Taula parada. Bloc de Carrutxa

Testimonis, el valor de l'ofici de periodista

2012-01-24T02:30:00.000+01:00

Una feliç casualitat ha fet coincidir gairebé en el temps dues activitats organitzades per Carrutxa i l'Arxiu Municipal que mostren la veritable necessitat que qualsevol societat té d'un periodisme independent, honest i compromès. De persones que ens expliquin i ens ajudin a interpretar sense traves que passa i el perquè en el nostre entorn més pròxim.

Es podrà afirmar que poca cosa tenen a veure Josep Maria Gort, autor de cròniques sovint críptiques al Diario de Lérida durant el franquisme i subjecte de la recent publicació del llibre Del Campanaret a Mart, amb la trajectòria d'un professional de reconegut prestigi i llarga trajectòria com Josep Maria Martí, actual degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És possible qui no hi vegi cap similitud. Els que hem assistit a les dues presentacions podem dir que les dues trajectòries d'aquestes persones ens demostren com -evidentment salvant totes les distàncies- l'ofici periodístic és vital per explicar un temps i un moment. Així, les cròniques incomprensibles de Gort són el millor exemple d'una societat que viu sota l'absurd d'un règim hipòcrita, covard, ridícul i (convé no oblidar-ho mai) molt perillós pels que desafiaven l'ordre establert.

De la seva banda, el cicle Testimonis encetat per Josep Maria Martí és memòria d'un Reus i d'un país que es transforma i de la peripècia informativa que representa per uns professionals que han de reinventar-se després de dècades de censura, intervenció informativa i “parte” únic. I de por.

Amb amenitat i detall, Martí va relatar la seva entrada una mica accidental al periodisme provinent del món de l'ensenyament en català, la seva col·laboració primerenca amb la premsa escrita a través de les corresponsalies d'El Correo Catalán, l'Avui i el Telexprés, el seu desembarcament a Ràdio Reus de la mà de Tomàs Barberà i sota el mestratge del desaparegut Jordi Costa, i, finalment, com a través d'aquests mitjans va anar teixint una xarxa de contactes preuada per a qualsevol periodista.

Per sobre de les anècdotes i els detalls minuciosos que va desgranar sobre el funcionament de la premsa de l'època, el testimoni de Martí va ser exemplar en la transmissió de dues idees: sense llibertat informativa no existeix veritable democràcia i sense implicació del periodista en la realitat la informació és una mera mercaderia. En aquest sentit, Martí va fer èmfasi en la seva participació activa en les mobilitzacions socials i populars de la dècada dels 70 a la ciutat que volien trencar amb l'immobilisme de les classes dirigents del franquisme. Com a exemplificació d'aquestes mancances de la ciutat va citar la situació de l'hospital a les acaballes del franquisme, la pèrdua del Carrilet i les propostes per tirar endavant el tren vertebrat, la situació dels barris que s'havien construït a cop d'especulació urbanística o la tasca necessària de molts per recuperar la llengua i la cultura del país.

A comparació dels anys setanta, els controls i traves per l'exercici del periodisme avui són molt més subtils. Tot i això, la recepta de Martí al respecte del bon periodista continua absolutament vigent: curiositat, honestedat i imaginació.

De ben segur, les properes xerrades del cicle Testimonis (la propera el dia 7 de febrer a càrrec d'Àngels Ollé) continuaran abundant en exemples com des de la pràctica personal es pot transformar i millorar la realitat que ens ha tocat viure.

Isabel Martínez

El Martí de la Ràdio

2012-01-17T21:01:00.006+01:00

Josep M. Martí i Martí va tenir la responsabilitat, el 12 de gener, d'inaugurar el cicle Testimonis. Memòria d'un passat recent, amb què Carrutxa i l'Arxiu Municipal volen contribuir a recuperar la memòria de la transició política a Reus. Aquest és un període del qual encara s'és a temps de preservar-ne un record ben punyent atès que, a diferència d'èpoques més pretèrites, els seus protagonistes són vius i conserven una bona memòria. Així, durant el cicle, aniran participant diverses persones que van contribuir a la represa econòmica, social i cultural de la ciutat a partir de la seva dedicació professional o associativa. A Josep M. Martí el succeiran, fins al maig, Àngels Ollé, Jaume Amenós, Cori Bach i Teresa Fortuny.

L'actual degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya va tenir el mèrit de reunir molt de públic, molt i divers en edats i professions (molts periodistes drets i asseguts) a partir d'una xerrada en què rememorava els seus primers passos en el periodisme local, als anys 70. Molts d'aquests records, Josep M. Martí ja els va desgranar en un seguit d'articles de finals dels anys 90 al diari El Punt, els quals després va recollir en el llibre Periodisme radiofònic i transició política a Reus (Cossetània Edicions, 1998), que qui firma això en recomana fervorosament la lectura. «Sóc periodista de casualitat», va començar dient Martí, que als anys 70, encara en ple franquisme, va començar a exercir l'ofici mentre feia de mestre a l'escola Mowgli. La premsa barcelonina necessitava notícies de comarques en un moment en què a comarques no hi havia periodistes professionals. Martí, doncs, es va trobar immers en la seva feina com a corresponsal fins al punt que hi va haver un moment en què passava cròniques a tres diaris alhora: El Correo Catalán, Tele Exprés i Avui. La seva múltiple col·laboració l'obligava a firmar amb pseudònims una mateixa crònica, que retocava una mica per dissimular que el text era el mateix, i que anava destinada a tres diaris diferents. Una pràctica avui del tot xocant. I una feina molt mal pagada, una pràctica que avui, en canvi, no resulta tan xocant com l'altra. Així, «de ser un mestre vaig passar a ser una persona coneguda i amb una xarxa de contactes», va recordar en la conferència, circumstància que li va servir per entrar a Ràdio Reus de la mà de Jordi Costa, «l'autèntic creador de la llavor de la vocació periodística de Reus», el va recordar un quasi emocionat Martí.

D'aquesta manera, la veu de Josep M. Martí va començar a sonar cada matí a Ràdio Reus mitjançant un comentari de dos minuts, que es deia La ciutat al dia, i que ràpidament es va fer molt popular, sobretot la frase amb què es va acostumar a acabar l'article: –I dins del possible, els desitjo que passin un bon dia. Una frase prou ambigua com perquè molts hi llegissin entre línies (en aquella època, tothom estava acostumat a llegir entre línies) alguna proclama antifranquista. Res, de tot això, però. Era una frase innocent que va respondre a la necessitat que el radiofonista Enric Tricaz, que li gravava les cròniques, entengués que era el final de l'article perquè Martí no era un locutor professional i no dominava del tot la dicció.

I poc a poc, Martí es va anar dedicant cada dia més al periodisme i menys al magisteri. Batejat ja com El Martí de la Ràdio, va començar a exercir un ofici en uns anys en què es podia parlar de poques coses. La censura era fèrria. De la crítica, només es tolerava, i només una mica, la crítica municipal. «No era fàcil obtenir informació dels organismes, però sí de les persones de la societat civil», com, per exemple, el Centre de Lectura, llavors presidit per Jordi Escoda. I el camp per informar era ampli, gairebé verge. Reus era en aquells anys una ciutat «òrfena de les classes dirigents que, al començament del segle XX, havien donat un gran impuls a la ciutat». Una ciutat, per exemple, sense pla urbanístic, fet que va comportar la destrucció de bona part del patrimoni arquitectònic. Una ciutat sense visió de futur i que es va deixar perdre propostes tan estimulants com la del tren vertebrat, un projecte que havia de substituir el carrilet. I una ciutat, també, en què es començava a entreveure el sorgiment d'un canvi generacional en la política, i que s'articulava a partir de la Jove Cambra.

Va ser una hora de records que es va fer curta i que Josep M. Martí i Martí va acabar amb una defensa del periodisme local, que és el que costa més de fer «perquè la proximitat molesta». I en això, sí que sembla que els anys no hagin passat.

Natàlia Borbonès

Nova etapa del bloc de Carrutxa

2012-01-14T13:17:00.002+01:00

Després d'un temps de funcionament, la tardor de l'any passat, aquest bloc va restar aturat. Barreja d'informació sobre activitats previstes, notícia d'activitats d'altres associacions, articles sobre festes o patrimoni etnològic, el bloc havia quedat obsolet –en part– per la mateixa dinàmica de la xarxa. D'altra banda, el ritme de treball de l'entitat no ha afavorit una actualització regular dels continguts.

Ara ens disposem a encetar una nova etapa, entenen el bloc com un espai de recull d'articles, vinculats a les nostres recerques i activitats, d'opinió o valoració sobre l'entitat o sobre esdeveniments i festes. Pel que fa al seguiment de la nostra activitat quotidiana, ens podeu trobar al facebook o consultar la pàgina d'agenda.

Fins aviat.

Bestiari fantàstic: tertúlia a Granollers

2011-11-18T07:02:00.004+01:00

Aquest dimecres, La Troca - Centre de Cultura Popular de Granollers organitzava una tertúlia sobre bestiari, coincidint amb l'estada de l'exposició Bestiari fantàstic, de Carrutxa.

Més enllà de repassar les formes a través de les quals s'han transmès al llarg dels temps les figures i les llegendes sobre dracs, víbries, serpents, grius, àligues, lleons i tot tipus de bèsties fantàstiques, els participants a la tertúlia van posar sobre la taula la vigència i vitalitat de tots aquests elements del patrimoni cultural.

D'una banda, de la mà de l'esclat de la imatgeria festiva els darrers 30 anys. És evident que cap generació anterior a la nostra havia "vist" físicament tantes bèsties fantàstiques. Però, alhora, s'han enriquit els significats i elements narratius que hi van relacionats, sovint a partir del component identitari. El constructor Ramon Aumedes va assenyalar que molts camins la creació d'una bèstia festiva a partir d'un referent local -un personatge, una narració, un indret singular, el nom del poble...- reforça i multiplica aquest referent fins a generar, moltes vegades, una narració més completa transmesa oralment, a través de l'escola o en forma de conte editat per donar suport al nou element festiu.

De l'altra, l'experiència de descobriment i valorització del petit patrimoni arquitectònic -trucadors, relleus, gàrgoles, ferros de balcó, esgrafiats...- que Carrutxa va realitzar a Reus els darrers anys dins del projecte Descobreix el drac va motivar els presents a sortir, ells també, a caçar dracs pels carrers de Granollers. Molts d'ells havien localitzat ja una forma no identificada encara a Reus: un drac de tres caps símbol publicitari d'una empresa de seguretat, que recorda força el Drac de Granollers. Els desitgem una bona cacera!

2011-10-21T19:02:00.002+02:00

Aquest bloc està temporalment aturat. Podeu seguir la nostra activitat quotidiana per mitja del facebook

La festa de Misericòrdia a Canal Blau TV

2011-10-07T19:15:00.013+02:00

Les festes de Misericòrdia 2011, al programa «Gaudeix la festa» de Canal Blau TV, de Vilanova i la Geltrú. A més hi podeu veure altres reportatges prou interessants com, per exemple, el del canó del barri de la Barceloneta, que surt per la Festa Major de Sant Miquel. La tradició importada de França per un veí del barri es va instaurà a principis del segle XX i actualment gaudeix de molta popularitat.

Podeu veure el programa directament al web xip/tv XTVL

Sergi Salvó realitza al taller Iakaré, figures festives que es caracteritzen per ser úniques, artesanals i exclusives. També hi podeu veure una entrevista a Pau Plana, llicenciat en història de l’art i tècnic de gestió cultural. Instrumentista de gralla i flabiol i tamborí, creador i director d’El Dragabales, una de les úniques revistes al voltant del món dels diables. És membre fundador de diverses entitats festives i ha estat un dels responsables de la recuperació de diferents elements de la cultura tradicional de Lleida.

Trobada sobre les construccions de pedra seca

2011-10-04T22:34:00.003+02:00

Els dies 21, 22 i 23 d'octubre es celebrarà a Vilafranca (Els Ports) la VI Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de la Pedra en Sec als Països Catalans.

Amb motiu d'aquesta Trobada s'organitza una fira amb material relacionat amb la pedra en sec, per a que els participants el puguin conèixer o fins i tot comprar: llibres, tríptics, postals, pósters, maquetes de pedra en sec en miniatura, DVD's, etc

El termini per a inscriure's finalitza el dia 15 d'octubre. Aquí us podeu descarregar el programa.

Persones, natura, pedres

2011-10-02T22:15:00.008+02:00

Ahir dissabte es van presentar al Pradell de la Teixeta els resultats assolits fins ara pel projecte de recerca sobre elements de pedra seca en aquest municipi, que ha pres el nom de Persones, natura, pedres.

Aquest és un treball que va néixer fa una dècada arran del projecte de Carrutxa Petjades sobre el coster: arquitectura rural al Priorat, que va obtenir una beca de recerca dins de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Durant uns mesos, mitja dotzena d'investigadors de l'entitat van recórrer diferents municipis de la comarca identificant, inventariant i estudiant barraques, anjubs, bassots, arneres i camins per tal d'aprendre alguna cosa més sobre les tècniques de construcció i de manteniment i sobre els contextos que havien portat a la seva construcció, manteniment i -en alguns casos- abandonament o reutilització.

Un cop acabat aquell projecte, en alguns pobles va continuar la recerca, portada per membres de l'entitat que li van donar una vida pròpia. Pradell n'és el principal exemple. Durant 10 anys, l'equip format per la Cosima Vergari, el Joan de la Cruz, el Josep Maria Duran i l'Encarnació Sánchez han buscat, identificat, observat, mesurat, estudiat, fotografiat i anotat centenars de construccions de pedra seca al terme. Gràcies a la col·laboració de les persones del poble, amb les quals ha nascut una amistat que va més enllà de l'ajuda puntual a la recerca, han elaborat un inventari que, només a la partida de les Serres, inclou 300 construccions.

Ahir, una vuitantena de persones van assistir amb gran interès, a la sala polivalent del cafè del poble, a la presentació pública dels resultats obtinguts. La projecció de la tria d'imatges va anar precedida d'una síntesi dels elements que s'han localitzat. Es va parlar de tècniques de construcció, però també d'aprofitament dels recursos, d'agricultura i ramaderia, de relació entre natura i cultura, d'evolució del paisatge, d'onomàstica... En definitiva, de diferents aspectes del patrimoni natural i cultural. Va tancar l'acte Xavier Amorós recitant alguns dels poemes del seu recull Enyoro la terra.

Felicitem la Cosima, el Joan, el Josep Maria i l'Encarnació per la feina realitzada, que esperem que es completi en altres parts del terme. I restem a l'expectativa d'altres iniciatives que han de sorgir d'aquest mateix projecte i que de ben segur contribuiran a dinamitzar el patrimoni cultural del Pradell.

Comencem el curs 2011-2012

2011-09-30T11:12:00.006+02:00

Amb una conferència de Salvador Palomar, Les malvestats del Víctor, a l’entorn del nom de la plaça que porta aquest nom, al carrer Ample, hem començat les activitats del curs 2011-2012.

Aquest és un nou cicle que es presenta difícil pel context econòmic i també perquè, després de més de tres dècades de funcionament, es fa palesa la necessitat d’una redefinició en profunditat dels objectius immediats i la forma de treballar de l’entitat, en un moment en què la necessitat de comptar amb eines eficients per a la recerca i la difusió del coneixement i la dinamització cultural de base és prou evident.

Les malvestats del Víctor

2011-09-24T09:45:00.004+02:00

La plaça del Víctor. Reus

És habitual que, a moltes viles, hi hagi carrers o places dedicats a algun alcalde de temps passats que deixà un bon record. A Reus, però, en tenim una dedicada a un personatge blasmat pels seus contemporanis, la plaça del Víctor, denominació que ha restat fins avui a la que, fins al 1869, s’havia conegut com la bassa de Pastells. La mala imatge del Víctor restà reflectida en un romanço popular: «Las maldades del Víctor».

Entre la història i la llegenda, aquesta figura ens permet apropar-nos a un episodi del passat de la ciutat, els fets de 1868, inici del Sexenni Democràtic, tot recordant també la funció dels antics romanços com a eines de comunicació i difusió de notícies.

Us convidem, doncs, a la conferència que Salvador Palomar, amb el títol «Les malvestats del Víctor», donarà el proper dijous 29 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Arxiu de Reus (C/ de St. Antoni M. Claret, 3).

Una vida al servei de la llengua i el país

2011-09-16T15:05:00.002+02:00

Dilluns passat era a la plaça del Mercadal, com molts de nosaltres, en defensa de la llengua i l'escola catalana. La seva ha estat una vida de treball, de molt de treball, al servei del país. Ens deixa un llegat de noms, de coneixement i de passió pel saber. El nostre modest homenatge només pot ser continuar furgant en els vells papers i en la memòria de la gent gran, a la recerca de mots i formes de vida. I continuar reivindicant-nos com a poble, els Països Catalans. Aquest matí ha mort Ramon Amigó i Anglès.

(Publicat a La Carxana digital)

Per una escola catalana

2011-09-12T18:35:00.006+02:00

Carrutxa, des del seu naixement, el 1980, per tant, ja fa trenta anys –justament els mateixos que fa que s'aplica la immersió lingüística–, treballa colze a colze amb les escoles pel coneixement de la cultura popular catalana, sobretot en l'àmbit de la festa.

Perquè la festa, més enllà de la diversió que pot suposar, és una representació de la societat que la celebra, i és, dincs, una eina potent de construcció i cohesió de la comunitat que es reconeix en uns espais i en unes pràctiques comuns. I és que la festa i les manifestacions festives (gegants, nanos, la tronada…) són referents de la nostra identitat.

Amb la festa, i amb el coneixement de la història local, dels costums i de les feines, de les creences i de les idees, des de Carrutxa hem volgut aportar continguts a l'escola, a la nostra escola catalana, conscients que el país es basteix poble a poble, comarca a comarca; en el nostre cas, des del Baix Camp i el Priorat, i que l’escola és una àmbit de socialització i aprenentatge imprescindible, garantia d’una llengua viva i del futur de la nostra identitat.

Des de Carrutxa creiem que la cultura –la llengua, en aquest cas– no pot ser ser mai un element que segregui les persones, sinó tot el contrari: la llengua ha de ser vehicle, vol dir, que ens ha de servir per transmetre justament la nostra cultura, i qui actuï contra el model d'escola catalana no fa altra cosa que actuar contra el país, conscientment i deliberada.

Carrutxa, com a entitat cultural que és i pel paper que ha jugat i juga dins l’àmbit educatiu, se suma a la mobilització convocada per somescola.cat i rebutja la sentència del Tribunal Suprem espanyol, el qual ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d'ultimàtum, i referma el seu suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

2a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

2011-09-01T23:26:00.005+02:00

Que en els darrers temps la jota, a més de ser declarada element festiu patrimonial d'interès nacional, és també una manifestació popular revaloritzada i viva en molts indrets, és una realitat que es pot constatar en les diverses iniciatives endegades arreu del país per tal de reconèixer la jota com a una expressió més de la nostra cultura catalana. Propostes com la "Jota a la Plaça" a Tortosa o les nombroses aportacions recollides en el dossier central del número 24 de Caramella (gener-juny 2011) sota el títol "Va de jota!" en són una mostra.

Amb aquest ànim, i per tal de mostrar el treball de recuperació patrimonial fet a ritme de jota, el proper dissabte 10 de setembre Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre, acollirà la 2a Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre.

Aquesta és la segona edició d'una jornada que pretén donar a conèixer el treball que s'està desenvolupant a la comarca en relació a la recuperació del ball de jota a la plaça en els diferents pobles ebrencs. Si en la primera edició eren 6 els municipis participants, enguany Garcia i Vinebre se sumen a la festa i surten a ballar.

Com en l’edició anterior, la 2a Festa de la Jota s’ha organitzat conjuntament entre les diferents entitats de cada municipi: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Associació Cultural Lo Llaüt, Associació de Dones de Miravet, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre i Grup de jotes de Vinebre, conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. També s'ha comptat amb el suport dels ajuntaments dels 8 municipis que participen a la festa, així com de l’Antena del Coneixement de la URV, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i els Tallers per la Festa.

El programa de la 2a Festa de la Jota està previst que comenci a les 17.30, a la plaça del Mercat de Flix, i s’allargarà fins a la nit:

17.30 h: Inauguració de la Festa a càrrec d’autoritats i de membres de Saragatona, grup de jotes de les Terres de l’Ebre que han treballat en la recuperació de la jota a la nostra comarca.
18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.
19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
21.00 h: Sopar popular (compra dels tiquets a l’Ajuntament de Flix).
22.30 h: Espectacle amb el grup de jotes Saragatona, a la pista de la Unió Social.

Durant la jornada s’inaugurarà una exposició de fotografies antigues de gent ballant la jota a Flix, Vinebre i Ascó. L’exposició es podrà veure a la mateixa plaça del Mercat.

Torroja, 750 anys de vida col·lectiva

2011-08-16T20:46:00.006+02:00

Torroja celebra aquest estiu el 75oè aniversari de la seva carta de població amb un ampli programa d'activitats, des del 30 de juliol fins al 27 d'agost.

Una part important del poble s'hi ha abocat, contribuint a organitzar els actes –concursos, jocs, sopars, partits de futbol, vermuts, gegants, concerts, ballades, castells, caminades nocturnes– i a cobrir-ne les despeses. Els particulars han adquirit els domassos i samarretes fets per a l'ocasió; tal com ens comentaven els organitzadors, cada domàs penjat en un carrer –i se'n veuen molts!– és senyal que els veïns l'han volgut comprar i penjar. Els cellers locals, aportant allò que saben fer i que des de fa segles dóna renom i activitat econòmica al poble.

Domàs en un dels carrers, vora el Sindicat

Com a mostra, el vi que s'ha elaborat –en quantitat limitada i ja probablement exhaurida– expressament per al 750 aniversari, a partir de produccions de diversos cellers locals. Tot plegat, exemples de què pot fer una població de petites dimensions per pagar les despeses d'una festa extraordinària.

Aquest esforç, intens i general, demostra el gran valor identitari que ha adquirit aquest aniversari.
Les emocions col·lectives van esclatar el dissabte 30 de juliol, quan gran part de la població es va aplegar al a plaça per ser testimonis del repic de campanes –es van atrevir a fer-les giravoltar després de molts anys–, que ben significativament s'havia triat com a acte inaugural.

Cal Compte, a la plaça

A petició de l'organització, Carrutxa ha posat l'ingredient divulgatiu al programa, per tal de donar a conèixer l'abast i les conseqüències dels fets històrics que celebren.

El 30 de juliol, en la xerrada Tenir una carta de poblament al segle XIII: Torroja 1261, Montserrat Flores va parlar de la importància de la carta de població, que va ser el primer document que regulava les relacions entre la Cartoixa d'Escaladei –com a senyora feudal– i els torrojans, concretament les 30 famílies que, segons el document, hi havien anat a viure. Tot plegat, en el context de la reorganització senyorial i demogràfica del territori de Montsant, dècades després que fos conquerida pel comtat de Barcelona i incorporada als dominis d'Escaladei.

Malauradament, el text de la carta de població no s'ha conservat –no ens estendrem ara sobre les vicissituds que en certs moments de la història ha patit la documentació dels pobles–, per la qual cosa cal utilitzar exemples propers en el temps i en la geografia –carta de poblament de Poboleda, de 1270– per suposar les condicions –pagaments, obligacions, monopolis, garanties– que Cartoixa va imposar als primers torrojans. Tampoc sabem si aquell primer intent va prosperar, ja que l'any 1279 Escaladei va atorgar una segona carta de població a Torroja.

Les relacions entre Torroja i Cartoixa, creades per aquest primer document, van continuar fins a la desaparició del monestir al segle XIX. Dissabte passat, Ezequiel Gort va explicar dissabte passat a la xerrada Torroja i Escaladei, una relació secular de quina manera Escaladei exercia la seva senyoria, que a partir de 1628 –moment en què va comprar al comtat de Prades els drets que tenia sobre el Priorat– va ser absoluta.

Des de l'acte cerimonial d'homenatge –que es repetia en cada poble cada vegada que entrava un nou prior– fins al pagament dels censos, l'acompliment de les obligacions servils i l'exercici de la justícia, Cartoixa tenia una presència quotidiana en la vida dels torrojans. La qual cosa no va impedir, ja al segle XVIII, la formació arreu dels pobles del Priorat d'un moviment de refús cap a les antigues formes senyorials que, com és ben sabut, va desembocar en la destrucció de la Cartoixa tan bon punt es va conèixer l'ordre de la seva desamortització.

El seguiment que han tingut ambdues xerrades –amb una setantena d'assistents com a mitjana– mostra l'interès que la història pròpia desperta en els col·lectius. Conèixer i celebrar, heus ací una fórmula ben present per reforçar la vida de la comunitat. Per molts anys!

Xerrada sobre llegendes del Priorat a Ulldemolins

2011-08-11T22:49:00.007+02:00

Aquesta tarda, com cada estiu, i organitzat per l'Associació de Dones "La Carena" d'Ulldemolins, hem fet, en aquesta població, una xerrada de divulgació del patrimoni cultural de Montsant.

Enguany, la proposta era parlar sobre el ric llegendari popular al voltant dels pobles que envolten la serralada. Així, Salvador Palomar ha començat parlant de la que podríem considerar com a més famosa de les llegendes, i coneguda arreu, la del salt de la reina mora de Siurana, amb les diverses variants aplegades al llarg dels anys de treball de camp.

També ha fet un repàs a les diferents llegendes lligades a l'eremitisme montsantenc i els monjos de la cartoixa d'Scala Dei, per acabar amb la descripció de les històries i contalles populars sobre els fabulosos tresors que sortiren de Cartoixa quan la desamortització de 1835 i amb els quals s'enriquiren diferents cases de la comarca. O això s'explica.

Presentació de la revista «La Carxana»

2011-08-10T20:28:00.005+02:00

El proper dilluns 15 d'agost, a les 6 de la tarda, es presenta la revista La Carxana, d'Albarca (Priorat), dedicada a la divulgació de la història i el patrimoni cultural dels pobles de Montsant.
El número d'aquest any –el 16– està dedicat als carnavals dels pobles de la serralada, amb una atenció especial als antics carnavals de Cornudella de Montsant –que es van continuar celebrant durant el franquisme, fins avui– i d'Ulldemolins.

L'article forma part d'una recerca, encara inacabada, sobre les festes populars dels pobles de Montsant que Carrutxa va realitzant en el marc de la seva col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

La revista es distribueix gratuïtament. Després de la presentació tindrà lloc un concert de música tradicional, a càrrec del grup Bufalodre, a l'església del poble.

Lo "nou" Fardatxo de Rasquera

2011-08-07T01:54:00.007+02:00

Si hi ha una bèstia de foc mítica a les Terres de l'Ebre, aquesta és, sens dubte, lo Fardatxo de Rasquera, la primera bèstia de foc d'aquelles comarques.

Lo "vell" Fardatxo, en un correfoc de fa uns anys a casa seva

Fou construït el 1982 per part de la gent del Grup Cultural Rasquerà, que va decidir estrenar un drac innovador, una bèstia de foc totalment desconeguda tant a la seva localitat com arreu de les comarques meridionals de Catalunya. Així, Lo Fardatxo se sumava a l’ideari col·lectiu català de les bèsties de foc i donava peu a una llarga història de correfocs tant al seu poble com a les nombroses poblacions per les quals s’ha passejat.

Els anys, però, com s'acostuma a dir, no passen endebades, i el Grup Cultural Rasquerà va decidir ara fa un any fer-li un "lifting", reformant la seva estructura aprofitant les millores tècniques que hi ha gairebé 30 anys desprès de la seva construcció, com ara la utilització de la fibra de vidre.

El cap renovat del Fardatxo

Aquesta nit, doncs, i en el context de la celebració del XXIX Correfoc de Rasquera, s'ha donat a conèixer Lo "nou" Fardatxo, que ha estat acompanyat com en altres anys per l'Afaram i la Guita infantil, ambdós també de Rasquera, i la Cabra i el Drac de Reus, així com els Diables de Rasquera, els d'Alforja, els Figots Satànics de Riba-roja i els Diables de Reus.

Lo Fardatxo, aquesta nit

La seva recuperació ha comptat amb l'ajut econòmic del programa "Tu ajudes" de la Fundació Caixa Tarragona.

A tomb amb la plaça del Castell

2011-08-05T20:24:00.004+02:00

En declaracions al Diari de Tarragona, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha explicat que no té clar quin ha de ser l’ús de l’edifici del Castell del Cambrer, criticant que el conveni de l'Ajuntament amb Carrutxa es signés després de les eleccions (tot i que la proposta i l’aprovació per la Junta de Govern eren anteriors). Segons ha manifestat, les seves preferències anirien per destinar l’edifici a una finalitat amb més volum de visitants –com, per exemple, exposar el llegat de Joan Bassegoda sobre Gaudí– i, tot i que les diferents opcions estan obertes, proposa un espai a la plaça del Baluard com a més adequat per a la nostra entitat.

Aquestes declaracions ens han sorprès, ja que el regidor de Cultura ens va demanar que esperéssim fins al setembre per parlar del tema, proposta que vam acceptar i que, per tant, esperàvem que fos en aquest moment quan es concretés la proposta, restant, per la nostra banda, absolutament oberts al diàleg. Com fins ara.

En tot cas, i per evitar afegir més incertesa a l’afer, ens limitarem a repetir el que ja hem explicat i repetit en altres ocasions:

El futur de Carrutxa –com a associació dedicada a la recerca i la divulgació de la cultura popular, el patrimoni històric o la memòria, i com a eina de dinamització cultural al servei de la ciutat de Reus i la seva àrea comarcal, principalment, el Baix Camp i el Priorat– no passa necessàriament per disposar d’un local cedit per l’Ajuntament.

Allò que sí que comportaria disposar d’un local seria l’impuls, de nou, del centre de documentació –actualment tancat per manca d’espai i de recursos–, que acolliria la biblioteca especialitzada i, entre altres materials, el fons de memòria oral aplegat per l’entitat durant més de trenta anys. Es tracta, per tant, de disposar d’un espai públic per a generar un servei públic obert a tota la ciutadania.

En cap moment, la nostra entitat ha demanat, ni ha considerat indispensable, que aquest espai fos l’antic Arxiu Històric. Vam entendre l’oferta a partir de la trajectòria d’ús del mateix edifici, però en tot moment hem manifestat la nostra disposició a estudiar altres propostes. En tot cas, el que considerem inexcusable és l’ús públic de la sala d’actes de la planta baixa.

En conseqüència, demanem a l’equip de govern reusenc que, si considera que el fons de coneixement acumulat i l’experiència de Carrutxa és prou important com per impulsar, de nou, un centre de documentació que, malgrat les seves limitacions, ha estat i és un referent en l’àmbit del patrimoni etnològic arreu del país, concreti la seva proposta. Si és possible, a començaments de setembre, tal com havíem acordat amb el regidor, per tal d’iniciar el nou curs, no perdre més el temps amb aquesta qüestió i anar per feina. Si més no, la nostra entitat en té molta.

La lluna de la Mussara

2011-08-04T01:07:00.003+02:00

La Mussara acollirà el proper dissabte, 6 d'agost, la tercera edició de la Nit de Música i Poesia 'La Lluna de la Mussara', un acte que forma part de la programació del cinquantè aniversari de l'annexió de l'antic poble deshabitat de la Mussara al terme de Vilaplana. Aquesta commemoració va començar els seus actes el 10 de juliol passat, durant la celebració de l'Aplec de la Mussara, quan es va col·locar una placa en honor a aquest aniversari, a la plaça de l'Església del poble deshabitat.

Els actes de 'La Lluna a la Mussara' s'iniciaran a les 6 de la tarda amb una conferència de Laura Poblet i Montserrat Flores, que explicaran com els mussarencs celebraven les seves festes setanta o cent anys enrere. Seguidament, a les 7 de la tarda, es farà un circuit poètic per la Mussara, on cinc rapsodes recitaran i llegiran poesies amb un acompanyament musical. La jornada finalitzarà a les 10 de la nit, amb un concert a càrrec de Le Petit Ramon.

L'edició d'enguany està organitzada per l'Ajuntament de Vilaplana, juntament amb la direcció artística d'Isabel Olesti. Aquest acte compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. El Refugi de la Mussara també col·labora en l'edició, oferint servei de beguda i sopar. L'entrada és gratuïta.

(Reus Digital, 28/7/2011)

Imatges antigues: recollida i divulgació

2011-07-27T20:16:00.006+02:00

Des de fa força anys, les recerques que Carrutxa ha anat realitzant en diferents poblacions del nostre entorn han inclòs la localització d'imatges antigues, que junt amb els textos d'arxiu i amb els testimonis dels informants han servit com a documents per conèixer les formes de vida en el passat.

En els darrers anys, la localització i reproducció d'imatges antigues de poblacions concretes s'ha realitzat d'una manera intensa sota el títol Imatges i memòria. Recull de fotografies antigues, amb experiències molt fructíferes en diferents pobles del Priorat com, per exemple, Cornudella de Montsant o la Bisbal de Falset. En aquests llocs, la col·laboració de les entitats locals ha estat fonamental per crear uns tallers on es recollien les imatges, es documentaven per tal d'extreure'n la màxima informació possible, es reproduïen i es retornaven als seus propietaris.

Les imatges obtingudes s'han donat a conèixer a les poblacions on han estat recollides, s'han utilitzat en les diferents activitats de Carrutxa i s'han publicat als calendaris editats els darrers anys en col·laboració amb el Parc Natural de Montsant.

A la Bisbal de Falset, els tallers mensuals s'han dut a terme de la mà de l'Associació de Dones "Boixerola" i han comptat amb el suport de l'Ajuntament i de l'Ateneu Bisbalenc. S'han recollit gairebé 200 fotografies, a través de les quals es pot descobrir com era el paisatge de Montsant, els oficis més comuns, les activitats econòmiques i de lleure –la celebració d’aplecs a les ermites, d'excursions…–, les manifestacions culturals, les festes familiars i religioses, els balls i la música, la indumentària a través dels retrats individuals o familiars, l’arquitectura de carrers i places avui transformats o inexistents, escenes d’escola i joc...

Demà, tothom que ho vulgui podrà assistir al teatre de l'Ateneu Bisbalenc a la projecció comentada de les imatges que s'han recollit al poble, a càrrec de Montserrat Solà, membre de Carrutxa. L'acte serà a 2/4 de 8 del vespre.

"La vida a pagès". Reportatge al Canal Reus

2011-07-16T18:42:00.010+02:00

Canal Reus va publicar l'entrevista que adjuntem en aquest apunt amb motiu que l'exposició "La vida a pagès" està instal·lada al Centre de Lectura de Reus fins al 30 de juliol.

Aquesta exposició és fruit de la recerca que des de 2007, Montserrat Solà, antropòloga i membre de Carrutxa, ha realitzat a partir de l’estudi del fons documental corresponent a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte de gran abast, nacional i multidisciplinar que pretenia estudiar i publicar una gran obra sobre la masia catalana i la vida pagesa.

Si voleu llegir més informació sobre l'exposició podeu anar a aquesta entrada al mateix bloc de Taula parada.

Xerrada sobre les festes del barri de Santa Anna

2011-07-12T12:07:00.009+02:00

Un carrer de Reus guarnit per a unes festes de barri
(Arxiu Carrutxa / Família Muñoz Rovira)

El proper divendres 15 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, Salvador Palomar presentarà, al local de la colla castellera Xiquets de Reus, el projecte de recerca sobre les festes històriques del barri de Santa Anna.

Els Xiquets, al carrer de Rosic, a l'igual que el Casal Despertaferro, al de Martí Napolità, tenen la seva seu en aquesta part del nucli antic reusenc, fet que ha motivat l'inici d'aquesta recerca sobre aquest aspecte de la història del barri. Efectivament, les festes dle barri de Santa Anna foren de les més importants de la ciutat, amb una presència significativa dels castells, a més de tronades, córrer la vedella, castells de focs, gralles, danses, diables i les típiques sacristanes repartint l'espígol. El buidat de la premsa del segle XIX permet apropar-se al coneixement d'aquestes festes en moments de gran esplendor. La celebració, però, va continuar durant el primer terç del segle XX i, en aquest sentit, és important poder aplegar testimonis viscuts o explicats pels més grans, de persones que viuen al barri o que hi tenen les seves arrels familiars. També es treballa en la localització i digitalització de fotografies antigues, programes...

Aquest és, doncs, un programa de recerca obert. Us convidem a conèixer una part de la història festiva de la ciutat i a fer-hi aportacions, si s'escau.

Caramella 25: Tradició i neofolklore

2011-07-12T07:37:00.004+02:00

La revista Caramella, que editem conjuntament Solc, Tramús i Carrutxa, arriba al seu número 25 amb la tradició i el neofolklore com a tema de referència. Articles de reflexió i idees per al debat sobre noves formes i velles funcionalitats en les pràctiques culturals.

Podeu llegir la ressenya que en fa La Teiera.

Jugar amb la festa: l'Àliga al Mercadal

2011-07-11T22:01:00.013+02:00

Qui no ha jugat de petit a fer ballar els gegants? O els nanos? Ambdós elements del seguici festiu reusenc foren els darrers que quedaren a la segona meitat del segle XX de tot el ric mostrari de balls i entremesos que havia tingut la festa. Però abans els xiquets jugaven, per exemple, a fer castells. Les notícies a la premsa del segle XIX recullen –sempre amb motiu d'algun accident– aquestes pràctiques.

I encara altres elements del món festiu de la ciutat també havien estat imitats en els jocs infantils –i no tan infantils per alguns galifardeus de 15 o 16 anys–, com ara els armats de les professons de Setmana Santa: un barret fet de paper de diari, un escut aprofitant la base de la mona que et regalaven els padrins per Pasqua, passant-hi un cordill per poder-la penjar del braç; un bastó simulant una espasa –de vegades, els més afortunats, una autèntica espasa de fusta amb tots els ets i els uts– i la bata de l'escola cordada al coll amb el botó de dalt de tot a mode de capa... I riu-te'n tu del Capità Manaia de la Sang.

I pels que ens agradava això del foc, qui no havia intentat muntar una tronada –tot i que la pólvora que s'obté buidant les piules crema massa ràpid– en una plaça o carrer –sense massa vianants, millor–, o al mas.

Avui hem pogut observar una nova mostra d'aquest fet de jugar amb els elements de la nostra festa. Al Mercadal un grup de xiquets ben orgullosos feia ballar l'Àliga, una àliga de cartró, amb corona, mangala i ram de flors al bec, i fins i tot amb les potes que permeten aguantar-la de peu quan els balladors reposen. Una excel·lent figura per a un bestiari festiu de joc que havia fet, pel que ens han explicat, l'avi d'un dels portadors.

La nostra Àliga és un dels elements més representatius del seguici festiu actual, estimat i seguit per petits i grans, i només amb 15 anys d'història a les seves ales és d'aquells entremesos de tota la vida. Qui gosa discutir-ho?

Reunió amb el regidor de Cultura

2011-07-07T19:33:00.009+02:00

Avui, la presidenta de l'entitat s'ha reunit amb el nou regidor de Cultura, Joaquim Sorio, per tal de tractar sobre l'edifici de l'antic Arxiu, a la plaça del Castell.

Com ja sabeu, Carrutxa va firmar un conveni de cessió d'ús de la planta primera del Castell del Cambrer per tal de desenvolupar la seva activitat, a proposta de l'Ajuntament. Aquesta signatura es va realitzar prèvia a les eleccions municipals del 22 de maig, però la junta de l'entitat va considerar en tot moment que, per fer efectiu aquest conveni, calia acabar-lo de concretar en determinats punts –com, per exemple, un reglament intern d'ús de l'espai– amb la persona que que assumís la responsabilitat de Cultura.

En aquell moment, Carrutxa va fer explícit a totes les forces polítiques que es van presentar a les eleccions –a les quals els hi exposàrem el projecte amb què Carrutxa assumia aquest conveni– que tot quedava subjecte a aquesta reunió.

En la trobada d'avui, dijous 7 de juliol, amb el Sr. Joaquim Sorio, hem explicat de nou el nostre projecte quant a l'espai de la primera planta i les condicions que es formalitzaven al conveni pendents de resoldre. Així mateix, també hem subratllat la necessitat que la planta baixa continuï sent un espai d'ús públic destinat a la realització d'activitats culturals, per part de diferenst entitats, tal com ha vingut sent fins ara.

Una activitat a la sala del Castell.

Per la seva banda, el Sr. Sorio ens ha transmès que ja està al corrent d'aquest conveni i dels punts que s'hi tracten, explicitant que està d'acord amb els nostres plantejaments sobre l'ús de l'equipament. Tanmateix, ens ha manifestat que la seva situació de nouvingut al càrrec, sumada a la nova definició de l'Àrea de Cultura pendent de concretar-se, el portava a demanar a Carrutxa un període de temps –passat l'estiu– per acabar de concretar els diferents punts del conveni i presentar-nos la seva proposta perquè la puguem valorar i confrontar amb la nostra.

Carrutxa continua amb la seva activitat habitual des del seu local al carrer de l'Hospital.

Gaudir i pensar la festa

2011-06-29T10:52:00.003+02:00

Avui, a Reus, és Festa Major.

D'aquí a poca estona tornarà a petar la tronada. Tornarem a gaudir dels elements, les danses, les músiques, el so de les campanes, la pirotècnia, l'olor de la pólvora. Tornarem a seguir aquests rituals que formen part del patrimoni cultural de la ciutat, i també d'aquells que, per voluntat col·lectiva, s'hi estan incorporant.

La Tronada del pregó, divendres passat

Pot semblar que avui és un dia per gaudir la festa i no per pensar-la. Malgrat tot, us convidem, mentre la vegeu des de la vorera o us hi trobeu immersos, que feu un moment d'atenció als petits detalls que l'expliquen i que la lliguen a la nostra comunitat.

Mentre comenteu amb els veïns si avui la tronada ha petat amb més o menys força, podeu pensar que les festes ens serveixen per relacionar-nos, una necessitat de les persones tan bàsica com alimentar-nos o reproduir-nos. Mentre vegeu construir un castell, podeu reflexionar sobre el valor de la suma d'il·lusions i esforços -valors tan reclamats actualment- que fan viure les entitats. Mentre vegeu passar un nou element festiu, podeu pensar en quants treballadors i establiments han fet possible elaborar tots els elements que necessiten i han rebut els beneficis econòmics de la seva venda. Mentre feu el vermut, o el dinar, o el gelat de festa major, podeu pensar en quanta activitat econòmica genera la festa al seu voltant durant aquests dies. Mentre vegeu els actes en places i carrers, podeu pensar de quina manera la festa ens ajuda a descobrir i valorar espais de la ciutat. Mentre us embadaliu amb les bèsties festives, els gegants i la pirotècnia, podeu pensar quantes persones nouvingudes a la ciutat es poden sentir atretes per aquests elements que tenen punts de contacte amb els seus referents culturals.

Sobre tots aquests aspectes, a Reus se n'ha parlat darrerament, amb arguments ben construïts. Ara ja amb calma, us convidem a llegir les conclusions de la taula rodona La festa, necessitat o luxe? que Carrutxa va organitzar fa pocs dies.

Mentrestant, a tots, molt bona Festa Major!

Encara hi sou a temps

2011-06-28T10:56:00.006+02:00

Si no heu vist el Ball de Dames i Vells de Reus, avui encara hi sou a temps. Aquest és un ball parlat que no participa del seguici. Només el podeu veure en els carrers i places del nucli antic on podeu copsar tota la força dels seus parlaments. «Deliciosament groller, provocativament malparlat i obscenament intel·ligent», com el qualifica Natàlia Borbonès a El Punt.

Ball de Dames i Vells 2011 (Salvador Palomar)

Avui dimarts 28 de juny, les representacions del ball parlat seran a 2/4 de 7 a la plaça de Pubill Oriol, a 1/4 de 8 a la plaça de Sant Miquel i a les 8 h al carrer del Vidre.

«La vida a pagès», exposició sobre l'Estudi de la Masia Catalana

2011-06-25T10:59:00.012+02:00

El proper dilluns 27 de juny, a les vuit del vespre, s’inaugura l’exposició “La vida a pagès” i que fins el 30 de juliol es podrà visitar a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Aquesta exposició és fruit de la recerca que des de 2007, Montserrat Solà, antropòloga i membre de Carrutxa, ha realitzat a partir de l’estudi del fons documental corresponent a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte de gran abast, nacional i multidisciplinar que pretenia estudiar i publicar una gran obra sobre la masia catalana i la vida pagesa.

Exposició sobre l'Estudi de la Masia Catalana al MHC (foto: M.Solà)

Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes va recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears documentant aquesta vida a pagès. Eren l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’institucionalització cultural del Noucentisme ideat i finançat per Rafael Patxot, un dels principals mecenes del segle XX a Catalunya. L’encàrrec, fet al Centre Excursionista de Catalunya, pretenia cartograﬁar l’arquitectura, el cicle de la vida i l’any a pagès, les relacions jurídiques, els oficis i costums, etc., a l’entorn de la masia, el lloc i la possessió. Però aquesta mena d’enciclopèdia del món rural responia a altres raons, ultra l’ampliació del coneixement i la patrimonialització del moment. En l’esperit del Noucentisme hi ha la convicció que l’essència de la catalanitat, els fonaments de la societat i de la família del futur, els valors morals que han de donar impuls i horitzó al país, estan dipositats en un determinat món rural que alhora que s’estudia es va construint i fixant.

Can Déu, Sabadell, on es va inaugura l'exposició (foto: M. Solà)

L’exposició ha estat comissariada per Josep Font i Montserrat Solà i ha estat patrocinada per l’Obra Social “Unnim” i Obra Social “Sa Nostra”. Fou inaugurada l’abril de 2010 i des de llavors ha estat itinerant per múltiples poblacions del Principat i les Illes: Sant Feliu de Guíxols, Solsona, Tàrrega, Cambrils, Palma, Maó, Ciutadella, Eivissa, etc. Durant el mesos de març i abril de 2011 va ser exposada al Museu d’Història de Catalunya on va rebre més de 12.000 visites.

L’exposició permet conèixer la història i desenvolupament d’aquest gran projecte cultural i divulgar part del fons fotogràfic format per 131 àlbums fotogràfics que contenen més de 7.700 fotografies. A més, i com a novetat que s’inclou aquest 2011, l’exposició inclou un audiovisual sobre la biografia de Rafael Patxot que ha estat cedit per la Diputació de Barcelona.

Des de Carrutxa us convidem a la inauguració de l'exposició el dilluns 27 de juny a les 8 del vespre i us oferim fer una visita guiada amb Montserrat Solà el pròxim dimecres 6 de juliol a dos quarts de vuit de la tarda al Centre de Lectura.

Us preguem que si voleu vindre a la visita guiada ens confirmeu la vostra assistència per correu electrònic: correu@carrutxa.org

Us hi esperem.

Dimonis de Massalfassar, 20 anys de festes populars

2011-06-22T19:27:00.007+02:00

La Colla de Dimonis de Massalfassar celebrarà el seu vinté aniversari amb el Gran Correfoc de Sant Joan que tindrà lloc el proper dissabte 25 de juny.

Ja fa exactament vint anys que Massalfassar (l’Horta Nord, País Valencià) rep l’estiu amb una multitudinària cercavila de foc que reuneix diables, bésties i música de dolçaina i tabal, com tots els anys a càrrec dels Dolçainers de Puçol.

La festa tindrà el seu preludi infantil el 24 de juny amb la diada de la Colla de Dimoniets i Dimonietes que realitzarà, cap a les 22.30 i a la plaça de l’església el seu correfoc, amb la serp Sangonereta, com a principal protagonista.

L’endemà, el dissabte 25 de juny, i a partir de les 24.00, tindrà lloc el Gran Correfoc de Sant Joan de la Colla de Dimonis de Massalfassar amb tot el seu bestiari: la gàbia de Llucifer, la Diablesa, lo Rat Penat, la Bicicleta de Foc, el Bou Embolat, les dues Serps (Na Miquela i Sangonereta), el Drac Ovidi i la gegantesca tartaruga.

La “tartaruga” de Massalfassar, apel·latiu que al·ludeix al nom tradicional amb què es coneixia la tortuga que treia el gremi dels obrers de vila en totes les processons i seguicis festius del barroc valencià, està tota feta d’alumini i fa deu metres de llargària per dos d’amplària. Al seu interior, una vintena de dimonis la fan avançar, manipulen el seu coll retràctil i encenen centenars de bengales i coets al llarg de tot el recorregut.

A més, el correfoc comptarà també amb la participació dels Diables de Montornès del Vallès i del seu drac Ceballot, una colla procedent del Principat de Catalunya amb la qual els Dimonis de Massalfassar mantenen un vincle ben estret des de ben bé el moment de la seua fundació.
En acabar el correfoc hi haurà ball folk amb el grup Urbàlia Rurana, històrica formació peonera en la introducció del ball folk a terres valencianes i autora del “Ball de dimonis de Massalfassar”, convertit ja en un clàssic del repertori dolçainer.

Vint anys d’agitació cultural

En els seus vint anys d’existència, la Colla de Dimonis de Massalfassar, no només ha creat el seu propi model de correfoc —un espectacle que ha recorregut el llarg i ample de la geografia valenciana i que també s’ha pogut disfrutar a Catalunya, Balears, Castella, Euskadi, Itàlia i Portugal— sinó que ha desplegat una intensa activitat d’agitació cultural en tots els àmbits, especialment en el de la música i en el de la cultura popular: és l’entitat organitzadora del Cant al Ras, va publicar la revista d’estudis comarcals La Roda del Temps, publica en l’actualitat —juntament a altres entitats— la prestigiosa revista Caramella, i regenta el Café L’Infern des d’on organitza exposicions, presentacions de llibres, cicles de concerts, tertúlies, etc. Una activitat autofinançada per la pròpia Colla i sustentada pel voluntarisme desinteressat dels seus associats.

Més informació: 686 35 42 44 (Josep Vicent Frechina).

O al web www.massalfassar.org

Nou bestiari reusenc

2011-06-21T00:49:00.005+02:00

La festa, una necessitat o un luxe?

2011-06-16T06:26:00.003+02:00

Us recordem que aquest vespre posarem sobre la taula els aspectes que converteixen les festes en moments amb repercussió social i econòmica.

En parlaran Joan Roig (president de la Setmana Medieval de Montblanc), Jordi Bertran (gestor cultural), Antoni Veciana (de la colla del Bou de Reus) i Marc Navarro (tècnic de festes de l'Ajuntament de Reus).

La taula rodona, que porta per títol «La festa, una necessitat o un luxe?» la moderarà Montserrat Solà.

Serà a 2/4 de 8 del vespre, a la sala de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3).

Us convidem a venir i aportar elements per al debat.

Avui, parlem de festa a l'Arxiu

2011-06-14T09:19:00.004+02:00

Us recordem que el cicle Parlem de festa ha canviat de lloc. Les dues activitats seran a la sala de l'Arxiu de Reus, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, núm. 3.

El cicle comença aquest vespre, a 2 quarts de 8, amb la conferència de Salvador Palomar «Festa i economia: fires, carnavals i solemnitats a Reus (1859-1929)».

Us hi esperem!

30è aniversari del Ball de Diables de la Ràpita

2011-06-07T20:36:00.006+02:00

Enguany, com molt de vosaltres ja sabreu pels diferents actes que ja han realitzat durant aquest any, el Ball de Diables de la Ràpita celebra els seus 30 anys d'història. Per aquest motiu, aquest dissabte 11 de juny celebraran una Diada com a acte central del seu aniversari. A l'acte hi participaran el Ball de Diables de la Ràpita, els Diables Carranquers de Cervera i el Ball de Diables de Valls.

El actes programats per a aquell dia començaran a les 19.30h amb una Timbalada (actuació i representació dels diferents tocs de timbals de les colles participants), que s'iniciarà davant de l'església i seguirà amb una petita cercavila pels carrers principals de la Ràpita.

A continuació, a les 20.15h a la plaça de Ramon Cabré, es faran les representacions dels Actes Sacramentals de cada colla convidada (l'acte sacramental és una escenificació teatral del ball parlat de tradició centenària, en el qual es representa la lluita entre el Bé, representat per Sant Miquel Arcàngel, i el Mal, representat pels Diables, Llucifer i la Diablessa). Abans de l’inici de la representació de l'Acte Sacramental del Ball de Diables de la Ràpita, aquests faran la presentació del nou escut que lluirà el seu Arcàngel Miquel.

Seguidament, entrant al capvespre, hi haurà una Cercavila de Foc amb les colles convidades pels carrers de la Ràpita. La diada s’acabarà amb una Botifarrada Popular a la plaça de Ramon Cabré. El cost del sopar serà de 6 euros i comptarà amb botifarres, mongetes, pa, beguda, postres i cafè. La vetllada finalitzarà amb música per amenitzar la festa i tancar la Diada amb un discjòquei local a la mateixa plaça.

Per a més informació podeu consultar la seva web, www.diablesrapita.com, enviar un correu electrònic a diables@diablesrapita.com o al Facebook, Ball de Diables de la Ràpita.

La Diada està organitzada pel Ball de Diables de la Ràpita amb el suport de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Centre Cultural Recreatiu i Rapitenc.

Parlem de festa

2011-06-02T20:00:00.013+02:00

Un any més parlem de festa. Si la festa és la representació de la societat que la celebra, vol dir que expressa la necessitat que té la comunitat de mostrar-se, d’expressar-se a partir de generar manifestacions festives i alhora, doncs, manifestar les relacions socials, econòmiques i culturals del context contemporani.

La festa es consumeix en ella mateixa i això vol dir, sovint, exhibició de luxe –especialment en les festes singulars i la celebració de solemnitats. En termes economicistes, significa, per tant, despesa irracional.

La celebració de la festa té uns costos i uns resultats, evidentment, que configuren el seu valor econòmic, però també hi ha uns altres valors que també s’hi festegen. Són els valors socials que es transmeten quan hom organitza, participa, observa i viu la festa; un valor que crea referent comú i que a través de la festa deriva en benefici identitari.

Però la festa és viva i s’adapta i articula a l’entorn de les problemàtiques i els imperatius de la societat on passa. Quan la festa queda inscrita al temps de lleure, pot esdevenir simplement consum i/o funcionar com a atractiu turístic a partir del qual s’obtenen també uns recursos econòmics que la possibiliten.

En un context de crisi com l’actual, com afectarà tot plegat a la festa? Per parlar de tots aquests aspectes us convidem a participar del cicle «Parlem de festa» que des de CARRUTXA us proposem:

- Dimarts, 14 de juny. Conferència a càrrec de Salvador Palomar, «Festa i economia: fires, carnavals i solemnitats a Reus (1859-1929)».

- Dijous 16 de juny. Taula rodona moderada per Montserrat Solà: «La festa, una necessitat o un luxe?» Amb la participació de Joan Roig (Setmana Medieval de Montblanc), Jordi Bertran (gestor cultural), Antoni Veciana (el Bou de Reus) i Marc Navarro (IMAC Reus).

Els dos actes tindran lloc a 2/4 de 8 del vespre,
a la Sala d'Actes del nou Arxiu de Reus, carrer de Sant Antoni M. Claret, 3, de Reus.

Organitza CARRUTXA, en conveni amb l'IMAC.

Cambrils, de festa

2011-06-01T19:15:00.007+02:00

Els darrers anys, Cambrils ha fet un esforç notable en el camp de la festa. En diferents àmbits i moments, les iniciatives que han aportat tant les entitats festives com l'Ajuntament han anat configurant un cicle festiu viu i participat, ben complet. Un cicle que parteix de les tradicions pròpies, de la realitat del Cambrils antic i actual, i es relaciona plenament amb el patrimoni cultural del país.

Ja fa anys –dècades– que diferents membres de Carrutxa hem tingut oportunitat de veure de prop el treball que es feia en aquest àmbit. Aviat farà 20 anys, vam poder viure les recerques d'uns joveníssims l'Anjub, sempre vinculades a la voluntat de portar la festa al carrer d'avui sense permetre que es perdés el record d'ahir. La tasca realitzada llavors continua essent el referent bàsic per conèixer molts aspectes del patrimoni etnològic de Cambrils. Bona part dels textos editats es poden consultar a http://anjub.revistacambrils.cat/menu/frameset.html.

Des de llavors, hem estat testimonis de projectes que amb els anys han esclatat en grans realitats, com la Nit del Foc. S'han reinventat festes com el Carnaval i Sant Antoni. S'ha desplegat la festa major de la Mare de Déu del Camí, amb actes de lluïment i de participació. S'han creat gegants, nanos i bèsties de foc. S'ha donat un nou sentit a algunes festes, com el vessant de divulgació patrimonial sobre el món marítim que s'ha incorporat a les festes de Sant Pere i de la Mare de Déu del Carme. S'ha desenvolupat la commemoració del Setge de 1640 i s'ha donat cobertura institucional a les celebracions de Nadal i Sant Joan.

Aquests dies, Cambrils torna a estar de festa i d'enhorabona. Dins dels actes de la Fira s'ha començat a distribuir Cambrils, de festa, un quadern escrit i dibuixat per explicar el cicle festiu a la canalla. Si el llegiu, us assabentareu de com es viu avui la festa dels barris, per què Sant Antoni té tant de pes en el calendari local, quin paper tenen les persones grans a la Fira o per què per Reis cal tenir una corda preparada al balcó.

És un quadern escrit i dibuixat des de dins de la festa, per fer-ne participar la canalla i, a través d'ells, tota la població. Una eina més per fer de la festa un vehicle de cohesió social.

Enhorabona per aquesta edició que és conseqüència de la bona feina feta. I, esperem, una fita més en el camí de contribuir al coneixement del patrimoni cultural de Cambrils.

Jornada sobre el Corpus a Cervera

2011-05-29T11:59:00.003+02:00

Aquest mes de juny, en el marc de la celebració dels 600 anys de les primeres ordinacions del Corpus i del fet diabler a Cervera, tindran lloc a Cervera tot un seguit d'actes de cultura popular que tenen com a eix comú la celebració del Corpus.

Els actes s'iniciaran el proper dissabte 4 de juny, dia en què tindran lloc les VI Jornades Reviure el Patrimoni, organitzades pel Museu Comarcal de Cervera, enguany dedicades a l'estudi d'aquesta festivitat. El període d'inscripcions resta obert fins al proper dimarts 31 de maig.

Ja més endavant, el cap de setmana del 24 al 26 de juny -cap de setmana de Corpus- hi haurà el gruix de les activitats, que s'iniciaran el divendres 24 i el dissabte 25 amb la celebració de la Festa de la Colla dels Diables de Cervera · Carranquers, i prosseguiran diumenge al matí amb la confecció de catifes de Corpus -activitat organitzada per la secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura-, i el mateix dia per la tarda amb la sortida i posteriors lluïments dels elements que composen el Seguici Festiu de Cervera, activitat organitzada per la Paeria de Cervera i que compta amb la col·laboració de l'Agrupació Seny Major.

Salut i Corpus!

(Font: Lo Carranquer. Diables de Cervera)

Per conèixer la mitologia de casa

2011-05-18T16:08:00.006+02:00

El proper dimarts, 24 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, presentem a la sala del Castell (antic Arxiu Històric), el llibre de Bienve Moya, Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere (Barcelona: RBA / La Magrana, 2011). Es tracta d’una aproximació «divertidament inútil», com la qualifica l’autor, a les tradicions referents a alguns dels sants que formen part del nostre calendari.

Conèixer les vides llegendàries dels sants és útil, molts cops, per interpretar el sentit de les celebracions i els costums que en formen part. Una mà de sants és un passeig pel costat més popular, pintoresc, mitològic i discutible de sis sants ben coneguts a casa nostra. Lluny dels propòsits moralitzadors que caracteritzen les vides de sants, Bienve Moya incideix en els trets fantàstics i ens apropa a tradicions precristianes que s'intueixen en aquestes biografies.

Bienve Moya, vilanoví, és ben conegut, a Reus i arreu, per la seva vinculació al món de la cultura popular, els seus llibres i articles de divulgació, per haver estat promotor de la tan anomenada fira del circ Trapezi o per les seves aportacions cabdals al vocabulari festiu català. El 2005 fou cofundador del col·lectiu «Els altres andalusos». Entre els seus últims treballs es pot esmentar el llibre Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú (Tarragona: Arola ed., 2010). També ha col·laborat a la revista Caramella.

Espai físic, recursos i model associatiu

2011-05-15T23:00:00.000+02:00

Ja fa setmanes que tot un seguit de factors han propiciat la nostra reflexió sobre el present i el futur de Carrutxa. La celebració dels 30 anys d’activitat de l’entitat, la seva situació econòmica, la necessitat d’ampliar la base social o, últimament, la iniciativa municipal de cedir a l’associació l’ús de la primera planta del Castell del Cambrer, han estat motiu d’anàlisi i han motivat el debat intern sobre el futur del nostre projecte associatiu, mentre, alhora, el ritme d’activitats –i el bon resultat d’aquestes– ens recordava la necessitat de continuar endavant.

Considero que Carrutxa, com a entitat, respon a una tipologia que poca cosa té a veure amb l’associacionisme o l'ateneisme clàssic: un nucli petit i militant al capdavant, amb un fort bagatge de coneixement interdisciplinari, una bona xarxa de col·laboracions personals arreu del territori que constitueix el nostre àmbit d’actuació; poca infraestructura material i ús dels espais públics, una constant col·laboració amb altres entitats o la presència a la xarxa telemàtica, són alguns dels trets que caracteritzen el nostre model.

Després de 30 anys de feina, és clar que l’entitat té unes necessitats d’espai –per la quantitat de llibres i documentació acumulada, pel fons editorial, com a punt de trobada i lloc de treball…–, però no és menys cert que la generació de continguts, l’organització d’activitats, l’edició de publicacions –Caramella n’és un exemple paradigmàtic–, tenen menys a veure amb la necessitat d’un local social que amb la d’una xarxa cooperativa de persones que es poden trobar presencialment, més o menys, segons el moment i que utilitzen els recursos tecnològics a l’abast per a treballar cada dia. En el nostre cas, a més, es constata la importància creixent dels fons digitals, que físicament ocupen ben poc i que, ben gestionats, podrien ser accessibles des d'indrets diferents.

La situació actual, de crisi i manca d’ajuts institucionals, obliga i afavoreix aquest caire d’entitat, basada en la iniciativa, la capacitat de treball i la col·laboració entre les persones, una mínima infraestructura física i molta activitat digital. Com ja he comentat altres vegades, els dos objectius prioritaris, en aquest moment haurien de ser: primer, la captació de més persones que hi col·laborin econòmicament –perquè ens aporta recursos per a la independència com a entitat i perquè consolida la xarxa de col·laboradors personals– i, segon, la digitalització dels fons de recerca anteriors al 2000, invertint a més en millorar l’accessibilitat a la informació. Evidentment, comptant sempre amb un nucli de persones disposades a tirar endavant i gestionar el dia a dia de l’entitat.

El 18 de maig hi ha una assemblea extraordinària de l’associació que té com a únic punt l’explicació del conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, a proposta de l'Ajuntament de Reus. Explicació i acceptació del mateix, si s'escau, per part de l'entitat. És evident que la cessió d’un espai per part de l’Ajuntament comporta un estalvi de recursos, que poden ser destinats a altres objectius. Però no és menys evident que cal saber també quin és el futur que volem per a l’entitat.

Salvador Palomar

Wikipedra i la divulgació de la pedra seca

2011-05-11T19:20:00.013+02:00

El passat mes d’abril “s’inaugurava” a la xarxa la Wikipedra, un punt de trobada a la xarxa de tots aquells estudiosos, interessats i simplement amants de la pedra seca. Es tracta d’una nova aplicació SIG interactiva 2.0 que permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre les construccions de pedra seca a Catalunya. El portal permet, per una banda, accedir a través de mapes, fotografies i fitxes al patrimoni de les barraques de pedra seca existents a Catalunya; i, per l'altra, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir al web noves barraques i cabanes de pedra seca. Aquest eina contribueix a la posada en comú i intercanvi sobre aquestes construccions. L'objectiu és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible de construccions de pedra seca. Aquesta és una iniciativa de l’Observatori del Paisatge i compta amb la participació de l’Associació Drac Verd, entre d’altres entitats.

L’inventari, estudi i divulgació d’aquest tipus d’arquitectura popular és un dels camps de treball continu de la nostra entitat, però també de moltes altres associacions i col·lectius repartides arreu del territori català.

Des de fa anys Carrutxa, amb col·laboració amb el Parc Natural de Montsant ha treballat en l’inventari de béns d’interès patrimonial, recollint la màxima diversitat de tipologia d’aquests elements arquitectònics que tenen en la pedra seca la seva base de construcció. Elements ara ja molts en desús però que tanmateix ens ofereixen una interpretació del paisatge que ens aproxima a les formes de vida que han existit en un territori agrícola com la serra de Montsant.

Creuant el pont de Cavaloca (Montserrat Solà)

Les activitats per donar a conèixer tot aquest patrimoni tan proper han estat múltiples. La darrera, el passat mes d’abril quan vàrem acompanyar a més d’una vintena dels Amics de l'Arquitectura Popular a dues zones singulars del nord-Priorat: el barranc de Cavaloca –entre la Vilella Baixa i Cabacés– i al Collet Redó –a la Figuera.

Ferran Sugranyes, Montserrat Solà (i Salvador Palomar en esperit, doncs l’al·lèrgia primaveral no li va permetre la sortida matinal) vam guiar la sortida que va conduir-nos al camí vell que comunicava les dues poblacions de la Vilella Baixa i Cabacés, el qual manté alguns trams empedrats i on hi trobem perfectament conservat l’espectacular pont de Cavaloca. També visitàrem l’anjub de la Solaneta de cal Figuerol, un gran dipòsit cobert excavat a la pedra que recull l’aigua caiguda de la llisera i amb un capacitat de més de 50.000 l. Entre els diversos marges que aterrassaven el terreny, cultivats actualment amb olivera, hi vàrem “descobrir” grans aixoplucs de marge destinats a guardar-hi les eines i per a refugiar-se en temps de collita.

A l'interior del Celler de l'Elies (Montserrat Solà)

Aixopluc de marge. Hi entrarà tota? (Montserrat Solà)

Durant el camí, també ens vàrem aturar al Celler de l’Elies, on antigament s’hi havia piat i emmagatzemat el raïm, i observàrem d’altres construccions menors com ara escales de marges, petites cabanetes, etc. La jornada va continuar camí de la Figuera, amb una breu aturada al pont medieval de Cabassers, on vam visitar a la partida les Llevateres on vàrem apropar-nos a barraques, sitis d’arneres, una era, cisternes, petites cadolletes… comprovant com guanyar terreny a les pedres per a fer-lo apte per al cultiu i aconseguir punts d’aigua havia estat tot un repte d’enginyeria popular i treball per als nostres avantpassats. (Podeu veure el reportatge que han fet els Amics de l'Arquitectura Popular clicant aquí).

Pont medieval de Cabassers (Montserrat Solà)

El president dels Amics de l'Arquitectura Popular, Vicent Loscos, amb Ferran
Sugranyes i Montserrat Solà davant l'anjub de la Solaneta de Cal Figuerol

El 18 de maig, visites al refugi de la Patacada

2011-05-11T13:51:00.004+02:00

El dia 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. El lema escollit per a enguany és «Museus i Memòria», que ens recorda que el patrimoni que conserven i les històries que expliquen els museus són bàsics per a la memòria de les comunitats. Per a exemplificar aquesta tasca de preservació de la memòria col·lectiva, a Reus s’organitza una jornada de portes obertes amb visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada, que forma part de la xarxa Espais de Memòria del Memorial Democràtic. L’horari de la jornada de portes obertes al refugi serà de 10.00 a 13.30 i de 17.00 a 20.30.

Es pot concertar la visita al refugi a l'Oficina de Turisme de Reus, a l'edifici Gaudi Centre, o trucant per telèfon al 977 010 670. Les places són limitades. Les visites guiades s’iniciaran cada 30 minuts per a grups d'un màxim de 15 persones i tenen una durada aproximada de 45 minuts. A partir de les 9.30 h del dimecres 18 de maig les reserves es faran a la mateixa porta del refugi, a la plaça de la Patacada, sempre en funció de les places disponibles.

Si encara no heu visitat aquest refugi antiaeri, aquesta és una bona oportunitat per a fer-ho. La visita comentada i l’exposició d’introducció que hi ha a l’entrada del refugi permeten aprpar-se a aquest moment de la història, entre 1937 i 1939, en què la ciutat fou durament bombardejada per l’aviació franquista.

Cloenda del cicle «Els jocs en la història. 2008-2012»

2011-05-03T19:57:00.005+02:00

El mes de maig del 2012, a Móra la Nova, tindrà lloc el Congrés de cloenda del cicle «Els jocs en la història. 2008-2012».

El cicle ha constat de quatre jornades, en anys diferents, que s'han realitzat a diferents municipis de Catalunya i que han tractat diferents aspectes:

2008. «Les societats a través del joc». Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega
2009. «Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa». Museu d’Art Modern. Tarragona.
2010. «Cultura material i immaterial en el joc». Museu del joguet de Catalunya. Figueres.
2011. «Els jocs i la interculturalitat». Pavelló de Suècia. Berga

Aquest cicle ha servit per a donar a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la Història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers. Igualment, s’ha creat un fòrum d’entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees del coneixement i finalment, a través de la publicació anual de les actes de cada jornada, s’ha materialitzat una col·lecció monogràfica de referència sobre el tema.

Amb el congrés internacional de cloenda «Els jocs en la història», organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, es vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. La voluntat és que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’ambit educatiu, ludicofestiu, patrimonial, turístic, etc.

El Comitè Científic Organitzador ha estructurat el congrés en els següents àmbits:

Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
Jocs, comunitat, turisme i festa.
Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
Comunicacions de temàtica lliure.

Ja és obert el període per a presentar comunicacions i pòsters:

Termini de presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012
Termini de presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012

L'extensió màxima de les comunicacions i els pòsters és de 300 paraules.

Cal assenyalar que aquest Congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.

Per a més informació us podeu adreçar a la Secretaria del Congrés:

Institut Ramon Muntaner
Tel. 977401757 / elena@irmu.org
Mas de la Coixa. Rotonda Eix de l’Ebre. N-420, s/n 43770 Móra la Nova

Assemblea extraordinària de col·laboradors

2011-05-02T23:09:00.007+02:00

Després de la reunió que aquest vespre han mantingut la Montserrat Solà i el Ferran Sugranyes amb la regidora cap d'Àrea de Cultura, Empar Pont, i el director de l'IMAC, Engelbert Magrinyà, en què se'ls ha explicat els termes i el contingut del conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, el Secretariat de l'entitat ha decidit convocar una Assemblea extraordinària de col·laboradors on se'ls explicarà el contingut d'aquest i se'ls demanarà la seva opinió.

L'Assemblea tindrà lloc el proper dimecres 18 de maig, a 2/4 de vuit del vespre al local de l'entitat (carrer de l'Hospital, 14, de Reus), amb aquest únic punt a l'Ordre del Dia:

"Conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, a proposta de l'Ajuntament de Reus. Explicació i acceptació del mateix, si s'escau, per part de l'entitat."

Degut a la importància del tema a tractar, hi esperem l'assistència de tots els col·laboradors!

Una festa major per la cultura

2011-04-27T12:44:00.011+02:00

La diada de Sant Jordi és com una Festa Major per a la cultura catalana i la d'enguany, malgrat caure en mig de les vacances de Setmana Santa, no ha estat cap excepció. A Reus, la meteorologia ens fou favorable i, entre núvols i estonetes de sol, el temps va aguantar sense pluja. I la gent va omplir la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i l'absis de la prioral, on hi havia parades de llibreries, floristeries, entitats ciutadanes i organitzacions polítiques. Carrutxa hi va contribuir, com cada any, organitzant diverses activitats. Per a l'entitat, sí que és com una festa major. Enguany hem continuat en la línia encetada el 2009, amb el drac i el bestiari fantàstic com a protagonistes.

El drac de la Llacuna, a la nostra parada al Castell

De nou hem comptat amb la presència d'un drac convidat: el de la Llacuna (l'Anoia). Gràcies a la col·laboració d'aquesta colla, aquest drac ha acompanyat l'exposició sobre el bestiari fantàstic que hi ha instal·lada a la sala del Castell (antic Arxiu Històric) i, com sol ser habitual, ha estat un dels elements més fotografiats de la diada. Dotzenes de persones, petits i grans, s'han emportat a casa la imatges d'aquesta peça de dos caps, construïda el 2005. Aquest és, de fet, l'objectiu de l'activitat: donar a conèixer una figura del bestiari popular, més enllà de la foscor de la nit i la gresca dels correfocs.

L'exposició, on és projectaven fotografies de les representacions dels animals fantàstics a l'arquitectura local i a les festes, ha estat força visitada. Conscients que enguany no hi hauria visites escolars, des de l'Ajuntament i l'entitat es va proposar a les escoles fer visites concertades durant les setmanes anteriors. El resultat, excel·lent: més de 800 escolars –concentrats, això sí, la primera quinzena d'abril– han vist les projeccions comentades, adequades a diferents nivells –Primària i ESO, amb alguna reeixida experiència amb canalla del cicle inicial– i han realitzat recorreguts pel nucli antic de la ciutat, gràcies als materials elaborats per l'entitat i que es poden obtenir a la xarxa.

La parada de Carrutxa a la plaça del Castell

El mateix dia 23 es van fer dues converses. La primera, al matí, aprofitant la presència de Dolors Marín Silvestre, col·laboradora de l'entitat en l'àmbit de memòria històrica i autora, amb Salvador Palomar, de Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees. Una reflexió sobre la cultura popular com a cultura obrera, sobre el desconeixement que hi ha de la tasca dels mestres laics i racionalistes de fa més d'un segle, sobre la imatge esbiaixada que tenim del Reus del 1900 i sobre la necessitat de continuar treballant, des del compromís, en el coneixement de la història.

Salvador Palomar i Dolors Marín, amb el llibre sobre els Montseny Mañé

A la tarda, presentats per Ferran Sugranyes, Salvador Palomar i Pep Blay conversaven sobre literatura fantàstica i tradició popular. Fou una experiència gratificant i engrescadora, constatant com la mitologia popular es pot recrear en històries del present amb llenguatges nous. Pep Blay ens va explicar les motivacions que el van portar a escriure Gotholàndia i ens va llegir –potser millor, interpretar– un capítol d'una altra novel·la seva, Vampiria sound. Tot un luxe per a una tarda del 23 d'abril.

Taula rodona, a la tarda, sobre literatura fantàstica i tradició popular

La parada, mentrestant, fou punt de trobada de les persones que col·laboren amb l'entitat, indret també de conversa i de nous contactes. Es van repartir retallables amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi, editats l'any passat. I també es van vendre llibres, és clar.

Tot plegat, una molt bona diada de Sant Jordi.

El Draqui-Fogueró, a la Sala del Castell

2011-04-21T21:46:00.005+02:00

El drac convidat d'enguany ja és a la Sala del Castell. Es tracta del Draqui-Fogueró de la Llacuna (Anoia), com ja us explicàvem al post anterior.

El drac de la Llacuna, esperant que li obrissin les portes del Castell
per descansar després del viatge

Aquesta activitat de portar un drac convidat d'una altra població, la vam començar a realitzar ja fa més de vint anys per tal de donar a conèixer altres figures de dracs d'arreu del nostre país. Després, durant uns anys no la vam poder realitzar pel fet que la celebració de la festa de Sant Jordi als nostres municipis es va anar estenent amb la participació de les diferents figures dracaires –personatge principal, junt amb sant Jordi, de la llegenda– que anaren sorgint i creant-se arreu.
Fa tres anys, però, vam reemprendre la idea de portar-ne algun per tal de complementar les activitats que sobre el bestiari fantàstic hem realitzat a la ciutat: els dos anys anteriors, el «Descobreix el drac» i, enguany, «El bestiari fantàstic». I així ja ens han acompanyat el drac Badalot de l'Arboç (2009), el drac Parellot de Santa Fe del Penedès (2010) i, enguany, el Draqui-Fogueró de la Llacuna.
El drac actual de la Llacuna és hereu del drac que es va estrenar a principis dels anys 80, fet de cartró pedra i amb estructura metàl·lica, però que estava seriosament malmès. Construït per Pep Ayora, està fet de fibra de vidre i resina de polièster. Va ser batejat el dia 1 d’octubre del 2005, coincidint amb els actes del Correllengua. Els nens i nenes de l’escola Vilademàger li van buscar nom: Draqui-Fogueró, i els padrins foren Francina Rovira, Joan Gol i el drac de Sant Quintí de Mediona.

El Draqui-Fogueró, rodejat per les imatges d'altres congèneres

I si voleu saber més coses de la Colla del drac de la Llacuna, us convidem a visitar el seu bloc. I naturalment, a deixar-vos caure per la Sala del Castell el dia de Sant Jordi, on a més de poder-lo veure també podreu visitar l'exposició que sobre el món del bestiari fantàstic a la nostra cultura hi hem penjat.

Activitats per Sant Jordi 2011

2011-04-20T12:20:00.005+02:00

Després del bon resultat de les xerrades adreçades a escoles i instituts que s'han fet durant la primera quinzena d'abril, les activitats que Carrutxa us proposa per aquest proper dissabte 23 són:

Durant tot el dia, a la sala del Castell (antic Arxiu Històric), exposició «El bestiari fantàstic» i projeccions sobre les representacions del bestiari fantàstic a l’arquitectura i les festes populars.

A les 12 del migdia, conversa amb Dolors Marín i Salvador Palomar, autors del llibre Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees, editat per Carrutxa, sobre «Cultura popular i cultura del poble»

A les 6 de la tarda, conversa amb Pep Blay, escriptor i crític musical, autor de la novel·la Gotholàndia, i Salvador Palomar, sobre «Literatura fantàstica i tradició popular»

Drac de la Llacuna (del web de la colla)

Durant tot el dia, hi haurà exposat el Drac de la Llacuna (bestià festiva, de dos caps, construïda el 2005), a la porta del Castell i la parada de publicacions de l’entitat a la mateixa plaça.

Us hi esperem!

Balanç de publicacions

2011-04-19T12:23:00.006+02:00

S’apropa Sant Jordi, diada del llibre, i com és habitual ens han demanat –per al recull que publica en forma de punt l’Ajuntament– quins són els llibres que ha publicat Carrutxa o quins llibres han escrit persones vinculades a l’entitat, des de l’abril passat.

De ben segur que la crisi també s’ha fet notar en aquest àmbit i en un context de manca de recursos que no cal ara explicitar de nou, el potencial editrorial de Carrutxa ha estat menor. A l’igual que el d’altres entitats i institucions, fet que motiva, segurament, que tampoc sovintegin tant les col·laboracions.

L'any passat es va publicar el quadern sobre bestiari fantàstic, amb textos de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, que sintetitza el treball de recerca que ha servit de base per a les activitats que sobre aquest tema hem realitzat amb les escoles de Reus entre el 2009 i enguany, per cert, amb un excel·lent resultat. Us recordem que aquest quadern es pot obtenir, en format digital, en descàrrega gratuïta.

El juny de l’any 2010, coincidint amb els 30 anys de Carrutxa, es va publicar Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any de Josep Ferré (a) Queri, amb introducció i comentaris de Salvador Palomar. Es tracta d’un text breu –un romanç de fil i canya– que permet apropar-se al calendari festiu de la ciutat en el darrer terç del segle XIX.

El desembre, la col·lecció «Les veus del temps» incorporava un nou títol. En aquest cas, es tracta de la segona edició, revisada i ampliada, d’un treball de Dolors Marín i Salvador Palomar, Els Montseny-Mañé, un laboratori de les idees. Un llibre que ens apropa al Reus lliurepensador i a a cultura obrera del tombant del 1900 i a la trajectòria d'uns personatges cabdals en la història del segle XX. La primera edició, de 2005, a càrrec de l’Arxiu Municipal de Reus, es troba pràcticament exhaurida.

Quant a la participació de membres de l’entitat en obres col·lectives –deixant a banda els treballs realitzats en l'àmbit de les respectives feines– aquest passat mes de gener es presentaven a Manacor les actes de les Segones Jornades sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans, que inclou una comunicació de Salvador Palomar sobre l’Encamisada falsetana. El març, el Centre d’Estudis i l’Arxiu Comarcal del Priorat editaven Antigues ordinacions municipals a la comarca del Priorat (segles XIV-XVIII) , obra en que col·labora Ezequiel Gort.

Aquest 23 d’abril mateix no presentem cap novetat. Ho farem el mes de maig, en un cicle conjunt amb l’Arxiu Municipal. Es tracta d’una edició facsímil d’una interessant obra costumista de l’historiador reusenc Andreu de Bofarull, Reus en el bolsillo.

La mirada del temps. Imatges de Cornudella, passat i present

2011-04-13T20:53:00.010+02:00

Mirant les fotografies podem viatjar en el temps. Més ben dit, ens situem davant un lloc concret i en un instant precís del passat o del present.

Davant les imatges fotogràfiques, la memòria s’activa i, especialment amb les que són antigues, els records es desperten i provoquen sovint emocions. L'observació de llocs comuns del nostre dia a dia des d’una altra perspectiva també ens pot sorprendre a l'hora de reconèixer-los i fan d’interès un lloc que fins llavors havia passat desapercebut.

Amb la mirada del temps també podem entendre com el passat és viscut des del present. Si a aquestes instantànies del passat hi encarem la imatge actual, la informació que transmeten les fotografies és molt més àmplia que la imatge fixa que aparentment representen. Evidencien la transformació del paisatge urbà i social de Cornudella: quan s’anava a la font a buscar l’aigua, quan es batia a l’era on també s’hi feia envelat o com era l’entrada al poble a començaments del segle XX.

Les imatges del passat ens permeten conèixer com es vivia a pobles com el nostre i quines eren les pràctiques quotidianes, o descobrir com eren alguns dels indrets del poble ara ja desapareguts o transformats, amb més o menys encert. N’hi ha que han deixat de ser un espai quotidià –amb una funcionalitat vertebradora de les formes de vida del passat– i avui formen part d'allò que hom anomena mobiliari urbà: la bassa de la vila és ara la piscina municipal, a les fonts les dones ja no hi omplen el càntir i el pont de la Fonteta ha deixat de ser la via de comunicació principal que enllaçava amb el camí de Prades. D’altres indrets no han canviat, com la plaça de la Vila, malgrat haver canviat de nom segons els períodes històrics.

Hi ha llocs que simplement han desaparegut: els abeuradors per als animals de treball, l'antiga era o la fàbrica de sabó, però ens expliquen activitats que havien caracteritzat en el passat l'economia local, alhora que constaten els canvis dels temps. Els carrers sense asfaltar, els carros i tartanes com a mitjà de transport habitual, conviuen amb l'arribada del cotxe de línia a la població o amb la construcció de nous edificis que avui en dia han esdevingut patrimoni, com el Celler Cooperatiu modernista.

És l’espai públic canviant, viu, reflex de l’esdevenir històric i social.

La inauguració de l'exposició tindrà lloc el proper diumenge 17 a les 13.30 h, i es podrà visitar del 17 al 24 d’abril a la Sala d’Exposició de Cornudella de Montsant de 17 a 20 hores.

A l'abril, bestiari

2011-04-01T18:32:00.007+02:00

Ca l'Espinós ha estat una de les grans indústries locals dedicades a la
fabricació de productes pirotècnics i altres materials per a les festes.
També fabricava coets per a usos agrícoles

Durant tot aquest mes es pot veure, a l'Arxiu de Reus, l'antic bou de foc que va ser localitzat als tallers de la Pirotècnia Espinós, junt amb una mostra de la documentació recuperada. D'ençà que es va presentar aquesta recerca, el passat 17 de març, l'interès per la figura ha estat considerable i han estat força les persones que s'han apropat a conèixer la peça i a fotografiar-la. També s'han incorporat al fons alguns documents, cedits a l'Arxiu per reproduir-los.

Carrutxa ha col·laborat en l'exposició, amb la preparació

d'un plafó explicatiu sobre els bous festius

Des de l'entitat, continuem treballant el tema de la pirotècnia, a partir, sobretot, del buidat de premsa dels segles XIX i XX, i de la memòria personal. Aquesta és una de les línies de recerca que intentarem mantenir aquest any 2011, ja que, a més de documentar els castells de foc o figures com els bous, estem treballant en una monografia sobre les tronades per al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Moltes vegades els bous de foc eren propietat de les mateixes empreses
pirotècniques que els deixaven a les comissions de festes a canvi de la compra del material pirotècnic

D'altra banda, prop de 800 nens i nenes s'han apuntat a les projeccions comentades sobre el bestiari tradicional a Catalunya que es faran a la sala del Castell en horari escolar. Els participants són de diversos centres i el nivell va des del primer cicle de Primària fins a ESO. L'activitat acompanya l'exposició «El bestiari fantàstic» i és una adaptació del programa «Descobreix el drac», realitzat conjuntament per l'entitat i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus durant el 2009 i 2010, tenint en compte la coincidència enguany del 23 d'abril amb el dissabte de Glòria i les vacances de Setmana Santa.

Una de les sessions a la sala del Castell, l'any passat

La diada de Sant Jordi, la parada de l'entitat estarà ubicada a la plaça del Castell, davant l'edifici del Castell, i l'exposició restarà oberta, projectant-se, a demanda, les imatges sobre les tradicions relacionades amb el bestiari a Catalunya. A les 6 de la tarda d'aquest dia, tindrà lloc una taula rodona sobre «Literatura fantàstica i tradició popular» a la mateixa sala.

L'exposició, a les Peixateries Velles, l'any passat

I, pel que fa al bestiari de foc, aquest mes d'abril s'acaben els cursos de formació per a responsables de grups de consumidors reconeguts com a experts –és a dir, caps de colla de diables i bestiari i responsables de pirotècnia– per als grups de foc. Uns cursos que han permàs al Salvador i al Ferran donar algun passeig per la geografia del Principat i conèixer una mica més el món dels diables i del bestiari festiu de foc. Fent de professor també s'aprèn.

Sortida a la Vilella Baixa i la Figuera

2011-03-31T22:03:00.010+02:00

El proper dissabte 16 d'abril, acompanyarem els Amics de l'Arquitectura Popular a donar un tomb per la Vilella Baixa i la Figuera, al Parc Natural de Montsant, per tal de veure algunes construccions de pedra seca d'aquella zona.

Pont de Cavaloca

L'excursió començarà a la Vilella Baixa, anirem a veure l'espectacular pont de Cavaloca, a l'antic camí de la Vilella a Cabassers, i altres construccions properes, com el celleret de l'Elies o l'anjub de la Solaneta. Després de veure el pont medieval sobre el riu Montsant, pujarem a la Figuera, on observarem algunes construccions que es troben a la partida del Collet Redó i que ja havien estat objecte d'estudi per Carrutxa dins el programa Petjades sobre el coster, realitzat dins l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya fa uns anys i dedicat a la catalogació i estudi de l'arquitectura popular al Priorat.

Arneres a la Figuera

Trobareu més informació d'aquesta sortida si cliqueu aquí.

Carrutxa, amb somescola.cat

2011-03-30T23:12:00.004+02:00

Carrutxa s'ha adherit a la campanya en suport de la immersió lingüística endegada per la plataforma somescola.cat i com a resposta a les darreres sentències del Tribunal Suprem que la qüestionen.

Us convidem a adherir-vos-hi i a l'acte que tindrà lloc el proper dimarts 5 d'abril, a les 8 del vespre, al Saló Noble del Palau Bofarull de Reus (C/ Llovera, 15), amb el següent programa:

Benvinguda als assistents.
Lectura del manifest SOMESCOLA.CAT.
Intervencions de representants de la comunitat educativa i d'entitats que li donen suport.
Intervenció del mestre i pedagog Joaquim Arenas, impulsor de l'ensenyament en català i de la immersió lingüística.
Parlaments de les autoritats en representació de les institucions.
Reconeixement dels primers impulsors de la immersió lingüística a les nostres comarques.
Cloenda amb el Cor Mestral i dolçaina i tabal, que interpretaran La Balanguera, La Muixeranga i Els Segadors, himnes nacionals dels Països Catalans.

Us demanem la vostra assistència a l'acte i que en féu difusió.

Tots per la nostra escola. Tots pel català.

Literatura i identitat nacional

2011-03-23T23:23:00.001+01:00

El Departament de Filologia Catalana de la URV organitza les Jornades Internacionals «Literatura i identitat nacional: el cicle de la consolidació (1890-1939)», per als propers dies 28 i 29 de març de 2011. El període d'inscripció és des del 14 de març fins al 25 de març (inclòs).

Per a més informació, podeu trucar al telèfon 977 559 744
o bé enviar un correu electrònic a: adfcat@urv.cat

Accediu al programa de les Jornades ací: PROGRAMA

Les bandes de música del Pinell i de Paüls

2011-03-23T20:00:00.001+01:00

El darrer número de la revista Fatumer del Pinell de Brai, editada pels amics de l'Associació Cultural Pi del Broi, inclou un article d'Àntonia Serres Buenaventura sobre les bandes de música en aquesta població de la Terra Alta i també a Paüls.

Gràcies als testimonis recollits, i amb l'ajuda de força imatges -d'actuacions o bé promocionals de les orquestres-, Serres recull la trajectòria d'aquestes formacions musicals des de 1911 fins a l'actualitat, amb força detalls sobre els membres que les formaven i les circumstàncies en què actuaven.

Balls de diumenge, festes majors, societats, cafès i dinàmiques festives canviants són el rerefons, sempre ric, de la vida de les bandes de música. Aquest article ens permet conèixer-ne alguna cosa més.

El nostre projecte per al Castell del Cambrer

2011-03-21T23:15:00.015+01:00

Fa un parell de setmanes, la nostra entitat va rebre la proposta, per part de la Regidoria de Cultura de Reus, de fer-se càrrec de la gestió de l'equipament del Castell del Cambrer –antic Arxiu–, mitjançant un conveni de cessió d'ús.

De bon començament, l'entitat ha valorat molt positivament aquesta mostra de voluntat per part de l'Ajuntament de col·laborar i potenciar el treball de la nostra associació pel que fa a la recerca i a la dinamització cultural.

L'espai del Castell ha esdevingut en els darrers anys un indret de referència quant al coneixement de la història i del patrimoni cultural de la ciutat, tant pel fet d'haver estat seu de l’Arxiu històric, com per les nombroses activitats de divulgació, jornades i seminaris que s'hi han organitzat a càrrec de la mateixa institució o d'entitats com la nostra.

Així doncs, considerem important que la sala d'actes del Castell continuï com a espai d'ús públic, a l'abast de col·lectius i entitats, per a la realització d'activitats culturals, amb les mateixes facilitats d'ús i sense cost que ha tingut fins ara. És un equipament emblemàtic ubicat al nucli antic que no té alternativa.

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa no ha sol·licitat pas la gestió de l'equipament del Castell, ni tampoc ha demanat cap local per a l'entitat, tot i que som conscients que la cessió d'un espai per part de l'Ajuntament contribuiria significativament a millorar la nostra capacitat de treball. Ans al contrari, entenem aquesta proposta des de la voluntat de generar un servei públic i d'impulsar en aquest espai activitats obertes al conjunt de la ciutadania. I no tindria cap sentit utilitzar-lo només en funció de les necessitats internes de la nostra entitat.

En aquesta línia, doncs, volem apuntar tot un seguit de propostes:

Pel que fa l'ús de la sala d'actes de la planta baixa, Carrutxa coordinaria l'agenda d'actes (exposicions, conferències, cursets, etc.), comptant amb la col·laboració d'altres col·lectius i entitats que fan servir aquest equipament, en els horaris que són propis d'aquestes activitats –vespres de dilluns a divendres–, i cercant fórmules d'entesa per altres moments. Això permetria cobrir la pràctica totalitat d'activitats que s'hi han fet fins ara.
Per altra banda, l'Ajuntament podrà utilitzar i autoritzar l'ús de la sala coordinant-se amb l'agenda d'actes previstos i designant un responsable que s'ocupés d'obrir i tancar la sala (les claus són a la Casa de la Vila).
Quant a l'ús del primer pis, tenint en compte que es tracta d'una única sala oberta que no permet pràcticament espais diferenciats, és el lloc on s'ubicaria l'entitat. Carrutxa proposa impulsar des d'aquest equipament una línia de treball sobre la memòria oral i el patrimoni cultural immaterial de la ciutat i el seu entorn comarcal, és a dir, un centre de referència des d'on potenciar la recerca, preparar activitats, atendre consultes i organitzar sessions de formació.
Des de Carrutxa sempre hem entès que la memòria de les persones és una part significativa del patrimoni cultural de les àrees urbanes, sobretot de les de nova creació, i aquesta proposta s'inscriu dins la línia de treball que l'entitat porta desenvolupant durant 30 anys, amb una demostrada solvència.
D'altra banda, aquesta línia de treball és complementària a la que realitzen altres institucions com l'Arxiu o els Museus de la ciutat, amb les quals hi hauria una voluntat de coordinació i col·laboració real.
Com a exemple d'activitats que s'hi podrien realitzar esmentem les converses amb persones de la ciutat que expliquin aspectes de la seva vida («La persona del mes»), taules rodones sobre vivències personals respecte de determinats moments històrics, sobre les activitats econòmiques característiques de la ciutat, el comerç, la festa, les idees, etc. Aquestes sessions es realitzarien a la sala d'actes, on paral·lelament es podrien programar exposicions relacionades amb l'àmbit del patrimoni immaterial.
Com a fi d'aquest procés de treball, els materials obtinguts en el transcurs d'aquestes activitats, un cop elaborats, passaran a l'Arxiu Municipal, dipositari final de tots els documents orals obtinguts en les recerques impulsades des de l'entitat.
I pel que fa a l'espai de magatzem del pis superior, cal dir que aquest supera amb escreix les necessitats de l'entitat i, per tant, pot ser utilitzat com a dipòsit municipal de materials culturals, tenint en compte que seria com una sala de reserva, on el seu accés s'hauria de coordinar amb l'entitat. L'entitat ha de contractar una assegurança bàsica sobre els seus continguts a l'edifici, però l'accés a la sala del primer pis i el pas al magatzem del pis superior ha d'estar limitat d'acord amb els criteris de l'associació.

Si aquest projecte d'ús que presenta Carrutxa no es considera adequat, l'entitat no s'oposa a qualsevol altra proposta d'ús públic del Castell del Cambrer, sempre que es garanteixi l'accés a la sala d'actes perquè continuï essent un espai on es puguin fer activitats com s'hi han realitzat fins ara.

Així, des del seu local actual, o qualsevol altre, Carrutxa continuarà impulsant la recerca i organitzant activitats a la sala d'actes del Castell, a la de l'Arxiu, al carrer o en d'altres espai públics o associatius com ha fet fins ara.

En aquest moment, la nostra entitat espera que l'Ajuntament concreti la seva proposta.

Montserrat Solà
Presidenta

Març de 2011

Conferència sobre ca l'Espinós i exposició del Bou de foc

2011-03-17T23:25:00.004+01:00

El cicle «El document del mes» que programa l'Arxiu de Reus –amb l'objectiu de donar a conèixer aspectes concrets de la història de la ciutat a partir d'alguns dels documents conservats a la institució– ha presentat aquest març la particularitat de mostrar un petit fons aplegat als locals de la Pirotècnia Espinós, en el transcurs d'una recerca sobre aquesta empresa que estan realitzant Marc Navarro i Salvador Palomar.

Es tracta d'unes tres-centes cartes, totes de correspondència d'entrada, referents a comandes de material, relacions amb altres empreses del sector o promoció comercial de l'empresa. Malgrat el petit volum de documentació localitzat –l'empresa va ser fundada el 1868 i es dedicà a la producció de material pirotècnic fins a la dècada de 1980–, es tracta d'un fons d'un gran interès, com s'ha fet evident amb un seguit d'exemples que s'han exposat en la conferència de presentació.

Fins al 30 d'abril restarà exposat a l'Arxiu un «bou de foc» localitzat a la seu d'aquesta empresa pirotècnica, mostra d'una pràctica festiva de joc amb el foc ben antiga. A més, s'hi presenta una selecció dels documents aplegats i de catàlegs i materials de propaganda de l'empresa que també s'han pogut trobar.

El bou de foc de la Pirotècnia Espinós

2011-03-16T19:29:00.006+01:00

L’Arxiu de Reus organitza, aquest dijous 17 de març a 2/4 de 8 del vespre, una nova sessió del cicle «El Document del mes», durant la qual es presentarà la recuperació de materials i la recollida d’informació que Marc Navarro i Salvador Palomar, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, han portat a terme sobre la Pirotècnia Espinós. Fins al 30 d’abril, el vestíbul de l’Arxiu exposarà un «bou de foc», localitzat a l’antic taller d'aquesta empresa.

Ca l’Espinós ha estat una indústria local amb una producció dedicada a la festa. En primer lloc, pel que fou la seva activitat principal: l’elaboració de material pirotècnic. Ha estat, sens dubte, l'empresa pirotècnica de més renom i projecció internacional de la ciutat. Fou fundada el 1868 per Jaume Espinós Sangenís i durant molt anys fou l'encarregada de preparar les tronades de la Festa Major i altres solemnitats reusenques. També eren al seu càrrec els aplics pirotècnics que es col·locaven al capdamunt dels quatre fanals de la plaça del Mercadal i cremaven després de la tronada de Completes, el 28 de juny. O les carretilles que cremava el ball de diables. Proveïdor habitual de moltes festes majors dels pobles de les nostres comarques, participà en esdeveniments arreu de l'Estat i en altres països d'Europa i Amèrica.

Més informació i fotografies del bou, tal com es va trobar, al bloc del Bou de Reus.

Les antigues ordinacions municipals al Priorat

2011-03-11T11:21:00.004+01:00

Avui es presenta a Falset, a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa, el llibre Antigues ordinacions municipals a la comarca del Priorat (segles XIV-XVIII), a cura de Josep Torné Cubells, amb la col·laboració d’Ezequiel Gort i Juanpere, Carles Prats i Ferré, Jaume Teixidó i Montalà, i Miquel M. Ferré i Martí. La publicació ha estat editada pel Centre d’Estudis del Priorat i l’Arxiu Comarcal del Priorat.

Aquest volum recull les sèries o compilacions municipals conservades a diversos pobles de la comarca del Priorat: Falset, Cornudella i Ulldemolins, sota la jurisdicció senyorial del Comte de Prades; la Vilella Alta i Torroja, dependents de la Cartoixa d’Escaladei; i la Figuera i la Bisbal, sots domini del prior de la Seu de Tortosa i, més tard, del bisbe d’aquella diòcesi.

Alguns d’aquests textos foren editats fa anys, com les de Torroja, o més recentment unes de Cornudella i les de Falset –a càrrec d’Ezequiel Gort i editades per Carrutxa– o les de la Bisbal.

El llibre vol, doncs, reunir totes les ordinacions conegudes per a facilitae en la seva consulta. Falten les de Marçà –que no s’han pogut transcriure– i no s’han localitzat les d’altres pobles. En conjunt, un recull de textos que permet apropar-nos a molts aspectes de la vida quotidiana –l’agricultura, la ramaderia, el comerç, la religiositat o la festa– dels pobles del Priorat en el passat per mitjà de les normes de cada vila.

Convit a participar en una recerca

2011-03-10T14:05:00.006+01:00

El darrer cap de setmana de febrer va obrir al públic el refugi de la Patacada, amb un èxit total de públic. Centenars de persones –tantes com va ser possible d'encabir-hi– van poder conèixer aquesta construcció de defensa passiva. Bastit gràcies a l’esforç de dones i homes, és un dels refugis públics més grans amb què comptà la ciutat i sorprèn al visitant per la qualitat de la feina i el bon estat de conservació, després de més de setanta anys.

Aquest refugi va permetre, junt amb molts altres que hi havia per tot el nucli urbà i en nombrosos masos de la rodalia, minimitzar –si més no, pel que fa a la quantitat de víctimes– els efectes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre la ciutat.

Reus fou una de les ciutats catalanes més castigades per les bombes feixistes i, probablement, la que comptà –exceptuant Barcelona– amb una xarxa de refugis antiaeris més extensa. Un estudi de l’Ajuntament, el 1938, comptabilitzà 107 refugis, entre públics i particulars, al municipi. En l’actualitat, en tenim identificats més de 150, a partir de testimonis orals, sobretot als masos i a les cases que hi ha al voltant del nucli urbà, dels quals hem pogut accedir a una petita part.

En el transcurs de les visites que es van fer aquell cap de setmana, vam tenir notícia de cinc refugis més, algun dels quals és accessible i hem estat convidats a documentar. Els resultats d’aquesta recerca es podran visualitzar al web sobre refugis antiaeris que ha obert l’Arxiu Municipal.

Aquesta és una recerca que fa palesa la relació entre els diferents àmbits del patrimoni i les fonts per al coneixement de la història. D’una banda, l’Arxiu conserva un important fons documental, com els expedients referents a la construcció dels refugis públics de la ciutat. Aquests expedients, però, que incorporen diversos projectes plantegen dubtes sobre quines són les característiques de la construcció definitiva. A més, les circumstàncies del moment van impedir que la majoria de refugis s’acabés segons el projecte inicial.

No cal dir que només sabem amb seguretat com eren aquells als quals s’ha pogut accedir. En tot cas, els testimonis de les persones que van viure aquells dramàtics moments han estat claus per a aclarir alguns dubtes. També els de segona i tercera generació, explicats per familiars. Com ho han estat les col·laboracions personals en la localització de refugis ubicats a masos que no consten en cap document i les facilitats dels actuals propietaris per a visitar-los.

En definitiva, aquesta és una recerca que és possible gràcies a la combinació entre fonts documentals i orals, l'observació de les estructures conservades i la col·laboració de moltes persones. Una participació que cal agrair, al temps que, no cal dir-ho, ens proposem continuar endavant. Si sabeu de l’existència d’algun refugi antiaeri al terme, o en teniu alguna notícia, us convidem a escriure'ns a refugisreus@gmail.com

Quadern sobre el bestiari fantàstic

2011-03-09T15:23:00.002+01:00

Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
Bestiari fantàstic
Reus: Carrutxa, 2010

«Si un animal fabulós ha fet fortuna avui, aquest és
el drac, prou conegut i arrelat. N’hi ha de moltes
espècies, segons el seu lloc d’origen i la cultura que
els ha descrit. Així, tant poden ser considerats éssers
malignes (a Occident) com divinitats protectores (a
l’Orient llunyà).»

Quan ja s'apropa la diada de Sant Jordi, Carrutxa us ofereix, enguany, Bestiari fantàstic, un quadern de vint pàgines que recull el treball realitzat l'any passat per membres de l'entitat a l'entorn de les tradicions relacionades amb les bèsties, reals o fabuloses, i les seves representacions a la festa o a l'arquitectura popular.

El quadern, en format digital (pdf), us el podeu descarregar gratuïtament.

El bestiari fantàstic (març-abril 2011)

2011-03-08T19:59:00.007+01:00

Com bé sabeu, enguany, la festa de Sant Jordi, diada del llibre, s'escau durant la Setmana Santa, període de vacances escolars. Aquest fet impedeix la realització de les activitats sobre el drac i el bestiari fantàstic que, en anys anteriors, hem organitzat des de Carrutxa en col·laboració amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus.
Com a alternativa, si us interessa treballar el tema, us proposem els següents recursos:

Exposició «El bestiari fantàstic» en format pdf. Us la podeu descarregar a:

http://www.carrutxa.cat/bestiarifantastic.pdf

Pàgines referents a l'activitat «Descobreix el drac» que hem organitzat el 2009 i el 2010:

http://www.carrutxa.cat/drac

Exposició «El bestiari fantàstic», amb projecció d'imatges i comentada, sobre els animals fantàstics a l'arquitectura i a les festes populars.
Del 15 de març al 30 d'abril (excepte els dies de festa). A la Sala del Castell (antic Arxiu Històric. Pl. del Castell, 3). Aquesta exposició –versió ampliada de la que es va presentar per Sant Jordi de 2010 a les Peixateries Velles– només s'obrirà a demanada de grups escolars. Per concertar la visita cal trucar per telèfon al Salvador Palomar (977 010 054, Arxiu Municipal) o escriure a reus@carrutxa.org
La xerrada s'adequarà al nivell dels alumnes. La duració de prevista de l'activitat és de 40 minuts.

Organitzen: Carrutxa i Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus

Exposició als antics rentadors

2011-03-07T16:02:00.003+01:00

L'exposició als antics rentadors (Ajuntament de Reus)

El nou Casal de les Dones, inaugurat el divendres 4 de març a l'edifici d'equipaments de la Patacada, al barri del Carme, ha estrenat el centre expositiu dels antics rentadors amb l'exposició «Sabó, sabó... que fa olor de net!», realitzada des del Centre de la Imatge Mas Iglesias.

L'exposició presenta un recull de prop d'una desena d'imatges, impreses en llençols estesos, i el so de l'aigua simula que omple les piques, acompanyat del so dels picamans. Tot plegat, per transportar el visitant al temps en què aquests rentadors tenien activitat i complien a més una funció social complementària de comunicació i convivència entre les dones dels pobles i ciutats.

L'exposició es podrà visitar en els horaris en què estigui obert el Casal de les Dones, de 10:00 h a 13:00 i de 16:00 a 20:00 h de dilluns a dijous i els divendres de 10:00 h a 13:00 h.

També cantem

2011-03-07T15:43:00.007+01:00

El divendres passat es va celebrar el Cantaval. Des de les Peixateries Velles, cap al Mercadal i la plaça de Prim, per acabar davant el Casal Despertaferro, un centenar i mig de persones van anar entonant cançons de tonada coneguda i lletra adaptada a l'actualitat. L'acompanyament va anar a càrrec de les formacions de de Blassis i Insonora.

Foto: Ferran Adell

Foto: Ferran Adell

L'acte va ser convocat per diverses entitats de la ciutat. Carrutxa hi va contribuir amb alguna inspiració poètica i diverses veus desgargamellades de primera fila...

Foto: Ferran Adell

Arriba el Carnaval, farem el Cantaval

2011-03-02T23:58:00.006+01:00

Un seguit d'entitats de la ciutat, entre elles Carrutxa, ha organitzat, coordinat o digueu-ho com vulgueu, un acte per a aquest Carnaval que, de fet, no és nou. Es tracta de sortir a cantar per carrers i places cançons ben conegudes amb les lletres canviades, de caire satíric, una acció que al segle XIX i a la dècada de 1980, amb la recuperació del Carnaval, ja s'havia fet.

El programa és el següent:

Divendres 4 de febrer (l’endemà del Dijous Gras)

A les 5 de la tarda, al Pub La Lira de les Peixateries Velles.
Sessió musical «Carnaval Català», coordinada per Punt 6 Ràdio.
El Pub La Lira farà un preu molt especial a aquells que vagin disfressats i demanin la cervesa del Carnaval.

A les 7 de la tarda, des de les Peixateries Velles
Cercavila del Cantaval

Ruta: Peixateries Velles, plaça del Castell, Mercadal, Monterols, plaça de Prim, plaça de la Farinera i carrer de Martí Napolità.
Es distribuirà un cançoner entre tots els assistents amb les cançons que es cantaran a les places.
La banda de Blassis Donimus Tecum farà d’acompanyament de les cançons i jotes que es cantin i es ballin.
Durant el recorregut també tocarà la banda del Canó de Reus.
Coordinat pel Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa i Òmnium Cultural.

A les 9 de la nit, sopar a la taverna Despertaferro.

A les 11, a La Palma
Concert de Cantaval amb l’Orquestra Allioli

Un espectacle en directe amb la millor música del moment i els èxits de tota la vida fan que una actuació de l’Orquestra Allioli no deixi indiferent ningú. Els kumbes de tota la vida, els més heavys, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que se saben totes les lletres, els que les xiulen totes… Una orquestra per a tots els públics que sempre repeteix.
Coordinat per AMCA, el Bou de Reus i l’Orquestra Allioli (Preu 4€)

Apa, doncs. Si voleu passar una bona estona, ens veiem a les Peixateries, ben disfressadets.

Salut!

La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni

2011-03-02T20:04:00.008+01:00

Cabres al Piló dels Senyalets. Serra Major (Arxiu Revista Caramella)

Del 30 de març a l'1 d'abril, el Parc Natural de la Serra de Montsant organitza les VI Jornades, dedicades enguany a la pastura a la muntanya mediterrània.

La pastura ha estat un dels aprofitaments tradicionals del medi al nostre país. Ara, però, el sector ramader extensiu passa un moment crític pel que fa a la seva continuïtat: cada cop hi ha menys pastors i en general els resulta difícil viure del producte del seu treball. A més, la ramaderia en espais naturals protegits planteja algunes qüestions i genera oportunitats per fixar persones al seu territori i fer-les agents actius de la conservació del medi.

Aquestes jornades s'organitzen per tractar aquesta complexitat d'aspectes relacionats amb la pastura. Es pretén recollir aportacions teòriques i experiències pràctiques. Amb tots els documents que es generin es vol editar un quadern de treball.

Corral en una balma. Margalef de Montsant (Arxiu Parc Natural de Montsant)

Programa

Dimecres 30 de març

17.00 h. Presentació i benvinguda als assistents
17.30 h. El projecte: «Camins ramaders i transhumància a Catalunya», a càrrec d'Anna Vilaseca, Eduard Trepat i Joan Rovira
18.15 h. Història i etnografia dels pastors i la ramaderia a Montsant, a càrrec d'Albert Margalef
19.00 h. La pastura i la modelació del paisatge mediterrani, a càrrec de Martí Boada

Dijous 31 de març

17.00 h. Situació de la ramaderia ovina extensiva i el seu futur des del punt de vista de l’Administració, a càrrec d'Eduard Torres
17.30 h. Beneficis de l’ofici de pastor en la societat actual, a càrrec de Josep Puig
18.00 h. El projecte «Del tros al plat» (Pallars Sobirà), a càrrec de Xabier Ribera i Anna Palau
18.30 h. Taula de pastors, amb la participació de Roger Aleu, Joan Alegre Pérez, Eduard Balsells, Andreu Bartolomé, Pere Domènech, Antonio Martínez, Eliseu Prieto Borrull i Sergi Serra

Divendres 1 d'abril

9.30 h El paper del cabrum en la producció i conservació de la muntanya mediterrània (Enclave Natural de Doñana), a càrrec d'Àngel Martín
10.30 h. Situació i gestió de la pastura al Parc Natural de Montsant, a càrrec de Montse Miró
11.15 h Pastures i biodiversitat, mecanismes per al seu manteniment, a càrrec de Rosario Fanlo
12.15 h Els plans de gestió pastoral integrada, una eina multidisciplinar i multifuncional al servei del territori, a càrrec de Ferran Pauné
13. h Interaccions sanitàries entre bestiar domèstic i fauna salvatge, a càrrec de Santiago Lavín i Encarna Casas Díaz
13.45 h Gestió de la pastura al Parc Natural del Cap de Creus, a càrrec d'Ester Trullols
16.30 h Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a càrrec de Bernat Perramon i Ramos i Andreu Salvat i Saladrigas
17.15 h Experiències de recuperació d'espais oberts a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, a càrrec de Jordi Riera Mora
17.45 h La ramaderia extensiva com a eina de gestió en la prevenció d’incendis, conservació i millora de la biodiversitat, a càrrec de Joan Llagostera i Anton Vallvey

Seu del Parc Natural de la Serra de Montsant: plaça de la Bassa, 1, la Morera de Montsant

La inscripció és gratuïta. Termini: 25 de març

Secretaria: Parc Natural de la Serra de Montsant. A/e: montserrat.sola@gencat.cat. Tel. 977 827 310.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Ovelles pasturant a Montsant (Arxiu Parc Natural de Montsant)

Assemblea General de col·laboradors

2011-02-27T20:21:00.007+01:00

Carrutxa convoca, per al proper 16 de març, a 2/4 de 8 del vespre, al seu local del carrer de l'Hospital, 14, 1r de Reus, la seva Assemblea General Ordinària.

Dins de l'ordre del dia es tractarà de la situació de l'entitat –tant econòmica com social–, com ja va fer en una assemblea oberta recent, i es donaran a conèixer les gestions realitzades des d'aleshores i les propostes que, recollides de l'assemblea esmentada, s'estan portant endavant.

També es tractarà de l'actualització de les quotes dels col·laboradors, així com del projecte d'activitats per a aquest any.

El darrer punt de l'assemblea, i força important, serà l'elecció d'una nova junta de l'associació, encarregada de recollir el testimoni de les persones que fins avui han estat força anys al capdavant de l'entitat i de projectar-la cap al futur.

S'ha presentat una candidatura a la Junta directiva amb la següent composició:

Montserrat Solà, presidenta
Montserrat Flores, vicepresidenta
Ferran Sugranyes, tresorer
Judit Gamundi, secretària
Laura Poblet, vocal
Pere Gort, vocal

Tanmateix, no és una llista tancada i si creieu que podeu ajudar a portar l'entitat endavant, en la mesura de les vostres posiibilitats, us convidem a sumar-vos-hi.

Els que no sou col·laboradors econòmics (socis) de l'entitat, però seguiu les nostres activitats, també hi sou convidats, tot i que amb veu però sense vot.

Us hi esperem a tots!

Pescadors: coneixement de l'ofici, centenari d'una tragèdia

2011-02-22T00:13:00.014+01:00

Des de fa alguns anys, diverses institucions i entitats arreu dels Països Catalans estan estudiant i donant a conèixer tot allò que té a veure amb els oficis de la pesca i de la navegació. Estudis sobre les tècniques de pesca, exposicions amb imatges dels barris mariners, restauració d'embarcacions tradicionals, navegades a vela llatina... Tot plegat està contribuint a divulgar i valoritzar la vida i la feina dels pescadors, en un país que ha tingut una relació ambivalent amb la mar, que històricament ha significat menjar, comunicacions i riquesa, però també perills.

Embarcacions de vela llatina a Cambrils

Aquestes setmanes, arreu de la costa s'estan realitzant un seguit d'actes que incideixen en tots aquests aspectes, a partir de la commemoració d'una desgràcia, que podríem qualificar com un accident laboral de grans proporcions: el gran temporal de la Candelera.

Ara fa cent anys, entre el 31 de gener i el 2 de febrer de 1911, almenys 139 pescadors i mariners catalans i valencians van morir víctimes d'una gran tempesta que va escombrar el litoral des del Maresme fins a Alacant. Les diferents activitats que s'organitzen arreu de la costa han permès recordar les víctimes, ben presents encara en la memòria de les famílies marineres. Però estan servint també per fer evidents les condicions en què vivien i treballaven aquells pescadors.

Encesa de fogueres a Cambrils en memòria de les víctimes del temporal, el passat 5 de febrer

En trobareu un testimoni a l'exposició 1911. Sobreviure a la tempesta, produïda pel Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils, que es pot veure a la Torre del Port de Cambrils fins al 24 d'abril i després itinerarà a Badalona, Caldes, Badalona i Barcelona.

Joan Font Font, Flaire, explicant a canalla de Cambrils detalls de navegació

Les víctimes de 1911 no són una anècdota, sinó una tràgica manifestació de la realitat quotidiana d'aquells homes que anaven a la mar des dels 8 anys, amb jornades duríssimes, sense mitjans de protecció personal i, sovint, sense saber nedar. Però també amb tot el coneixement, elaborat a través de les generacions, sobre el medi i les tècniques que els servien per maniobrar les embarcacions de vela llatina, sense motor, a través de les diferents circumstàncies dels vents i de la mar. I que els permetien obtenir els diferents tipus de peix. Tot aquest coneixement es va posar en joc durant la tempesta, per esquivar els seus embats més durs i evitar-ne les conseqüències.
La tragèdia de 1911 també ens parla de la situació de les dones marineres, que restaven en terra portant la casa, remendant la sàrcia i de vegades fent feines auxiliars relacionades amb la venda del peix o amb l'agricultura, i quedaven desprotegides si moria el pare, el marit o els fills que portaven el jornal a casa.

A Cambrils, continuen les activitats de divulgació amb motiu del centenari de la tempesta. Aquest dijous 24 de febrer, a les 8 del vespre a la Casa del Mar, Enric Garcia pronunciarà una xerrada sobre el salvament de nàufrags, un aspecte de la vida marítima que a inicis del segle XX era encara poc present a les platges i ports del país. I el 17 de març -a la mateixa hora i al mateix lloc- es presenta un volum sobre els mestres d'aixa, que donarà a conèixer la intensa feina d'aquests artesans que van construir la flota pesquera activa a Cambrils entre finals del segle XIX i finals del segle XX. Tot plegat ha de servir per aprofundir en la vida i la feina dels pescadors cambrilencs en el passat.

Valoració de l'Assemblea oberta del 5 de febrer

2011-02-09T19:56:00.013+01:00

El passat dissabte 5 de febrer tingué lloc l’Assemblea informativa oberta que Carrutxa havia convocat per tal de visibilitzar el seu estat actual, tant d’activitats com social i econòmic.

S'hi exposà el que ja anunciàvem en la convocatòria d'aquesta: el bon estat quant a activitats, però el mal moment econòmic que travessa l'entitat.

La Montse Solà i el Ferran Sugranyes hi exposaren les qüestions que més preocupen a les persones que porten el dia a dia de l'associació: sobretot, el manteniment d'una infraestructura bàsica, el local, en primer lloc, on poder tenir a l'abast tot el material (biblioteca, hemeroteca, arxiu de fotografies, videoteca, arxiu de materials sonors...) que en els seus 30 anys d'història Carrutxa ha aplegat.

L'altra gran preocupació és l'econòmica. Els ingressos de l'entitat han baixat, amb un fet que ho agreuja: la Generalitat, el CPCPTC, ens deu els diners del 2009 (12.000 euros) i els del 2010 (més o menys els mateixos, tot i que a dia d'avui no sabem quina serà ni si l'arribarem a cobrar mai).

En el debat posterior s'apuntà que una sortida als dos fets que acabem d'apuntar seria fer més "socis", col·laboradors que nosaltres en diem. I la quantitat a assolir seria la dels 300 (avui són 154), les quotes dels quals permetrien mantenir el local sense asfixiar-nos econòmicament.

Properament, a més, convocarem una Assemblea extraordinària per tal d'escollir una nova Junta que porti endavant el projecte de renovació que ara mateix encetem, Junta on ja no hi seran presents, perquè així ho han manifestat, el Salvador Palomar, la Montsant Fonts o l'Ezequiel Gort, fundadors de l'entitat.

Us convidem, doncs, a llegir el document adjunt on us expliquem amb més detall tot el que es va tractar a l'assemblea, així com a fer-vos vostra la voluntat de continuar junt amb nosaltres el camí que Carrutxa obria fa 30 anys, un projecte obert de suma de voluntats per tal de construir un país, un poble, socialment i culturalment, més just i més lliure.

Tots hi teniu cabuda. Apunteu-vos-hi!

Montserrat Solà i Ferran Sugranyes

Ara fa un segle: rentadors del camí de Tarragona

2011-02-09T18:24:00.006+01:00

Durant segles, fer la bugada va ser una tasca feixuga i laboriosa que les mestresses de casa realitzaven als rentadors i les més benestants encomanaven a bugaderes professionals. El cens de població de Reus del tombant de segle XX hi apareixen una trentena llarga de bugaderes.

En aquells moments, els espais públics de Reus on es podia rentar la roba vorejaven la mitja dotzena. Un d’aquests espais eren els rentadors del camí de Tarragona, instal·lacions que aquest mes de febrer de 2011 haurien complert cent anys.

Imatge aèria dels rentadors. En primer terme, la riera. Al fons, el carrer de l'Aigua Nova
Foto: Antoni Zaragoza Mercadé

Aquests safarejos s’ubicaven en una zona vinculada des d’antic amb l’aigua. De fet, una acta municipal de 1720 esmenta l’existència de la bassa de l’Aigua Nova el 1680, en relació amb un plet sobre el rec del Moster. El carrer que es va obrir des de la riera Miró -anomenada aleshores rambla Mazzini- en paral·lel al camí de Tarragona, va conservar la denominació d'aquella antiga bassa.

És a la cantonada entre la riera i el carrer de l'Aiguanova que es van construir els nous rentadors, el 1911. Aquell projecte correspon a l’aleshores arquitecte municipal Pere Caselles, el qual també es va encarregar per aquelles dates d’arranjaments als rentadors del barri del Carme. Segons la documentació de l’Arxiu Municipal, ambdues actuacions van ser objecte de l’obertura d’un expedient per part de la Comissió de Foment (març de 1911), perquè diversos particulars les van denunciar i van adduir negligència per part de l’arquitecte. Aquest expedient, finalment, va quedar resolt sense conseqüències.

Foto: Antoni Zaragoza Mercadé

En el moment de la seva inauguració, els rentadors del Camí de Tarragona tenien una capacitat per a 225 usuàries, fet que els convertia amb tota seguretat en les basses més grans de la ciutat. Pel que fa a les condicions d’ús de l’espai, el diari Las Circunstancias d’aquestes dates explica que es va decidir nomenar Cirilo Abella Martorell com a encarregat del servei. En aquella època la decisió d’encarregar a una persona o altra aquestes instal·lacions no devia ser gens intranscendent; ho demostra el fet que el regidor Estrada va presentar un altre candidat, que finalment no va ser acceptat.

Els safarejos del camí de Tarragona van romandre operatius fins al 1974, any en què el consistori va decidir desmantellar-los en considerar que “l’augment del nivell de vida i el desenvolupament de la ciutat havia reduït sensiblement la seva utilitat”. L'aigua corrent havia esdevingut un servei universal i moltes cases comptaven ja amb rentadora. Enrera quedaven ja els temps en què les dones feien la bugada tot xerrant i un adolescent Xavier Amorós, com tants d’altres, s’apropava a aquests safarejos per “filustrar bons pams de cuixa posterior”, tal i com explicava al llibre El camí dels morts.

El centenari dels rentadors del camí de Tarragona ens serveix també per recordar un dels primers equipaments amb què va comptar el barri -llavors, ocupat encara en bona part per masos.

Isabel Martínez Martínez i Montserrat Flores Juanpere

Viure de la muntanya

2011-02-07T19:19:00.003+01:00

Aquest dijous 10 de febrer continua el cicle El record de les feines amb la xerrada Viure de la muntanya: l'aprofitament del medi a la Mussara.

La Mussara era un municipi de muntanya amb unes condicions de vida dures i que oferia uns mitjans escassos per subsistir. Per això els seus habitants havien d'aprofitar al màxim el seu entorn i explotar un gran ventall de petits recursos, com a complement de l'agricultura de secà i de la ramaderia. La recollida i venda de fusta, carbó i bolets en són alguns exemples.

Podríem dir que els mussarencs tenien una economia de subsistència a base de moltes petites activitats, ja que amb les principals no n’hi havia prou.

La xerrada és un dels fruits d'una àmplia recerca sobre la Mussara que realitzen Laura Poblet Estivill i Montserrat Flores Juanpere a partir de documents d'arxiu i de testimonis orals recollits els darrers quinze anys.

Serà a 2 quarts de 8, a l'Arxiu de Reus (carrer de Sant Antoni Maria Claret 3), i tancarà el cicle El record de les feines.

Organitzen: Carrutxa, Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus

2011-02-02T00:07:00.000+01:00

Aquest dijous 3 de febrer continua el cicle El record de les feines amb la xerrada Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus, que anirà a càrrec de Laura Poblet Estivill.

El servei domèstic era una feina prou habitual fins fa unes dècades, especialment a les ciutats, on moltes famílies de classe mitjana i alta tenien una o diverses minyones. Servei domèstic i migració estaven íntimament relacionats; ho estan encara, amb migracions d'altres orígens.

En aquell context d'industrialització incipient, moltes dones dels entorns rurals que havien de marxar cap a nuclis més poblats per assegurar-se la subsistència entraven a treballar en aquest sector. Però fer de minyona esdevenia tota una experiència vital perquè per a ella implicava una convivència molt estreta amb una família que no era la seva, d'una classe social més elevada i en un entorn urbà nou.

Moltes de les minyones que treballaven a Reus a la primera meitat del segle XX procedien del Priorat. Laura Poblet les va estudiar en un treball fruit de la VI Beca de Recerca Frederica Montseny i Mañé, a partir d'entrevistes i de documents d'arxiu i bibliogràfics. En la xerrada d'aquest dijous es parlarà de les seves condicions de feina i de les seves històries de vida.

La xerrada serà a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3). Tothom hi és convidat.

El cicle El record de les feines l'organitzen Carrutxa, l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp.

La Crolls: història d'una fàbrica

2011-01-25T10:00:00.004+01:00

Aquest dijous 27 de gener comença el cicle El record de les feines amb la xerrada d'Isabel Martínez Martínez La Crolls: història d'una fàbrica.

La fàbrica Crolls va funcionar a Reus durant 36 anys. La seva trajectòria reflecteix l’evolució social i econòmica de la ciutat i del país a mitjan segle XX.

L'origen de l'empresa fou la fabricació d'una màquina rentadora que va ser presentada en societat l’octubre de 1948 a la segona edició de la Fira de Mostres. El nom de rentadora Crolls, que passà a la fàbrica sencera, se li va donar per la combinació de les lletres dels cognoms d’un grup heterogeni d’emprenedors reusencs: Cañadell, Ruano, Llevat, Lozano i Soler.

Ben aviat, el grup inversor inicial vengué la participació a uns empresaris barcelonins. Sota la seva direcció, l’empresa iniciava una etapa daurada pel que fa a les vendes i al prestigi comercial de la marca. La Crolls va esdevenir la quarta empresa més gran de la ciutat.

La diversificació dels productes va arribar amb l'anomenat desarrollisme dels anys 70: a més de les rentadores inicials es van fabricar també aparells d’aire condicionat, assecadores, etc. És un període de grans inversions i d'expansió internacional de la marca que arriba fins a la ciutat de Puebla (Mèxic).

La crisi de la indústria als anys 80 marcà fortament l'empresa, que havia passat a mans d'un grup inversor navarrès. No aconseguiren salvar-la ni els plans de sanejament ni les accions sindicals i ciutadanes ni tampoc les gestions polítiques. El tancament de la fàbrica de Reus, el 30 d'abril de 1984, deixava sense feina unes 400 persones.

En la xerrada d'aquest dijous s'aprofundirà en aquesta trajectòria i es farà atenció a les tasques que realitzaven els treballadors i a les estratègies empresarials que es van utilitzar per tirar-la endavant. Es parlarà, en definitiva, d'una feina en el món industrial molt vinculada a la realitat reusenca.

La xerrada serà a 2 quarts de 8 del vespre a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3). El cicle l'organitzen Carrutxa, l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp.

2011-01-23T15:34:00.000+01:00

Espai en construcció

2011-01-23T15:31:00.000+01:00

Espai en construcció

Carrutxa convoca una assemblea oberta

2011-01-19T17:36:00.004+01:00

Benvolguts, benvolgudes,

L’any en què l’entitat arribava als seus 30 anys d’existència ha estat certament difícil. A l’anunci del tancament del servei d’atenció al públic del nostre Centre de Documentació a començaments de 2010, s’hi ha afegit l’agreujament de la situació econòmica de l’entitat pels retards en el pagament d’alguns convenis amb les institucions i les dificultats per augmentar la nostra massa social, de forma que les quotes de col·laboració assegurin el funcionament mínim de l’entitat.

Malgrat això, l’any 2010 ha estat ben positiu quant a activitats, que han servit per recordar la feina feta i continuar endavant. Esmentem, per exemple, l’edició del llibre sobre les festes de Reus, el concert a les Peixateries Velles, les jornades sobre festa i pirotècnia o sobre el catàleg del patrimoni festiu del Baix Camp i del Priorat, a més d’una intensa activitat pel que fa a xerrades a Reus i a diferents poblacions d’aquestes comarques.

Mantenir aquest ritme ha estat possible, en bona part, gràcies a l’esforç d’unes poques persones que han aportat la seva feina voluntària, però també el valor econòmic del seu treball en la recerca i la divulgació, per fer viable el manteniment de l’associació.

Sense desànim, però conscients que aquesta és una situació que no es pot perllongar, considerem que cal plantejar ara una serena reflexió sobre el futur de l’entitat i com continuar endavant en la tasca de servei que l’entitat intenta desenvolupar des dels seus inicis.

Per això us convoquem a una assemblea oberta a totes les persones que col·laboreu econòmicament o en la recerca, simpatitzeu o us interesseu per l’activitat de Carrutxa, el proper dissabte 5 de febrer, a les 10 del matí a la sala del Castell del Cambrer (antic Arxiu Històric), a la plaça del Castell, 3, de Reus, per tal de tractar tots aquest punts que us hem esmentat.

Amb la seguretat que comptarem amb la vostra assistència, aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben cordialment.

Ferran Sugranyes
President del CDPM / Carrutxa

Sant Antoni a Reus

2011-01-16T21:24:00.007+01:00

Avui és la festa de sant Antoni, un dels sants que ha comptat amb més tradició als Països Catalans. Sobretot, perquè se li demanava protecció sobre els animals de feina, que eren fonamentals en l'economia familiar.

Però sant Antoni va ser també invocat contra una malaltia, que s'anomenava "mal de Sant Antoni" per l'associació entre la foguera del sant i la cremor que provocava al sistema digestiu d'aquells que la patien. La protecció es va estendre a la medicina en sentit més ampli i en diverses poblacions –Tàrrega, València, Ciutat de Mallorca...– es van crear sota l'advocació del sant hospitals que es dedicaven a l'acollida genèrica de pelegrins i malalts, tal com feien la major part d'hospitals de l'antic règim.

A inicis del segle XVI, Reus també va estar a punt de comptar amb un edifici dedicat a Sant Antoni, que havia de ser alhora ermita i institució sanitària. En aquella època, les epidèmies de pesta atacaven cada pocs anys i l'única manera de combatre-les era evitar que el contagi entrés dins de la vila. Calia, doncs, que les persones malaltes –o que podien estar-ho– passessin quarantena fora muralla.

L'any 1508, Reus no disposava cap edifici per acollir-les. Per això el Consell de la Universitat va decidir crear un complex que havia d'estar format per una ermita, un espai per als malalts i un cementiri per als que no sobrevisquessin:

"En lo consell de 9 de abril 1508 s'es proposat si·s farà una capella sots invocació de Sant Antoni fora la vila ab algun casàlich per una hermita, e encara un apartament en que puguen star e aturar los qui·s degudament porien ésser gitats de la vila per la temporada de la pestilència, e que si farà un sementiri per soterrar los qui·s mòrien."

Mentrestant, els franciscans –establerts pocs anys abans al primer convent fora muralla que tingué la vila– s'oferien a atendre els malalts quan calgués. Tot plegat ho recull Celdoni Vilà a Borrador de vàries curiosas notícies antigues que yo Celdoni Vilà he acopiat en lo Llibre Ver del convent de Santa Maria de Jeseus de PP de Sant Fransech (1508), que es conserva al Museu d'Art i Història.

El Consell va acordar buscar l'emplaçament necessari per a aquesta ermita-hospital: el 13 d'abril es van decantar per la zona de "la volta de Rojals", que potser es podria situar a la partida de Rojals, entre els camins de Valls i de Constantí. Però no es va arribar a construir ni apareix cap notícia posterior sobre aquest assumpte.

Anys més tard, faria aquesta funció de lloc d'aïllament l'ermita del Roser, fundada el 1523 sota l'advocació de Sant Roc, el gran patró d'època moderna contra la pesta. Però aquesta ja és una altra història que podeu llegir, si voleu, al treball de M. Carme Bernal i Mir Història a l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu del Roser de Reus.

El record de les feines

2011-01-12T22:35:00.004+01:00

Comencem l’any amb un cicle de xerrades per donar a conèixer com es treballava en tres oficis ben diversos, al Baix Camp i al Priorat.

Parlarem de la fàbrica de rentadores Crolls de Reus, de les noies que venien del Priorat a fer de minyones i de l’aprofitament dels recursos de la muntanya a la Mussara. Es tracta d’un ventall d’activitats vinculades als tres sectors econòmics: el món rural, la indústria i els serveis.

Les xerrades són fruit de recerques realitzades per membres de l’entitat. Permeten dibuixar el panorama de les condicions de treball, de les estratègies de comercialització de productes, del detall de les tasques, de les dificultats amb què es trobaven i de les relacions personals que es generaven a partir de la feina.

Tot plegat, en contextos socials i econòmics aparentment ben diferents de l’actualitat però que ens permeten reflexionar sobre conceptes novament en vigor com són les fluctuacions dels cicles econòmics, la popularització d’aparells d’ús domèstic, les migracions, l’explotació sostenible dels recursos i la interacció entre l’esfera laboral i la privada quan es viu a la casa on es treballa.

El cicle el formen aquestes xerrades:

Dijous 27 de gener.

La Crolls: història d'una fàbrica, a càrrec d’Isabel Martínez Martínez

Els 36 anys de trajectòria d’aquesta empresa reusenca reflecteixen l’evolució social i econòmica de la ciutat i del país a mitjan segle XX.

Dijous 3 de febrer
Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus, a càrrec de Laura Poblet Estivill

A la primera meitat del segle XIX, el treball com a minyones era una via molt utilitzada per part de les dones del Priorat i altres zones rurals que emigraven a Reus.

Dijous 10 de febrer
Viure de la muntanya: l'aprofitament del medi a la Mussara, a càrrec de Laura Poblet Estivill i Montserrat Flores Juanpere
Els habitants de La Mussara aprofitaven al màxim un ampli ventall de petits recursos que els oferia un mitjà difícil.

Totes les xerrades seran a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3).

Organitzen: Carrutxa, Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Es presenta el llibre de les segones jornades sobre la festa de Sant Antoni

2011-01-11T00:05:00.000+01:00

En el marc de les festes de Sant Antoni 2011, es presenten avui a Manacor les Actes de les II Jornades sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans.

L’Associació Cultural de Sant Antoni de Manacor convocà pels dies 12 i 13 de juny de 2009, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, aquestes segones jornades d’estudi sobre la festa de Sant Antoni –del gener– amb l'objectiu de posar en comú noves investigacions i experiències sobre la festa de Sant Antoni Abat. D'aquesta forma es pretenia fomentar el coneixement sobre una de les festivitats populars més destacades dins el cicle hivernal. La iniciativa de realitzar les segones jornades a la ciutat de Manacor sorgí dels membres del Patronat de Sant Antoni que assistiren a les que se celebraren a Ascó pel febrer de 2007.

A la trobada hi van participar, com a membres de l'entitat, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes.

Bressola de Nadal

2011-01-04T23:39:00.007+01:00

Aquí teniu la producció de Televisió de Catalunya sobre les Cançonetes per la bressola, versions actualitzades del repertori tradicional català interpretades per Anna Roig, Refree, Mazoni, Gerard Quintana, Lluís Gavaldà i Lídia Pujol. Us el recomanem:

També hi podeu accedir directament des de TV3 a la carta.

Bon any 2011

2010-12-30T19:10:00.001+01:00

Diada d'Innocents a Reus

2010-12-28T23:23:00.006+01:00

Com ja és tradicional de fa dos anys, aquest matí hem recordat a Josep M. Gort Sardà i el seu mític viatge a Mart, tot menjant un entrepà de marcià mentre oferiem una autèntica edició de butxaca del seu conegut llibre –de fet, el que resta de l'edició cap en una butxaca– a qui el demanava.

Ezequiel Gort, fill de l'autor i entusiasta divulgador de l'obra, i Salvador Palomar amb l'edició de butxaca del llibre de Josep M. Gort

Al vespre, el Ball de Diables de Reus ha tornat a enlairar –o no– un nou coet Speteck cap a l'espai, des de la plaça del Mercadal. Enguany han comptat amb la col·laboració de la comunitat científica xinesa. Aquí en teniu algunes imatges:

Després de fer un llarg recorregut per les principals vies reusenques, el coet s'ha instal·lat enmig de grans mesures de seguretat, a la plaça del Mercadal

El presentador ha explicat la profunda significació de l'acte a totes les persones assistents

La massa coral ha interpretat alegrement l'himne de l'Speteck

Amb l'encesa del coet ha tremolat el terra del Mercadal

Fins un altre any!

Viatge a Mart, segona edició

2010-12-27T11:30:00.007+01:00

Demà, 28 de desembre, al lloc i hora de costum –els mateixos que l'any passat– es presentarà, amb poques paraules i un suculent entrepà de marcià, la segona edició –aquesta, de butxaca– del conegut llibre de Josep M. Gort Sardà, Yo, el primer visitante del planeta Marte . El llibre ha estat coeditat, també, pels fills de l'autor i Carrutxa.

Els parlaments aniran a càrrec dels presentadors quan tinguin la boca buida. No s'espera l'assistència d'autoritats. Entre els assistents es rifarà un lot de cursos gratuïts per aprendre la llengua de Mart.

D'altra banda, també per demà, s'espera l'enlairament del coet Speteck 2010.

A les 7 de la tarda, des de la plaça de la Llibertat, començarà la cercavila pels carrers Prat de la Riba, President Companys, Sant Joan, pl. de Prim, tomb de ravals i Monterols. A 2/4 de 9, arribada a «Cap Mercadal» i recepció de les autoritats xineses, si és que vénen, per al llançament. A tres quarts, si fa no fa, llançament de l’Speteck 2010 cap al satèl·lit Fobos, de Mart, on s’establirà una primera base intergalàctica que possibilitarà l’aclimatació dels astronautes abans de trepitjar el planeta vermell, per segona vegada. Organitza: Ball de Diables de Reus.

Calendari per al 2011

2010-12-23T17:29:00.007+01:00

Un any més hem publicat el calendari amb fotografies antigues que editem conjuntament Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. El d'enguany, «Els records i les imatges. Fotografies dels pobles de la Serra de Montsant», és resultat directe dels tallers realitzats durant l'any 2010 a diverses poblacions amb l'objectiu d'aplegar imatges antigues procedents de fons personals i documentar-les amb la col·laboració de la població.

Aquests mesos s'han organitzat un seguit de tallers permanents a pobles com la Bisbal de Falset i Cornudella de Montsant, i d'altres més intensius, com a la Morera de Montsant. En tots els casos, els tallers s'han pogut dur a terme gràcies a entitats locals com l'Associació de Dones de Cornudella, l'Associació de Dones «Boixerola» de la Bisbal o l'Associació de Dones «La Falconera» de la Morera. El treball no s'ha limitat a recollir i digitalitzar les fotografies. A més de la descripció del contingut, s'han aplegat dades sobre l'any de realització de les fotografies, l'autoria o els textos manuscrits que figuren en algunes imatges que van circular com a targes postals... Els tallers també han comptat amb la col·laboració del Casal d'Avis de Cornudella, de l'Ateneu Bisbalenc i del mateix Parc Natural, equipaments públics on s'han organitzat les activitats.

El resultat és un calendari de tretze fulls (de gener de 2011 a gener de 2012) amb imatges de música i festa, de celebracions polítiques i tasques quotidianes, d'urbanisme del passat, d'aplecs o de colles associatives..., imatges que, un cop més, sorprenen i agraden pel seu valor estètic, però que són alhora font de coneixement i motivació per a noves recerques.

El calendari es pot trobar en tots els pobles de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant. L'entitat l'ofereix gratuïtament als seus col·laboradors.

Porta barretina morada el tió?

2010-12-22T11:22:00.008+01:00

En l'actualitat, el tió és, segurament, l'element més emblemàtic que identifica la tradició catalana de les festes nadalenques. El costum de fer cagar un tronc –sense forma concreta o figurant un animal, segons el moment i el costum de cada casa– ja fa anys que va sortir de l'àmbit domèstic i familiar per esdevenir motiu de celebració col·lectiva a l'escola, a l'associació cultural o al carrer.

De tions, n'hi ha de moltes formes. Hi ha indrets on es troba al bosc i acaba cremant al foc a terra; n'hi ha que arriben cada any a la mateixa casa, amb aparença de bestiola, amb cap i potes..., o no.

Des de fa uns quants anys, els tions es troben a les botigues i a les parades de les fires de Nadal. Aquests, per allò de refermar la catalanitat de la peça, solen anar cofats amb la corresponent barretina vermella. Els hi ha succeït com a la crema, que ha de ser catalana. O sigui, «pus cofa barretina, Déu li'n dó glòria».

Enguany, l'organització reusenca de Maulets organitza una reivindicació divertida, canviant tions per paresnoels –d'aquests barbuts, amb vestit vermell i blanc, amb arrels publicitàries i símbol del Nadal consumista– a la plaça de Prim. Ho faran avui i demà, 22 i 23 de desembre, de 6 a 8 de la tarda.

L'acte forma part d'una campanya més àmplia, amb l'objectiu de plantar cara a la homogeneïtzació de la festa, fruit de la propaganda, i també conscienciar la població que la festa és quelcom més que consum. Un missatge que no per conegut deixa pas de tenir sentit, i més encara en temps de crisi. En la reivindicació de la tradició pròpia, segons s'anuncia, explicaran perquè el tió porta barretina morada. Suposem que la raó és perquè aquest tions catalans són, en concret, del Camp o del Priorat...

Els Maulets també ofereixen l'oportunitat de conèixer les cançons tradicionals que acompanyen la cerimònia de fer cagar l'animaló.

Tió solidari al Mercadal

2010-12-21T13:56:00.008+01:00

El tió, en la seva visita de l'any passat (cedida per l'Ajuntament de Reus/Cultura)

Demà dimecres, 22 de desembre, amb la visita a Reus del tió solidari més gran del món, comença el cicle d'activitats de Nadal i Reis coordinades des de l'Àrea de Cultura, que acabarà amb l'arribada dels Reis d'Orient i la cavalcada pels carrers de la ciutat.

Per segon any consecutiu, el tió solidari més gran del món visitarà la ciutat de Reus. Estarà instal·lat, de les 9 del matí a les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal, junt amb la carpa del Banc d'Aliments, i totes les persones que ajudin a engreixar-lo amb les seves aportacions podran fer cagar el tió a 2/4 de 7 del vespre. I molt important: aquest tió s'alimenta de productes de llarga conservació com arròs, pasta, llegums, oli i llet.

Durant tota la tarda i de manera voluntària, diverses entitats de la ciutat portaran a terme activitats i també hi haurà obsequis i un berenar amb coca i xocolata per a tothom.

Cançonetes per la bressola

2010-12-18T19:21:00.007+01:00

Aquest mes de desembre, la revista Enderrock inclou el CD «+ Cançonetes per a la Bressola», produït el músic Xavier Lloses amb la col·laboració de músics i cantants ben coneguts, com ara Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni, Refree i, naturalment, els nins i les nines de la Bressola.

Aquest projecte musical que es va presentar en concert al Palau de Música, i que es podrà veure a TV3 per Nadal. L'edició que ha distribuït Enderrock inclou 13 cançons, totes populars, amb algunes nadales. En uns dies també sortirà a la venda, una segona edició del CD, que inclourà una cançó dels gitanos nord-catalans Tekameli.

Al CD hi trobareu peces tant conegudes com el rossinyol, el ball de Sant Ferriol, Joan del Riu, el mariner, la dama d'Aragó o la presó de Nàpols. A Carrutxa ens ha fet especial il·lusió escoltar, interpretada per l'Anna Roig, la versió prioratina de La Clavellinera, una dansa de festeig i, mes endavant, de canalla, que vam recollir en diverses variants i vam contribuir a divulgar –sobretot la d'Ulldemolins– ara ja fa uns quants anys (vegeu Montsant Fonts i Salvador Palomar, «Qui la ballarà la Clavellinera?» a Caramella, núm. 2, 2000).

Aquí teniu la notícia a TV3:

Sobre els diables de les Borges del Camp

2010-12-13T21:27:00.006+01:00

Més enllà dels correfocs

En l’actualitat, quan es parla de diables festius i de foc –i en els últims mesos se n’ha parlat força del tema, arran de la polèmica Directiva europea– hom fa referència quasi sempre als correfocs. Efectivament, aquest acte festiu, nascut al darrer quart del segle XX, que reuneix colles de diables i bestiari, és avui un dels trets característics de les festes majors catalanes.

Més enllà dels correfocs, però, convé recordar que la presència dels balls de diables a les nostres festes ve de molt temps enrerre i que aquests personatges escenifiquen, des de fa segles, la lluita del bé i el mal –el cel i l’infern, a la nostra cultura– per mitjà de la paraula o amb l´ús de la pirotècnia. El Ball de Diables de les Borges del Camp, cada 7 de setembre, és un exemple viu d'aquesta tradició centenària, avui patrimoni de Catalunya.

Salvador Palomar
Diari de Tarragona, 11/12/2010

Les Borges del Camp: El foc dels diables

«Cops amagats» és una sèrie documental que explica històries que tenen per escenari poblacions del Baix Camp, elaborada per quatre estudiants de comunicació de la URV.

Canal Reus TV 29/11/2010

El Priorat veu viable esdevenir Patrimoni de la Humanitat

2010-12-03T10:18:00.001+01:00

Publicat a delCamp.cat, 03/12/2010:

El Consell Comarcal del Priorat i l'Associació Prioritat van lliurar el passat dia 20 de novembre al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el primer document que sol·licita a la Direcció General del Patrimoni i al propi Govern que assumeixin el projecte de candidatura del Priorat per ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial com a paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània.

El Priorat vol ser Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània

El president de l'Associació Prioritat, Jaume Domènech, ha explicat a delCamp.cat que aquesta iniciativa és el resultat d'una inquietud de la societat civil de la comarca, que al llarg dels darrers tres anys ha anat prosperant fins a esdevenir un projecte sòlid, que ha obtingut el suport del Consell Comarcal i de diversos ajuntaments. Domènech és conscient que es troben a l'inici del procés, però considera que "l'important és ser-hi i que el projecte continuï viu i camini".

I és que el procés es troba en la seva fase inicial, ja que s'ha lliurat el primer document a la Generalitat. A partir d'aquí, el govern català ha de valorar la documentació i, si ho veu viable, ha d'assumir-lo com a projecte de país i, posteriorment, presentar-lo al govern de l'Estat. Serà aquesta administració qui tingui l'última paraula i presenti la candidatura a la Unesco. En aquest sentit, doncs, encara no es pot parlar de terminis.

La documentació presentada a la Generalitat és de caràcter tècnic i inclou tots els paràmetres que marca la Unesco per tal de pertànyer a la Llista del Patrimoni Mundial en la categoria de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània.

El president de l'Associació Prioritat és conscient que amb el canvi de govern a la Generalitat el procés es pot retardar, però ha destacat que Convergència i Unió "ja ha manifestat el seu suport a la candidatura". Ara també resten a l'espera d'obtenir el suport de la Diputació de Tarragona com a òrgan supramunicipal.

La Casa de la Festa anirà al centre cívic del Carme

2010-11-24T07:43:00.000+01:00

Notícia publicada a El Punt, 23/11/2010:

El centre cívic del barri del Carme i l'antiga escola Rubió i Ors, on es conserva actualment el registre notarial de la ciutat, seran les seus de la Casa de la Festa de Reus, un espai que entrarà en funcionament l'any que ve. Al centre cívic s'instal·larà l'exposició permanent Ara toca festa, que des de juny de 2009 s'exhibeix al Museu d'Art i Història. “Serà visible des del carrer perquè és una planta semisubterrània amb finestres”, ha explicat la regidora de Cultura, Empar Pont. L'espai és prou ampli –té un miler de metres quadrats– perquè també s'hi instal·li la botiga de la festa major i espais on es podran realitzar exposicions temporals sobre la festa i altres actes. També es mantenen converses amb Carrutxa perquè el centre de recerca de cultura popular s'instal·li en aquesta seu de la Casa de la Festa.

L'antic col·legi Rubió i Ors serà l'edifici que aplegarà els elements vius de la festa, és a dir, els que surten actualment als seguicis de la festa major. “Serà un espai autogestionari de les mateixes colles perquè volem que sigui un punt informal de trobada”. L'entrada en funcionament d'aquest magatzem festiu no serà possible fins que no es traslladi el registre notarial als soterranis de la biblioteca Pere Anguera, que s'està construint actualment al barri de Mas Iglésies

Jornada sobre el patrimoni festiu

2010-11-15T08:04:00.008+01:00

Una cinquantena de persones va participar dissabte passat a la sessió de treball Patrimoni immaterial, patrimoni festiu, que l'entitat va organitzar a l'Arxiu de Reus.

Les quatre intervencions que es van succeir van posar de manifest algunes experiències de treball que s'estan realitzant en aquest moment al voltant de la festa i del paisatge. D'una banda, es va parlar de la importància i dels objectius de catalogar i estudiar el patrimoni immaterial en aquests dos àmbits per tal de fer-ne el retrat actual, promoure la seva divulgació i contribuir a la seva preservació.

De l'altra, es van poder veure alguns dels resultats d'aquests treballs. Es va fer balanç del primer any de funcionament del portal festesreus.cat, que ofereix una presentació de tot el calendari festiu de la ciutat i es va complementant amb l'aprofundiment progressiu en diferents festes. Presentació de cada festa, síntesi històrica, músiques, danses, elements del seguici, costums i actes, ja són presents en aquestes pàgines.

Es va posar de manifest la voluntat de divulgació –des d'un plantejament ampli i, en un futur proper, participatiu– que va impulsar l'IMAC en crear aquest projecte, que conflueix amb la trajectòria de divulgació a través del web per part de Carrutxa des dels seus inicis.

Tot seguit es va presentar el resultat del treball realitzat per Carrutxa durant l'any 2010 al voltant del panorama festiu que existeix actualment al Baix Camp i al Priorat. L'objectiu era encetar un retrat de les festes i elements festius amb interès patrimonial que existeixen actualmen, per tal d'oferir una primera proposta de catalogació del patrimoni festiu d'aquestes dues comarques que ha de nodrir el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

El resultat ha estat un conjunt de 15 fitxes de festes, que caldria completar en una segona fase –és ben simptomàtic que en un sol any sigui impossible per a un equip de treball documentar totes les festes d'un territori concret– fins a obtenir la vintena d'elements que es consideren d'interès. Des de Sant Antoni –a Falset– fins a la nit de Reis –a Cornudella–, passant pel Divendres Sant a Riudecols, la Mare de Déu del Carme a Cambrils, la Mare de Déu de la Riera a les Borges o la de la Misericòrdia a Reus, els participants a la jornada –alguns dels quals venien dels pobles estudiats– van fer un viatge ben complet i divers pel calendari festiu sense moure's d'aquestes comarques.

Aquest catàleg del patrimoni festiu del Baix Camp i el Priorat ha de servir per nodrir el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, que va ser presentat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana com un projecte a càrrec de la Generalitat de Catalunya d'elaboració a llarg termini. Es va explicitar que el Catàleg ha de servir per documentar, salvaguardar i divulgar el conjunt de festes del país que obtenen algun tipus de reconeixement cultural.

Ja fora de l'àmbit de les festes, l'associació Prioritat va mostrar el projecte de convertir el Priorat en patrimoni mundial gràcies a la integritat i diversitat del seu paisatge agrari, que és una representació ben àmplia dels diferents paisatges agrícoles de la Mediterrània. L'estudi dels diferents elements que el componen, en paral·lel a la suma d'esforços a la comarca, ha de fer possible que la UNESCO reconegui el valor de la interrelació que existeix entre el seu medi natural i la intervenció humana.

La sessió de treball va servir com a marc per al lliurament, per part del director del CPCPTC, Ramon Fontdevila, del diploma que reconeix la festa major de Sant Pere com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Va rebre el diploma la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Empar Pont.

Actes de la VIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre

2010-11-11T12:00:00.005+01:00

Dissabte passat, 6 de novembre, en el marc de la IX Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre, celebrada a Deltebre, es van presentar –en edició digital i format CD– les actes de la jornada que va tenir lloc al Pinell de Brai el 2009. L'edició inclou, a més de les comunicacions de la jornada sobre «Ermites i romiatges: religió i cultura popular», les fitxes de les ermites de les Terres de l'Ebre, aplegades a partir del treball voluntari de diversos col·laboradors. Entre les comunicacions presentades hi figura la de Salvador Palomar i Montserrat Solà, Les ermites com a indret de trobada.
Per a més informació, us podeu adreçar al Museu Comarcal del Montsià

Memòria de cent anys d'anarcosindicalisme

2010-11-10T18:17:00.004+01:00

L'Arxiu de Reus organitza aquest mes de novembre, quan fa cent anys de la fundació de la CNT, dues conferències sobre l'anarcosindicalisme al Baix Camp i al Priorat, abans de la Guerra Civil:

— Dimarts 16 de novembre
Joan Navais, Rere la bandera roja i negre. Obrers i anarcosindicalistes a Reus

— Dimarts 23 de novembre
Pere Audi, Les primeres passes de la CNT al Priorat

Joan Navais té publicats diversos llibres sobre moviments socials i polítics a Reus, entre altres, Tres banderes i una revolució. Anarcosindicalisme, separatisme i comunisme dissident a Reus (Reus: Centre de Lectura, 2001). Pere Audi ha treballat sobre l'associacionisme obrer al Priorat i té publicats treballs com «El Porvenir» 1916-1936. Vint anys de cooperativisme obrer a Falset (Reus: Carrutxa, 2004) o, més recentment, Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923) (Falset: Arxiu Comarcal del Priorat i Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja, 2010).

Les conferències tindran lloc, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3).

Organitzen: Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Diables esventats

2010-11-08T18:36:00.005+01:00

Aquesta tarda hem estat triant fotografies de festes populars per a la presentació del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya que fem aquest proper dissabte 13 de novembre, a l'Arxiu de Reus.
D'enguany i de la festa major de setembre, en tenim moltes. La ventada que feia durant la baixada del Ball de Diables a Misericòrdia, en el moment de l'actuació davant la porta del santuari i durant el castell de focs propicià imatges curioses. Aquí en teniu una petita mostra:

Fotografies de Joaquim Gamundi Maza

Cementiris i patrimoni històric

2010-10-31T09:06:00.005+01:00

Avui és Tots Sants, el dia per excel·lència d'anar als cementiris. Tot i que les darreres dècades ha disminuït la vinculació amb el món de la mort (entre les generacions joves és menys freqüent visitar els llocs d'enterrament dels familiars difunts), a finals d'octubre hi ha uns dies extraordinaris d'afluència per endreçar els nínxols i tombes, portar-hi flors i, finalment, anar a fer el recorregut.

Moltes persones ho viuen com un moment de retrobada periòdica amb la memòria dels avantpassats. Segons les circumstàncies i els moments, es produeix una barreja de tristesa i de record serè cap a ells. Si la visita es fa en companyia, podreu sentir diàlegs sobre aquella tieta, sobre el besavi o sobre la germana de l'àvia: recordant la seva personalitat o tornant a explicar, per enèssima vegada, aquella anècdota de la seva vida que ja forma part de la història familiar. En altres casos, veureu una persona aturada en silenci davant d'una tomba en concret, intentant superar el dolor per la pèrdua.

Temps per a l'emoció personal concreta, doncs. Però també per a una altra visió sobre el cementiri en el seu conjunt. Aquella que el contempla com una part de la ciutat, que ens parla de nosaltres amb un nivell d'informació històrica, urbanística i de mentalitat semblant a la que ens ofereix, per exemple, la contemplació dels nostres carrers.

Arreu d'Europa, cada vegada és més freqüent que els viatgers visitin els cementiris com una via d'aproximació més a les ciutats on arriben. A casa nostra, aquest costum és més recent, però ja prou important. Per donar-hi resposta, el cementiri reusenc ha iniciat una línia de divulgació patrimonial que es va encetar l'any passat amb les visites teatralitzades nocturnes, enguany amb una segona edició que ha comptat altra vegada amb una gran resposta de públic. Amb un to poètic, encisador i respectuós, els actors de la companyia La Gata Borda conduïen els assistents per diversos racons del recinte antic del cementiri, oferint pinzellades d'història, suggerint els valors artístics i històrics de diferents panteons i acostant-nos a la vida quotidiana d'aquells que els van adquirir i fer construir; de la societat reusenca de l'època, en definitiva.

Enguany, la divulgació patrimonial de Serveis Funeraris Reus s'ha traduït també en l'inici d'una nova col·lecció de publicacions de petit format, que pretén anar mostrant aquesta dimensió del cementiri: el primer número ofereix una visió global d'història i d'art. És una contribució més al coneixement de la història de la ciutat.

Cambrils: del moll al Pòsit

2010-10-28T18:15:00.003+02:00

Els barris mariners de Catalunya van experimentar uns canvis notables a inicis del segle XX, que en bona part tenen a veure amb les innovacions en l'ofici de la pesca (tècniques i mitjans) i amb l'impuls de les societats que aplegaven la població dedicada a la mar.

El proper diumenge 7 de novembre, una ruta comentada pel barri del Port de Cambrils parlarà de la transformació que va experimentar entre les dècades de 1920 i 1930. La construcció del port, la venda del peix, la creació de l'edifici del Pòsit com a nucli econòmic, social i lúdic del barri, els espais de religiositat, la feina de les dones i l'impuls de l'ensenyament seran alguns dels punts que s'aniran desvetllant al llarg del recorregut.

Organitzen l'Arxiu Municipal de Cambrils, el Museu d'Història de Cambrils i la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils, amb la col·laboració d'entitats cambrilenques.

L'assistència és gratuïta però cal inscriure's prèviament trucant a la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils (977 363 495).

Aquesta ruta forma part del cicle Societats de Cambrils durant la II República.

Cafès, llibres i teatre

2010-10-28T18:04:00.005+02:00

Fins a la guerra civil de 1936-39, les societats eren un dels eixos principals de la vida a les poblacions del país.

Com a entitats que es dedicaven a la cultura, l'esport i l'oci, a través de les seves seccions de coral, teatre, futbol o ciclisme; algunes d'elles comptaven amb biblioteca a disposició dels socis.

I també com a espais de sociabilitat, on la gent (els homes, sobretot) es trobava per prendre cafè, rebre notícies a través de la ràdio i fer tertúlia. Van ser els nuclis de debat i discussió dels grans problemes i transformacions de la societat a inicis del segle XX, i els focus de difusió de les diferents ideologies que feien bullir la vida del país a l'època.

Cambrils recorda aquests dies les societats que van existir a la població fins al 1939, a través d'un cicle d'activitats. La Cadira, el Polvorín, l'Agrària, el Pòsit i el Sindicat són encara força presents en la memòria col·lectiva.

Dijous 4 de novembre, diferents testimonis de la vida d'aquelles societats participaran en una taula rodona que porta per títol Cafès, llibres i teatre.

Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d'Història de Cambrils. Informació: arxiu@cambrils.cat.

Conèixer per recordar

2010-10-26T09:27:00.006+02:00

Dissabte passat, a Gandesa es va celebrar la Jornada Fosses comunes: un passat no oblidat. Carrutxa va participar en una de les taules rodones, explicant la recerca realitzada sobre el pas de guerra pel Priorat, especialment a Montsant.

Les intervencions van posar de relleu la necessitat, encara ara, de donar respostes a les famílies que van perdre algú durant la guerra, especialment aquells que no en van tenir mai més notícies i ignoren on i com van morir. Hi ha encara molts dols per tancar, moltes persones que ja només esperen saber en quin lloc anar a portar un ram de flors en memòria del seu desaparegut. Moltes històries de vida de les quals es desconeix el capítol final. En la major part dels casos serà impossible redactar de manera concreta aquest capítol final, però, si més no, les famílies necessiten una resposta genèrica o aproximada.

Mentre els investigadors intentàvem explicar, cadascú en l'àmbit que ha treballat, com es van desenvolupar les diferents fases del conflicte i l'Administració explicava les decisions adoptades per tal de recordar adequadament aquestes persones, els familiars prenien un i altre cop la paraula per manifestar el seu desig de posar un lloc i una data a la desaparició de les diferents víctimes.

Una de les taules rodones de la jornada

Tot sovint, els qui treballem en la recerca diem que cal trobar la seva aplicació pràctica, el retorn a la societat dels coneixements que obtenim i elaborem. De vegades, aquest retorn es tradueix en suport al desenvolupament econòmic local o als processos de diàleg social. En aquest cas, el retorn voreja la dimensió més emocional de la persona.

Davant de situacions com aquesta, se'ns imposa la responsabilitat. No s'hi val a intentar ignorar aquestes ferides i posar una paletada més de terra sobre aquestes situacions. El coneixement ha d'ajudar les famílies a redactar, encara que sigui d'una manera genèrica o aproximada, el capítol final de les vides dels seus desapareguts.

Patrimoni immaterial, patrimoni festiu

2010-10-23T12:23:00.003+02:00

Patrimoni immaterial, patrimoni festiu
Sessió de treball sobre el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya
Dissabte, 13 de novembre de 2010
Arxiu de Reus

L'inventari, catalogació i estudi del patrimoni immaterial és avui, com fa 30 anys, un dels objectius de la nostra entitat. Des del coneixement que es deriva de la memòria a les formes d'expressió etnopoètiques, de les pràctiques cultural vinculades a la festa a la percepció del territori com a paisatge que reuneix valors naturals i culturals, des de Carrutxa ens hem ocupat d'aquest patrimoni no material que la UNESCO, el 2003, va definir com «els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques –juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural», incloent-hi tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, rituals i actes festius, coneixements relacionats amb la naturalesa o tècniques artesanals. La festa constitueix un component important d'aquest patrimoni cultural.

El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya va ser creat l'octubre de 2006 per a inscriure-hi les festes manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya, difondre i protegir el nostre patrimoni festiu. Aquest catàleg, a càrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, incorpora ja les festes i elements festius que compten amb algun tipus de reconeixement, reuneix estudis i dossiers documentals a l'abast dels investigadors i comptarà aviat amb una pàgina web.

La sessió que hem programat per al proper 13 de novembre vol servir per a mostrar i valorar una part de la tasca realitzada últimament per Carrutxa en l'àmbit del patrimoni no material i festiu, especialment pel que fa al Baix Camp i el Priorat. Després de més d'un any de funcionament, cal valorar els resultats del portal sobre festes reusenques editat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural, amb la col·laboració de l'entitat. Hem convidat també als membres de l'associació Prioritat –Carrutxa en forma part–, que té com a objectiu la declaració de la comarca del Priorat com a paisatge cultural per part de la UNESCO com a un exemple visió global d'un territori.

Però volem, sobretot, a partir de la presentació del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, des del CPCPTC, i dels treballs de documentació que hem realitzat des de l'entitat, obrir una reflexió sobre la necessitat i també els problemes tècnics que comporta la catalogació del patrimoni festiu.

PROGRAMA (Resum)

A partir de les 10 del matí

Festesreus.cat, una experiència de divulgació de la festa, del passat al present
Una aproximació al patrimoni festiu del Baix Camp i el Priorat

El catàleg del patrimoni festiu de Catalunya
El Priorat, paisatge cultural d'interès mundial

Organitza: Carrutxa, amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus.
I el suport d'Unnim

Balanç de les jornades

2010-09-21T09:22:00.000+02:00

Més de seixanta persones inscrites –i altre que es van afegir a les sessions– un excel·lent nivell en les comunicacions aportades i noves línies de treball obertes. Són tres idees que poden resumir l'èxit d'unes jornades que combinaven l'oportunitat del moment –la pirotècnia és actualitat arran de l'aprovació de la nova normativa que afecta correfoc i sguicis– amb una llarga trajectòria de recerca i divulgació, des de l'entitat, sobre aquests temes.

Les jornades sobre «Festa i pirotècnia» celebrades aquest cap de setmana passat a l'Arxiu de Reus han comptat amb la participació d'un públic divers, de ben segur amb majoria de membres de grups de foc, però on també hi havia persones interessades per la temàtica o amb vinculacions familiars al món de la pirotècnia o a la seva comercialització.

Només ens cal agrair les col·laboracions i el suport rebut: de les persones que hi han participat aportant els seus coneixements, de l'Ajuntament de Reus –Arxiu Municipal i IMAC– i del CPCPTC de la Generalitat de Catalunya.

Un cop revisades, les comunicacions presentades a les jornades podran ser consultades a la xarxa.

Engeguem les Jornades sobre festa i pirotècnia

2010-09-16T13:05:00.004+02:00

Són a punt de començar les Jornades sobre festa i pirotècnia. Demà i dissabte coneixerem millor el ric panorama de manifestacions festives de foc del país, gràcies a la intervenció d'un seguit d'experts que contribuiran a posar de relleu el seu valor patrimonial i la seva realitat passada i present.

Aquí teniu el programa complet.

Divendres 17

A les 7 de la tarda. Presentació de les Jornades, a càrrec de Ferran Sugranyes, president del CDPM/ Carrutxa

A 2/4 de 8. Aproximació a La pirotècnia de les festes reusenques, amb les següents comunicacions:

Ezequiel Gort, L'ús festiu de la pólvora al segle XVIII
Salvador Palomar, Els castells de focs a les festes reusenques del segle XVIII
Ferran Sugranyes, Les pirotècnies reusenques del segle XIX
Mariona Sugranyes, La cabra, un animal de foc de 1980

Al vestíbul de l'Arxiu es podrà veure La cucanya pirotècnica, estri per als castells de focs. L'acompanya un plafó informatiu a càrrec de Marc Navarro i Salvador Palomar, realitzat per estudi OVNI.

Dissabte 18

A partir de 2/4 de 10 del matí. Sessió dedicada a La pirotècnia festiva a Catalunya, amb les següents comunicacions:

Salvador Palomar, La pirotècnia festiva al Baix Camp i el Priorat
Josep M. Jané, La carretillada de l'Arboç, què es manté i què ha canviat.
Paco Cruz, Castells de focs a Granollers
Xavier Aranda, L'ús de la pirotècnia a la Festa Major de Vilafranca del Penedès
Carles Sala, Festa i pirotècnia a Cervera: apunts històrics i història recent. El Corpus, l'Aquelarre i els Diables de Cervera Carranquers

Descans

A 2/4 d'1. Josep Vicent Frechina, Pirotècnia al País Valencià. Entre el joc, el ritual i l’espectacle identitari

Teresa Clotet, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. L'ús de la pirotècnia per part dels grups de foc: estat de la qüestió

A 2/4 de 3. Cloenda de les Jornades

Us hi esperem!

El Mamut de Viladecans

2010-09-02T11:24:00.005+02:00

A començaments d'any, el 22 de gener, vam anar a Viladecans a participar en una taula rodona sobre les festes majors i presentació de la coordinadora d'entitats, en què es va explicar el projecte del Mamut. Ara ens comuniquen l'arribada del Mamut, el proper dimarts 7 de setembre. Sempre fa gràcia veure com els projectes tiren endavant.

Salutacions.

Més informació a http://elmamutdeviladecans.blogspot.com/

Jornades sobre festa i pirotècnia

2010-09-01T11:58:00.008+02:00

Jornades sobre festa i pirotècnia
17 i 18 de setembre de 2010
Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3)
Organitzen: Arxiu Municipal de Reus i Carrutxa
Col·labora: festes.org

Arran de l'aprovació de la Directiva europea sobre productes pirotècnics i la seva adaptació per part de l'Estat espanyol, l'ús de la pirotècnia a les festes populars ha estat notícia. A càrrec de professionals, emprada individualment o en les actuacions dels grups de foc, la pirotècnia és un component fonamental de moltes festes del nostre país.
Aquestes Jornades volen ser una aportació, des de la història i l'etnologia, al coneixement de la nostra tradició en aquest àmbit, amb una comunicació final sobre l'estat de la qüestió a càrrec d'una representant del CPCPTC de la Generalitat.
L'any 2009, el Ball de Diables de Vilafranca i Rebombori Digital (festes.org), amb qui col·laborem habitualment, ja organitzaren unes jornades sobre l’ús festiu del foc a Vilafranca del Penedès.
Com que la festa i el grups de foc han estat àmbits de recerca i divulgació permanents en el treball de Carrutxa des de la seva creació, fa 30 anys, hem considerat oportú programar aquest acte.
Voldríem, doncs, que aquesta trobada –que suma als resultats de la nostra recerca al Baix Camp i al Priorat, tot mostrant la riquesa dels fons de l'Arxiu reusenc, les aportacions d'investigadors d'altres poblacions– sigui útil en un moment en què cal reafirmar el valor patrimonial de les pràctiques festives tradicionals en què s'empra la pirotècnia.

Continguts del programa:

Divendres 17, a partir de les les 7 de la tarda
Aproximació a la pirotècnia de les festes reusenques (L'ús festiu de la pólvora al segle XVII / Castells de focs a les solemnitats festives / Les pirotècnies reusenques / La cabra, un animal de foc del 1980)

Dissabte 18, a partir de les 10 del matí
La pirotècnia a les festes del Baix Camp i el Priorat
La pirotècnia festiva a Catalunya
La pirotècnia al País Valencià, una visió de síntesi
L'ús de la pirotècnia per part dels grups de foc: estat de la qüestió

Dinar

L'assistència a les sessions de treball, que tindran lloc al nou Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3) és lliure. El cost del dinar (a determinar) es pagarà el dissabte 18 de setembre al matí. La inscripció prèvia (gratuïta) dóna dret a rebre un dossier.

Podeu formalitzar la vostra inscripció enviant un correu electrònic amb les vostres dades (nom i cognom, població, si formeu part d'algun grup de foc i si us quedareu a dinar) a: reus@carrutxa.org

Us recordem que la tarda del dissabte, dins el programa de les festes reusenques de Misericòrdia, hi ha exhibició castellera i, a la nit, correfoc.