne, amb algunes excepcions, els noms, però.
Acabada aquesta fase del programa –encara que una recerca no s'acaba mai–, el nostre objectiu immediat és publicar articles, l'opuscle Senyals de guerra, dins la col·lecció de quaderns sobre patrimoni cultural que editem amb el Parc Natural, i, més endavant, un llibre.

El llegat de Ferrer i Guàrdia

2009-11-20T17:42:00.003+01:00

Ahir em va correspondre, accidentalment, presentar l'acte que sobre «El llegat de Ferrer i Guàrdia» vam organitzar al Centre de Lectura de Reus. Va ser un plaer, com sempre, escoltar la Dolors Marín, historiadora, especialista en el moviment obrer i la cultura llibertària i, ara, professora d'institut. I la Teresa Vallverdú, mestra amb una llarga experiència i un clar compromís amb una educació laica, integral i compromesa amb la transformació de la societat.

La Dolors ens va parlar del context en què es desenvolupa l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, les iniciatives de mestres laics de finals del segle XIX, com Teresa Mañé i Joan Montseny, els principis de la pedagogia que proposava Ferrer, la importància que atorgava a les publicacions o la seva influència en les escoles que impulsarà el moviment obrer fins a 1936 o la mateixa Generalitat en els anys de la Guerra Civil.

Em comentava la Teresa que la preparació d'aquest acte havia estat una experiència molt enriquidora: «–Jo no he estat mai anarquista, però els anarquistes formulaven fa cent anys uns principis i uns objectius educatius que coincideixen amb allò que hem volgut fer a l'escola». La cita potser no és exacta, però reflecteix una idea en la qual em sembla que coincidim les persones que impulsàvem l'activitat, independentment del posicionament ideològic o la militància organitzada de cadascun. Fa un segle –uns anys abans, uns anys després– hi havia en els sectors progressistes una idea de la cultura, una “filosofia” de l'educació com a eina de coneixement, de realització personal i de millora de la societat. Unes idees que avui, malgrat les declaracions d'intencions a les lleis d'educació –i amb les contradiccions del seu articulat–, semblen lluny d'una realitat educativa abocada massa sovint a la simple gestió d'un sector de la societat, la canalla, encara no productiu.

Ahir es va parlar de passat, però sobretot de present, de problemàtiques velles que es reprodueixen, de canvis en el mètode i d'innovació tecnològica, però de mancances pel que fa a la necessària reflexió sobre projectes educatius..., temes que podien interessar especialment als qui treballen en l'ensenyament, però que interessen i fan pensar a tothom, especialment als qui reivindiquem una cultura popular en el sentit més ampli, i complex, de la paraula.

Presentació sobre el ball de diables

2009-11-18T21:22:00.002+01:00

Amb una nodrida assistència de públic, membres del Ball de Diables de Reus i de Carrutxa, persones vinculades al món dels diables de diferents poblacions i de la cap del servei de Promoció i Dinamització del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ma Teresa Clotet, es va presentar al local del Ball de Diables de Reus la campanya de difusió sobre el model de ball de diables tradicional de les comarques del Baix Camp i el Priorat.

La recerca efectuada durant anys, però també el treball de documentació fotogràfica realitzat en el transcurs de diverses de 2009 ha possibilitat disposar d'un seguit de materials que serviran de base per a conferències i publicacions. L'objectiu es reivindicar l'especificitat, pel que fa a la indumentària, forma d'evolucionar i sobretot, del fet de portar cada diable les seves pròpies carretilles a l'espatlla, del model tradicional del ball a les nostres comarques.

Si us interessa organitzar una sessió sobre el tema –xerrada amb projecció d'imatges, debat– podeu escriure a carrutxa@etnocat.org

Fotografies de Mònica Balsells Aran

El ball de diables sense parlaments

2009-11-07T12:19:00.004+01:00

En els darrers mesos, arran de la problemàtica generada per l'aplicació de la Directiva Europea 2007/23 referent a la comercialització dels productes pirotècnics, els grups de foc –diables o bestiari festiu– han estat ben presents als mitjans de comunicació.
A més de constituir una pràctica cultural viva i ben present a tot el territori català, i que implica milers de persones com a membres d'associacions o participants a les festes, sovint s'ha insistit, amb raó, en el valor patrimonial d'aquestes manifestacions.
La identificació, però, entre el ball de diables històric amb el model de diables amb parlaments que ha perviscut o s'ha recuperat en diverses poblacions del Penedès, deixa de banda les formes de ball de diables, no menys històriques, que trobem a les comarques del Baix Camp i el Priorat. Un oblit que reforça l'existència d'una Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb parlaments, que no pot incloure les pràctiques tradicionals del Baix Camp i el Priorat, amb sortides obertes, en diades assenyalades, on s'hi participa individualment.
El programa de divulgació que encetem el divendres 13 de novembre, amb un acte organitzat per Carrutxa i el Ball de Diables de Reus, té com a objectiu donar a conèixer les formes tradicionals del ball a les nostres comarques, fomentar la preservació de les particularitats dels nostres diables quant a indumentària i forma d'evolucionar, i reivindicar el valor patrimonial de manifestacions festives concretes com la professó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a la població, cada 7 de setembre, a les Borges del Camp; la baixada del ball de diables reusenc al santuari de Misericorda, el 25 de setembre, o la presència dels diables a l'Encamisada de Falset, per Sant Antoni.

Una reivindicació patrimonial que considerem important en un moment en què cal sensibilitzar la població sobre la importància de les nostres manifestacions festives en què s'empra la pirotècnia. Volem, en definitiva, posar en valor, a l'igual que s'ha fet amb els correfocs o la Patum, els balls centenaris amb parlaments o la Tronada, la nostra manera específica de fer de diables.
Aquest programa de divulgació, a més de conferències amb projeccions d'imatges, inclou la publicació del llibre de Salvador Palomar, El ball de diables al Baix Camp i el Priorat (versió revisada i augmentada del treball publicat el 1987), exposicions de fotografies i altres activitats que es puguin programar durant l'any 2010.

«Els balls de diables centenaris (sense parlaments)»
Presentació a càrrec de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, amb projecció d'imatges de Manel Carrera, Salvador Palomar, Roser Palomar i Antoni Parés.
Divendres 13 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al local del Ball de Diables de Reus (C/ de Sant Miquel, 69)

Els dijous al local

2009-10-21T18:08:00.004+02:00

Comença un nou curs per a l'entitat. Tot i que l'activitat de recerca i difusió ha estat durant aquest darrers mesos prou intensa i, en aquest sentit, tenim corda per estona, el cert és que veiem molt difícil reobrir el centre de documentació. La manca de recursos per poder generar un o dos llocs de treball dignes per cobrir les necessitats derivades del funcionament de l'entitat, amb serveis oberts al públic, continua essent un obstacle insalvable.
Malgrat tot, no han estat poques les persones que s'han apropat al local o han intentat contactar amb l'associació: estudiants d'ESO, batxillerat o universitaris, membres de grups festius o, senzillament, persones interessades en algun dels temes que anem treballant. Ens sap greu, però la bona voluntat arriba on arriba i no sempre ens ha estat fàcil donar resposta a aquestes consultes.
Cara a aquest nou curs ens proposem fer dels dijous, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, el dia setmanal de trobada, amb dos vessants: l'atenció de consultes presencials i l'organització de converses sobre els àmbits que són objecte del nostre treball.
Aquestes converses, tot i ser obertes, no les publicitarem més enllà del col·lectiu de col·laboradors o d'aquest bloc –el local és massa petit–, amb voluntat, però, que puguin esdevenir activitats més formals en el futur.
Per exemple, per al proper dijous 29 d'octubre, hem programat una conversa sobre la festa de Tots Sants, a 2/4 de 8 de vespre.
Si esteu interessats a seguir el nostre treball o voleu quedar en un altre moment, podeu escriure a carrutxa@etnocat.org

Nova conferència del cicle sobre memòria oral

2009-10-03T16:18:00.005+02:00

Els segons Tallers i Jornades de Memòria Oral que, organitzats per les diferents entitats que formem part de l'Observatori per a la recerca del patrimoni etnològic de Catalunya, tindran lloc a diferents poblacions del país, van començar ahir a Reus amb una conferència sobre la vida quotidiana a la Mussara, resultat del treball de recerca que Montserrat Flores i Laura Poblet estan desenvolupant sobre aquesta vila, avui despoblada, del Baix Camp. L'acte es va celebrar a la sala seccional de la S. Excursionista del Centre de Lectura.

La propera activitat organitzada per Carrutxa tindrà lloc el proper dissabte 24 d'octubre, a les 6 de la tarda, a l'Arxiu Comarcal del Priorat (Castell de Falset). «A la guerra es canta molt!» és un resultat de la recerca que sobre el temps de la Guerra Civil hem anat desenvolupant en els últims mesos. Una recerca basada en gran part en la memòria personal –oral i escrita– que ha aportat, tot i no ser l'objectiu principal de la investigació, nombrosos testimonis sobre cançons amb major o menor contingut ideològic, del temps de la República i la guerra. A més dels himnes i el repertori més conegut, hi ha nombroses corrandes i cançonetes composades pels soldats que fan referència a la situació excepcional que suposa un conflicte armat. La presentació dels materials anirà a càrrec de Salvador Palomar.

La vida a la Mussara

2009-09-28T22:55:00.004+02:00

Aquest divendres, Carrutxa –amb la col·laboració del Centre de Lectura–, organitza una xerrada sobre la vida quotidiana a la Mussara.

La seva posició enlairada –que el converteix en un balcó sobre el Camp–, els valors naturals del seu terme –que l’han fet objecte d’interès per als excursionistes– i la història del seu despoblament han convertit la Mussara en un referent a la comarca. Molta gent s'hi acosta sovint, a fer-hi passejades o bé simplement a contemplar el seu campanar entre cases caigudes i a guaitar al mirador de les Airasses.

Però en l'actual despoblat, i en els masos que l'envoltaven, s'hi va desenvolupar durant segles una vida que val la pena conèixer: les estratègies d'adaptació a un entorn tan difícil, l'obtenció dels mitjans de subsistència, el procés de despoblament que, a diferència de moltes altres poblacions, va ser definitiu.

La xerrada es farà a 2 quarts de 8 del vespre a la Secció Excursionista del Centre de Lectura. Anirà a càrrec de Laura Poblet i Montserrat Flores, que duen a terme una recerca sobre la Mussara a partir de testimonis orals i de documents d'arxiu, oberta a noves aportacions.

Forma part de la programació dels 2ns Tallers i Jornades de Memòria Oral organitzats per les entitats i institucions de la Xarxa de l’Observatori Etnològic de Catalunya, i compta amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Reus reivindica el foc

2009-09-20T21:00:00.006+02:00

Amb una plaça del Prim plena de gom a gom, en presència de representants de totes les colles presents al Correfoc de Misericòrdia 2009, un membre del Ball de Diables de Reus va llegir un manifest en defensa de l'ús de la pirotècnia a les festes tradicionals.

«A Reus, des de fa segles, com en tans d'altres indrets dels Països Catalans, utilitzem materials pirotècnics en les nostres festes populars i tradicionals. I concretament, ho fan el Ball de Diables, la Cabra, el Drac, la Víbria, el Bou i la Mateixa Tronada, símbol d'identitat festiu de la nostra ciutat.

La nova Directiva 2007/23/CE, del Parlament Europeu i del Consell, limita l'ús dels materials pirotècnics sense contemplar l'existència dels elements festius de cultura popular i tradicional que els utilitzen. Ha estat un greu error per part del Parlament Europeu, que, per deixadesa i incompetència, ha posat en greu perill totes les festes amb foc que formen part del Patrimoni Immaterial de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.Tots els diables i bèsties de foc dels Països Catalans no volem ser víctimes dels errors d'una Directiva que els badocs dels nostres europarlamentaris van votar a favor.

Ara, el Ministeri d'Indústria de l'Estat espanyol ha realitzat la transposició d'aquesta Directiva, amb voluntat de regular-nos, però de manera equivocada. Amb la mateixa incompetència que els nostres eurodiputats, ha proposat una regulació sense conèixer com són les nostres festes populars. Senyors del Ministeri: no som un «espectáculo», som un element festiu de cultura popular i tradicional.

Avui donem un «sí» i tot el nostre suport a les al·legacions a la transposició presentades al Ministeri d'Indústria per part de les diferents Federacions i Agrupacions del món del foc, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Federació i l'Agrupació de Municipis de Catalunya. Són unes al·legacions serioses, legislativament correctes, fruit del consens, i és únicament voluntat política la seva acceptació. No hi ha cap pretext possible!

El Ministeri no pot dir que no.

El Ministeri no pot limitar les nostres festes populars.

Volem que el Ministeri accepti, una per una, totes les nostres al·legacions.

I ara, diables i bèsties de foc, fem retronar els nostres tabals perquè tinguin clar a Madrid i a Brussel·les que l'any 2010 farem les festes amb foc, peti qui peti!

Farem les festes amb foc, peti qui peti!
Visca el foc! Visca la terra! Visca els Països Catalans!!!».

El foc festiu, del Camp a l'Ebre

2009-09-09T10:13:00.005+02:00

Ahir es va inaugurar a Reus l'exposició «El foc festiu al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», una exposició itinerant produïda per la Diputació de Tarragona que es podrà visitar al Palau Bofarull fins al 26 de setembre.

La mostra, comissariada per Jordi Bertran, vol ser una aproximació al patrimoni festiu relacionat amb el foc en diferents vessants. Des de les torxes que porta la canalla per anar a esperar els Reis en alguns pobles, fins a les atxes de les professons; de les fogueres de Sant Antoni i de la nit de Sant Joan a la pirotècnia de les festes majors.

Aquesta és, sens dubte, una exposició oportuna, tot i que la seva gestació arrenca fa temps. Com s'apunta, però, a la presentació de la mostra, malgrat que darrerament s'ha tendit a identificar el foc festiu amb la pirotècnia, l'exposició fa evident una riquesa molt més plural.

Pràctiques i rituals antics i contemporanis que, del passat cap al present, tenen el foc com a protagonista, o com a component necessari, en les festes tot l'any: falles i fanalets en el temps de Nadal, barraques, fogueres que cremen el ninot del carnestoltes, atxes i ciris, fogueres i petards, coets, carretilles i trons, diables i bestiari, tronades, salves que disparen els components dels balls, bous embolats..., un seguit de tradicions populars, explicades en una sèrie de plafons, amb fotografies de diversos col·laboradors. Acompanyats, ahir, de dues peces prou representatives del bestiari de foc reusenc: el Drac i la Cabra.

Una de les imatges de l'exposició (Salvador Palomar)

Tal com s'apunta a l'exposició, el fet que la UNESCO hagi establert com a línia prioritària la preservació i revitalització del patrimoni immaterial, com les tradicions i les festes, fins el punt d'aprovar el 2003 la Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, ha de revaloritzar-lo i protegir-lo contra processos globalitzadors i accelerats de transformació que posen en perill la seva continuïtat.

Aquesta exposició i altres accions de divulgació del nostre patrimoni han de servir, però, també en l'àmbit local. La regidora de Cultura, Empar Pont, recordava ahir a la presentació el valor que atorga l'exposició «Ara toca festa» a la Tronada o als diables, però també a la teiera que recorda les antigues lluminàries que possibilitaven i assenyalaven les diades festives. La mostra itinerant impulsada per la Diputació pot ser una eina útil per a posar en valor la riquesa festiva d'unes comarques que han generat formes de celebració que han esdevingut model per a una part del país.

En defensa de la pirotècnia festiva

2009-09-06T11:48:00.013+02:00

La data no era la millor. Aquest és el cap de setmana més proper al 8 de setembre, un dels moments àlgids quant a les festes major d'estiu i el país és ple de correfocs i cercaviles. Però no hi havia alternativa, perquè les al·legacions catalanes –consensuades entre la Generalitat i l'associacionisme festiu– són damunt la taula del Ministerio i el govern espanyol ha de resoldre aviat sobre l'adaptació de la normativa europea sobre pirotècnia. I calia aquesta mesura de pressió, fent evident al carrer la reivindicació de l'ús de la pirotècnia com a component fonamental de les nostres festes populars.

Per això, milers de persones, components de colles de diables i de bestiari de foc –però també representants d'altres grups festius, bestiari no de foc, castellers i trabucaires, o, senzillament, ciutadans que van voler donar suport a aquesta manifestació popular– van recórrer el centre de Barcelona, acompanyats del so dels tabals i les gralles. I el fum de les bengales que portaven les figures, única pirotècnia que van emprar les bèsties de foc.

La manifestació fou convocada per les federacions de grups de foc

Sota el lema «Farem la festa amb foc, peti qui peti», 7.000 participants, segons xifres de la guàrdia urbana, que van acabar a la plaça de Sant Jaume, convocats per la Federació de Diables i Dimonis i l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya, on –des del balcó de l'Ajuntament– l'alcalde de Barcelona va explicitar el suport de l'Ajuntament a la reivindicació i es va llegir un manifest.

Els grups s'identificaven per la indumentària o les pancartes col·lectives

En un to absolutament festiu i engrescat, la manifestació comptà amb una gran assistència de colles de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i amb una considerable presència de grups vinguts de poblacions de diferents comarques del Principat i també de la Catalunya Nord. En clau autonòmica estricta, en els parlaments, no es va fer cap referència a la tradició festiva del País Valencià ni de les Illes.

La manifestació comptà amb una nodrida participació reusenca, amb membres del Ball de Diables, el Drac gran i el petit, la Cabra, la Víbria, Carrutxa o el grup de teatre de carrer L'Espurna Diabòlica

De no introduir-se els canvis que proposen les al·legacions presentades des de Catalunya, el nou reglament obligaria tot aquell que participi a les festes on s'empra pirotècnia a càrrec de grups festius, des de la Patum de Berga fins a la carretillada de l'Arboç, de l'Aquelarre de Cervera a qualsevol correfoc, a mantenir 15 metres de seguretat respecte al punt de foc. I els assitsents haurien de signar un document assumint-ne tots els riscos. També complica els tràmits per a l'organització de les festes obligant a colles i ajuntaments a demanar autorització a les delegacions del govern central, vulnerant les competències d'ajuntaments i de la Generalitat i obviant la normativa ja existent a Catalunya que ha possibilitat la celebració regulada de correfocs en els últims anys.

La participació dels més petits a la festa és un dels motius de preocupació de les colles

També limita la participació dels més petits, prohibint a la pràctica l'assistència de menors de 12 anys. Des de la consideració que aquests requisits són impossibles de complir, el nou reglament amenaça seriosament el futur de les nostres festes tradicionals.

La manifestació va acabar a la plaça de Sant Jaume

El govern central ha d'iniciar el procés de revisió de les al·legacions aquests dies per tal d'elaborar el document definitiu que pugui ser aprovat pel consell de ministres durant el mes d’octubre. Immediatament després, el projecte serà presentat a Brussel·les per a la seva aprovació definitiva i entrarà en vigor a partir del 4 de gener del 2010. Les declaracions efectuades aquests últims dies per representants de la Generalitat són optimistes pel que fa a la negociació de les modificacions al reglament per part del Govern i les colles de diables i bestiari.

MANIFESTACIÓ REIVINDICATIVA A FAVOR DE LA CULTURA DEL FOC

2009-09-01T22:33:00.012+02:00

Barcelona, 5 de setembre, a la tarda

Concentració: Plaça d’Urquinaona, a les 17.00.

Reunió caps de colla: A les 17.30 (Urquinaona, cantonada carrer Jonqueres).

Manifestació: Sortida a les 18.00.

Recorregut: Plaça d’Urquinaona, Via Laietana, plaça de l’Àngel, carrer Jaume I, carrer Llibreteria i plaça de Sant Jaume.

Acte central: Des del balcó de l’Ajuntament es llegirà un Manifest reivindicatiu de les federacions i coordinadora i intervindran representants de la Generalitat i de l’Ajuntament. En acabar, Gran Tabalada conjunta de totes les colles de bestiari i diables.

Vestimenta: Es demana que els membres de les colles de cultura tradicional (grans i xics) i especialment bestiari i diables hi assisteixin de forma unitària amb el seu vestuari d’actuació, però sense maces, forques, ceptrots, carros, etc. (però sí amb tabals i els elements musicals).

Bestiari: Es demana a les entitats de bestiari que portin també les seves figures per participar en la manifestació. Tot i que no entraran a la plaça de Sant Jaume s’habilitarà un espai ampli per deixar-les i que els portadors puguin entrar també a plaça. La mateixa indicació és vàlida per a les entitats que vulguin portar imatgeria: gegants, capgrossos, etc.

Pirotècnia: Rigorosament prohibida. Només es permetrà que les figures de bestiari de foc puguin encendre a les pinces corresponents de la figura, botafocs i bengales de llum (no explosives ni sortidors).

Pancartes: A més de la unitària obrint la manifestació amb el lema Farem les Festes amb Foc, peti qui peti que portaran representants de la Generalitat i el municipalisme, Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona, grups parlamentaris, etc., es demana a les colles de bestiari, diables i cultura tradicional que portin les seves pròpies amb lemes adients i reivindicatius (es prega que no siguin insultants envers ningú ni de mal gust, ara és l’hora de la reivindicació cívica, pacífica i unitària)

Objectius: L’objectiu de la manifestació no és altra que donar suport explícit a les al·legacions presentades i consensuades pel Govern de la Generalitat i les federacions i coordinadora convocants, davant del Ministerio de Industria al projecte de “Real Decreto de Reglamento de Artículos Pirotécnicos y Cartuchería” de 25 de juny de 2009.

Entre els dies 1 i 4 de setembre, una delegació del Govern de la Generalitat s’ha compromès a defensar personalment aquestes al·legacions presentades dins de termini (14 agost 2009) davant d’alts càrrecs del Ministerio que, a partir del dilluns dia 7 de setembre, valoraran totes les al·legacions, establiran l’esborrany definitiu del projecte de Real Decreto i el presentaran al Consell de Ministres per ser aprovat dins del mes d’octubre. Posteriorment, serà elevat a Brussel·les per la seva aprovació definitiva i entrada en vigor a partir del 4 de gener de 2010.

Per tant, després de presentades les al·legacions no existeix cap altra via d’apel·lació ni mesura de pressió que aquesta manifestació de caràcter unitari, popular i massiu de tot el món cultural i de la ciutadania de Catalunya si volem seguir mantenint ben vives les nostres festes tradicionals amb pirotècnia, des dels populars correfocs i cercaviles fins a les representacions del ball de Sant Miquel, la Patum de Berga i tantes i tantes festes peculiars del nostre calendari festiu.

El 5 de setembre...

Per les nostres festes...

Per la cultura del foc...

Perquè ningú de fora ens digui com hem d’actuar...

Per la nostra pròpia dignitat...

TOTHOM A BARCELONA AMB LA CULTURA TRADICIONAL DEL FOC

Fes-ho córrer!

Engresqueu a les entitats de tota mena del vostre barri, poble, vila i ciutat.

A les vostres famílies, amics i veïns. Hem de ser una sola veu i un sol poble per defensar les nostres festes tradicionals amb foc. Que només els porucs i els qui tenen algun impediment es quedin a casa.

La Llei de fosses

2009-07-06T09:13:00.007+02:00

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de fosses comunes. L'objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat. La llei fou aprovada per una àmplia majoria: cent catorze vots a favor i només catorze en contra, els del PP, i tres abstencions.

La llei preveu senyalitzar i dignificar els indrets on hi ha enterraments per recuperar-los com a espais de memòria, evitant que les fosses comunes restin a l'oblit. Això no implica que s'hagin d'exhumar per principi totes les restes. La llei preveu que es pugui fer a petició dels familiars –directes i descendents fins al tercer grau– dels desapareguts o d'institucions o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, en el seu nom. Les peticions d'exhumació han de comptar amb proves documentals i han de ser aprovades per un comitè tècnic i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'assumirà el cost, segons les possibilitats pressupostàries.

Damunt del riu de Montsant foren enterrats molts cadàvers sense identificar,
víctimes dels cruents combats dels primers dies de 1939. A la foto, un parapet a la Serra de la Llena.

Per tal de conèixer millor el continguts de la llei i les seves implicacions pel que fa a la restitució de la memòria dels indrets on hi ha persones enterrades hem organitzat una xerrada amb Daniel Pi, diputat al Parlament i col·laborador de l'entitat des de fa molts anys. L'acte tindrà lloc aquest proper dijous 9 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus.

Xerrades sobre patrimoni cultural de Montsant

2009-07-28T23:12:00.002+02:00

Com en els darrers estius, Carrutxa i el Parc Natural de Montsant organitzen un cicle de xerrades als pobles que envolten la serra per mostrar alguns dels elements del seu patrimoni cultural.

Porta per títol Festes i patrimoni cultural dels pobles de Montsant i permetrà conèixer aspectes com les festes d’aquest territori, la història de la Cartoixa d’Escaladei, l’activitat dels pastors o el paper de la dona als pobles de Montsant.

El cicle es va encetar aquest dilluns dia 27 de juliol amb la conferència Les festes populars dels pobles de Montsant, a la Vilella Alta.

La propera cita és aquest divendres 31 de juliol, a la Vilella Baixa. Montserrat Solà hi pronunciarà la xerrada A casa, al tros i al carrer. Imatges de dones dels pobles de Montsant.

Podeu consultar el calendari de la resta del cicle a la web de l'entitat. Us hi esperem!

Patrimoni marítim

2009-07-03T18:21:00.009+02:00

El cap de setmana passat, els amics d'Arjau. Vela llatina de Cambrils han organitzat, per quarta vegada, la Trobada de Vela Llatina de Cambrils. El públic que va seguir les activitats va gaudir d'una excel·lent ocasió per contemplar els fruits que aquesta entitat, en col·laboració amb altres associacions i museus d'arreu dels Països Catalans, va assolint en el procés de recerca i valorització del patrimoni etnològic relacionat amb la mar.

Dues de les embarcacions participants a la navegada. Al fons, el Santa Eulàlia

Es va poder observar de prop com eren les embarcacions de vela llatina i com s'hi navegava. Es va poder veure, ancorat a l'entrada del port, el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, que ens remet a les èpoques en què aquests grans vaixells de vela feien possible l'exportació dels productes agrícoles i manufacturats del comerç del país. I es va poder contemplar de prop (i participar-hi activament) la recreació d'alguns oficis antics: tècniques de pesca que es realitzaven des de terra o a poca distància (tirada del rall i de l'artet, pesca de l'arrossegall) i subhasta pel mètode tradicional (amb preus a la baixa).

Calant (tirant) el rossegall dins de l'aigua

Tot plegat és el fruit d'una feina tenaç i necessària. Quan, l'estiu de 2007, la revista Caramella va dedicar el dossier central del seu número 17 a Fer-se a la mar. La mar i la cultura popular, va quedar palesa la dificultat de coneixement i de conservació en què es troba avui el patrimoni marítim, tant el material (edificis, espais, embarcacions, eines) com l'immaterial (coneixements, creences, formes literàries i musicals). Per l'escassa valoració que ha tingut fins al present; pels grans canvis que han experimentat els oficis de la mar en poc temps (el GPS i altres tècniques han arraconat el corpus de coneixement de senyes i pesqueres); per la brutal transformació del medi en què es desenvolupa aquest ofici (ai, l'urbanisme que ha desfigurat molts barris mariners i moltes platges!) i per les dures condicions ambientals en què es troben els elements de patrimoni material.

A punt per xorrar (estirar) els dos extrems de l'art, amb la col·laboració de part del públic

Però també va quedar palès l'entusiasme de les entitats i institucions que s'han abocat a investigar i divulgar sobre aquest patrimoni. Aquest entusiasme es palpava dissabte passat al moll i a la platja de la Riera d'Alforja, a Cambrils. Des de la plana desitgem als companys de l'Arjau molts anys de feina profitosa: el patrimoni cultural del país en sortirà molt beneficiat.

Dues imatges de la Trobada del 2007

Els macers a la Festa Major

2009-06-25T17:24:00.008+02:00

Una de les maces de la ciutat

Un dels factors que atorguen valor patrimonial a la nostra Festa Major de Sant Pere és la continuïtat d’un ritual ja documentat a començaments del segle XVII. En aquest marc, durant prop de quatre segles, els components del seguici que acompanya el consistori o encapçala la professó han augmentat o minvat en funció del moment històric.

L’ús de les maces encapçalant l’Ajuntament quan surt en corporació parteix d’un privilegi concedit a Reus el 3 de juny de 1712 per la reina, i emperadriu, Isabel Cristina, esposa de l’arxiduc Carles:

«També al mateix Comú de Reus i als seus jurats i consell, concedim la llicència i facultat que en tots els actes i funcions públiques en les quals assisteixin els dits jurats, junts o en companyia d'altres persones, els precedeixin dos macers amb vestits vermells, o d’un altre color que els sembli bé, portant maces de plata col·locades damunt les espatlles.»

Les maces són un símbol de l’autoritat, portades pels macers –treballadors municipals, en el nostre cas–, que obren pas a una comitiva institucional. Les que surten en l’actualitat per Sant Pere van ser obrades aquell mateix any de 1712 per l’argenter barceloní Francesc Via i van costar 387 lliures. Són a punt de complir tres-cents anys. Després de la victòria de Felip V, es va prohibir –el 1718– l’ús de les gramalles pròpies dels antics jurats, però es va mantenir la sortida dels macers.

Un detall d'una maça on s'observa l'escut amb l'àliga i la rosa de Reus

Diu Antoni de Bofarull, el 1880, que fins a cap el 1833 «anava precedit l’Ajuntament per los macers vestits ab gramalla vermella antiga y gran golilla, portant al coll unas inmensas y preciosas massas ó porras de plata, quals adornos recordavan, ab tot y’ls trantolls suferts desde principis del sigle anterior, lo domini del Arxiduch de Áustria (que’s titulava Carlos III y després fóu emperador de Áustria, conegut en aquesta dinastia per Carlos VI) príncep que ja havia fet á la vila de Reus ciutat mòlt més de un sigle abans que Cristina y En Prim pensássen en renovarlhi tal honra». En la nostra època, escriu cap al 1880, «han desaparegut los macers ab gramallas y porras, que han sigut substituhits per uns veguers vestits de negra ab calsas curtas...»

Els macers, amb la indumentària emprada fins al 2005

Durant uns anys van deixar de sortir fins que el 1887 van ser reincorporades al seguici. Els vestits d’aquell moment, dits «austríacs» i amb barrets de dos pics, eren semblants als actuals, com explica Pere Cavallé, al tombant de segle, quan descriu els macers «amb sos trajos flamants, tots tibats, ensenyant la pantorrilla tapada amb mitja negra, la seva sabata amb sivella, la seva levita negra i el barret apuntat portant descansada en l’espatlla la lluenta porra o maça».

Aquesta indumentària, del segle XIX, és la que es va arribar fins a començaments del segle actual. El 2005, l’Ajuntament optà per substituir aquests personatges per dos membres de la Guàrdia Urbana, amb vestit de mitja gala. En aquell moment, la Comissió de Protocol va considerar que aquesta indumentària no era prou adient, valorant la necessitat de mantenir un vestit propi que atorgués un especial significat als personatges, i proposava la recuperació del vestit tradicional, amb algunes variants en honor al cos que ara el correspon portar les maces.

En un moment en què la Festa Major de Reus reivindica el seu valor patrimonial com una de la gran festes del país, convindria tenir cura d’aquests detalls i recuperar, el més aviat possible, el vestit que distingeixi els portadors de les maces i els atorgui la rellevància especial que mereixen en el marc del ritual que caracteritza la festa.

El llibre de la Festa Major

2009-06-23T01:04:00.006+02:00

Ahir es va presentar Sant Pere, Festa Major de Reus, un llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler i mig de fotografies– editat per l'Ajuntament de Reus, per iniciativa de la Regidoria de Cultura. El llibre, coordinat per Albert Arnavat, amb l'assessorament històric i etnogràfic de Salvador Palomar, compta amb textos de persones prou vinculades a la nostra associació: Montserrat Flores, Ezequiel Gort, Ferran Sugranyes, a banda del mateix Palomar o de persones que coneixen bé la festa com Xavier Orriols. I també d'altres persones vinculades a la recerca o als grups festius com Antoni Veciana, Gerard Pouget o Joan Bofarull, entre altres. Les fotografies, del segle XIX al XXI, són de diversos fotògrafs i arxius públics o col·leccions particulars. Pel que fa a la nostra entitat hi ha diverses imatges del nostre fons històric i fotografies de Ferran Sugranyes, Salvador Palomar i de Roser Palomar Fonts.

En una primera mirada, el llibre desborda: hom hi troba centenars de fotografies, antigues i actuals, dels rituals tradicionals de la festa i del conjunt de manifestacions festives que hi participen, amb situacions –com les cares dels nanos, el pas de la mulassa o el petar de la Tronada– que s'observen des de tots els angles possibles, en una seqüència ideal refeta a partir d'anys de treballs fotogràfics. Ben aviat, però, la vista s'atura en els detalls, en les persones, en els trets que possibiliten ubicar la foto en una cronologia més o menys propera. El llibre esdevé un àlbum que evoca records i experiències viscudes, que anima a redescobrir moments de la festa que no es poden copsar cada any perquè no es pot ser a tot arreu a la vegada...

I, aleshores, podem llegir els textos. Articles d'alta divulgació, resultat moltes vegades d'anys d'investigació, que ens situen en la història de la celebració, en la riquesa dels seus rituals, en la seva transformació, en el conjunt d'elements que la composen. La publicació reuneix les característiques d'un llibre de regal i d'una publicació feta amb rigor. A més dels estudis temàtics, la publicació inclou un seguit de testimonis, en forma d'articles, sobre les festes majors majors viscudes per diferents persones.

El llibre vol ser, doncs, un referent per la ciutadania, però també una forma de promocionar la festa i de donar a conèixer els seus valors, en un moment en què la ciutat reivindica l'interès patrimonial de la seva Festa Major. Té una clara lectura en clau reusenca però vol, al mateix temps, ser una presentació de luxe per a una festa que poua en la tradició centenària i alhora creix i evoluciona d'any en any, que és viva al carrer i que genera milers d'instants que les imatges només poden fixar en una petita part.

L'obra també incorpora un DVD amb el vídeo que es pot veure a l'exposició dedicada a la Festa Major, «Ara toca festa», inaugurada la setmana passada al Museu d'Art i Història. El llibre, del qual se n'han editat 1.500 exemplars, surt a la venda per un preu de cent euros, tant a les llibreries com a la botiga de la Festa Major.

Sant Pere, Festa Major de Reus
Reus: Ajuntament, 2009

Ara toca festa

2009-06-21T21:35:00.007+02:00

La regidoria de Cultura ha optat enguany per apostar fort per la festa com un dels components bàsics del patrimoni cultural de la ciutat. És un encert perquè les festes són una eina potent de construcció d'aquest imaginari col·lectiu sobre el qual se sustenta la percepció de ser o formar part d'un poble o d'una ciutat. Sense comunitat no hi ha festa, però –de ben segur– sense festa no hi hauria consciència de formar part d'una comunitat.

I ho ha fet des d'una ambiciosa operació de divulgació de les festes locals que inclou, a més de la web festesreus.cat, una potent exposició al Museu d'Art i Història i un llibre sobre la Festa Major que surt aquesta setmana. És lògic: allò que no es coneix no pot ser viscut com a propi.

«Ara toca Festa. Viu, sent i entén la Festa Major de Reus» és una exposició que mostra peces de gran interès històric i etnològic –com les parelles antigues de gegants, els nanos obrats per Modest Gené, els mascles emprats per preparar la Tronada o els vestits antics del ball de diables– i que s’adreça a un públic de totes les edats. Vol ser un mitjà per a descobrir i conèixer la festa, tant per a la ciutadania reusenca com per a totes aquelles persones que s’apropen a la ciutat. La Festa Major de Reus, declarada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya –i en curs d’obtenir el reconeixement patrimonial que mereixen els seus components més significatius– és una festa que destaca en el panorama festiu català, com a representativa d’un model festiu que continua el de les antigues celebracions medievals del Corpus i les grans solemnitats, amb un seguici festiu d’entremesos, figures, balls i danses que acompanya al consistori en els seus desplaçaments en els dies de festa. L’exposició mostra la vigència dels antics rituals que, alhora, són expressió d’un present de festa participativa que identifica la població.

L’exposició està instal·lada a la Sala Reus del Museu d’Art i Història (Plaça de la Llibertat, 13) i es podrà visitar gratuïtament del 18 al 30 de juny en l’horari d’obertura del Museu (de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores i diumenges i festius de 11.00 a 14.00 hores). A partir de l’1 de juliol la visita passarà a ser de pagament juntament amb la resta d’exposicions permanents del Museu d’Art i Història de Reus (entrada general: 2 euros; dissabtes entrada lliure).

Parlem de la festa, que fa falta

2009-06-10T17:57:00.005+02:00

Per segon any, la nostra associació organitza el cicle «Parlem de festa» en el marc de les activitats culturals de difusió de Sant Pere. Com que enguany el cicle s'encavalca amb la inauguració de l'exposició que prepara la regidoria de Cultura sobre les nostres festes majors, podrem gaudir d'una setmana de coneixement i, si s'escau, debat sobre la festa.
La proposta és resultat de la combinació entre el treball d'investigació sobre el passat i la voluntat d'opinar, amb rigor, sobre la festa i la seva evolució en el present. Ezequiel Gort, que comptarà amb el suport d'altres membres de l'associació, intentarà apropar-nos al moment històric en que apareix la manifestació festiva més emblemàtica de la festa de Sant Pere i un dels exemples de pirotècnia tradicional avui més singulars del país, que es pot vincular a tota una tradició de foc d'artifici per a anunciar la festa, o ressaltar-ne els moments principals, que trobem des del País Valencià a Itàlia.
Francesc Llop és un dels millors especialistes en campanes dels Països Catalans. El presentarà Xavier Orriols, ben conegut com a músic i, alhora, també un reconegut investigador sobre el tema. Els tocs de campanes manuals constitueixen una part valuosa, i sovint oblidada, del nostre patrimoni festiu.
Si en el passat –al segle XIX– Reus fou capital d'aquesta particular tradició de teatre popular de carrer que són els balls parlats, la festa actual semblava haver-los marginat fins ara. Probablement per la dificultat d'enfrontar-se a una acció de carrer que ha de comunicar amb els espectadors, més enllà del fugisser pas pel seu davant, en el transcurs de la professó. Ball parlats que pouen d'antics temes però que s'han de recrear necessàriament des de l'actualitat.
«Parlem de festa» és un cicle que més enllà d'aquests vespres saludablement ocupats en l'enriquiment cultural de les persones que hi participem, serveix d'exponent d'una feina que es realitza durant tot l'any. Us convidem a formar-ne part i a aprendre col·lectivament sobre d'on venim i cap a on anem.

Parlem de festa

Dilluns 15

Conferència d'Ezequiel Gort, En els orígens de la Tronada: de l'ús militar a l'ús civil de la pólvora. Amb projecció d'imatges.

Dimarts 16
Conferència a càrrec de Francesc Llop, antropòleg i campaner de la Catedral de València. Els tocs de campanes manuals: la veu viva de la comunitat.

Dijous 18
Taula rodona: Els balls parlats. Teatre popular de carrer a les festes reusenques.

Tots els actes tindran lloc a 2/4 de 8 del vespre, a la sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus
Organitzen: Carrutxa i l'Institut Municipal d'Acció Cultural

Nou indret web sobre les festes de Reus

2009-06-03T20:16:00.003+02:00

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i Carrutxa han arribat a un acord, que formarà part del conveni que l'entitat té amb la institució, perquè l'associació col·labori en la generació de continguts per al nou indret web municipal sobre les festes reusenques (www.festesreus.cat)
Ja en aquest moment, una part important dels continguts que ara inclou el web és resultat del treball de recerca desenvolupat sobre la Festa Major de Sant Pere i altres celebracions locals.

Per aquesta raó, l'indret web sobre la Festa Major (www.etnocat.org/festareus/stpere) que l'entitat ha gestionat en els últims deu anys desapareixerà en breu. Conscients que, en l'actualitat, les nostres pàgines es troben enllaçades en altres webs de cultura popular, la transició es farà progressivament i redireccionant els enllaços a les noves pàgines. També hi ha la voluntat de conservar i ampliar les informacions complementàries sobre algunes manifestacions festives que ara són accessibles des del domini etnocat.

Us preguem que disculpeu les molèsties que es puguin derivar d'aquests canvis o els errors que es puguin produir, ja que les pàgines de Carrutxa es gestionen, en bona part, des del treball voluntari i els limitats coneixements tècnics d'alguns membres de l'associació.