divendres, 28 de març del 2008

Les ermites de Montsant


Una nova publicació, Les ermites de Montsant, s'afegeix a la col·lecció de quaderns de divulgació sobre el patrimoni cultural de la muntanya que editen el Parc Natural i Carrutxa, a partir dels treballs de recerca efectuats per membres de la nostra associació.

La presència d’ermitans a Montsant és coneguda des de temps medievals i arriba fins als nostres dies. Les fundacions monàstiques com Bonrepòs (actual mas de Sant Blai) o la cartoixa d’Escaladei són també testimoni d’aquest passat. Però són les ermites i santuaris on les persones i les comunitats locals han manifestat la seva devoció, ja sigui de manera individual o col·lectiva. A les ermites, s’hi ha acudit per demanar l’ajut i la protecció dels sants o de la Mare de Déu en els períodes de sequera o de guerra. I al voltant d’aquests llocs de culte, en l’actualitat, continuen celebrant-s’hi festes, aplecs, romiatges anyals i jubileus, que fan que aquests edificis esdevinguin espais de trobada i identitat local.

Les ermites de Montsant és un opuscle divulgatiu que convida a visitar aquestes edificacions i a gaudir d’un entorn natural excepcional, sobretot si s’hi arriba a peu. A tall d'exemple, es proposen tres itineraris per visitar-ne algunes. El quadern es pot trobar a la seu del Parc, als punts habituals d’informació de la comarca, al local de Carrutxa i a la llibreria Gaudí de Reus.

El quadern presenta més d’una desena d’ermites: Santa Maria de Montsant, al límit dels termes de la Morera i Albarca; Sant Joan del Codolar, a Cornudella; Santa Magdalena, Sant Antoni i Santa Bàrbara, i Sant Bartomeu, a UIldemolins; Sant Roc i la Mare de Déu de la Foia, a Cabassers; Sant Salvador de Margalef... El text en destaca el valor arquitectònic i artístic, recull les principals notícies històriques i descriu les principals festes i manifestacions de devoció popular.

L’estudi ha estat realitzat per membres de l’associació Carrutxa. Fruit d’aquesta recerca i de la col·laboració que hi ha amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, l’any 2006 també es va produir una exposició sobre aquestes ermites que actualment es pot visitar a la Cartoixa d’Escaladei.

dijous, 27 de març del 2008

Excursió cultural a Llaberia

L'associació "Amics de l'Arquitectura Popular" organitza, el proper dissabte 5 d'abril, una sortida a Llaberia (Ribera d'Ebre), durant la qual, a més de gaudir d'excel·lents panoràmiques, es podran veure diferents construccions de pedra seca representatives de la zona. També es farà una visita al Museu del Bast.
Per a més informació podeu consultar l'indret web de l'associació.

Descobreix el Parc Natural de Montsant


Un any més, el Parc Natural de la Serra de Montsant inicia aquesta primavera la seva campanya Descobreix el Parc Natural de Montsant, amb l'objectiu de divulgar el ric patrimoni natural i cultural d'aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs interessants i emblemàtics de la serralada.
Aquesta cinquena edició de la campanya ofereix la possibilitat de participar en diverses activitats, principalment excursions a peu, guiades i comentades, tallers de natura, excursions familiars, sortides nocturnes, guiatges en anglès..., de la mà de les empreses col·laboradores del parc –Pedrenca, Catsud i Excursions.cat–, per descobrir la muntanya. També s'organitzen itineraris de flora dirigits a conèixer els hàbitats i comunitats vegetals de Montsant. Al maig, i amb motiu del Dia Europeu dels Parcs, se celebrarà la IV Festa de l'Arbre al CEIP Rossend Giol de Porrera, una jornada d'educació ambiental, lúdica i pedagògica. Destaca també el curs d'introducció a l'ornitologia, organitzat amb la col·laboració de l'Institut Català d'Ornitologia.
La cloenda de les activitats d'estiu tindrà lloc el 23 d'agost a Margalef de Montsant, amb la diada Gaudeix del parc en família, on grans i petits podran participar dels tallers, excursions i activitats organitzades.
Podeu trobar més informació a www.parcsdecatalunya.net

dimarts, 11 de març del 2008

Històries de pedres



Massa sovint ens mirem el paisatge amb criteris només estètics. Això no és dolent, en absolut. La contemplació d'un paisatge ens inspira sentiments, ens emociona o potser ens preocupa. El nostre paisatge és sempre la suma de components naturals i artificials. Fins i tot en qualsevol racó d'un parc natural és possible trobar, més tard o d'hora, aquell rastre de presència humana que ha generat l'ús i l'aprofitament del territori. A Montsant, on l'activitat humana al llarg dels segles ha estat constant, hi ha marges i barraques, anjubs i camins, que ens parlen del valor de la terra en el passat per a la subsistència diària. Estructures que conformen paisatges de singular bellesa, paisatges construïts amb una dosi considerable de temps, materials a l'abast i esforç humà, amb voluntat d'aprofitar al màxim el terreny. Més enllà del resultat final, molts cops ara impregnat d'abandonament i decadència, la lectura de les pedres ens mostra el pas de les generacions –amb el recreixement dels marges–, de l'organització de la propietat –amb estructures que fiten el terreny– o dels canvis d'ús. Fa pocs dies observàvem, en el transcurs de la nostra, potser inacabable, recerca sobre l'arquitectura popular a Montsant, una raconada de marge en la qual antigament hi havia unes escales de pedra per baixar d'una feixa a l'altra. Posteriorment, aquest recurs deuria resultar insuficient i es va optar per bastir un baixador que possibilitava el pas d'un animal de treball, que es va superposar, en part, a les antigues escales. Quant de temps va passar? No ho sabem.



Marge a la partida de cal Forn de Dalt, les Espadelles. Margalef de Montsant
Fotografies de Ferran Sugranyes i Salvador Palomar

divendres, 7 de març del 2008

Concurs per a la conservació i manteniment de construccions rurals


Un any més, l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular convoca el Concurs de conservació i manteniment de les cabanes, pletes i marges, amb l’objectiu de fer prendre consciència que tenint cura d'aquests elements que conformen el territori es contribueix a donar-hi valor. És una arquitectura rica d’enginy, on moltes generacions de pagesos hi ha treballat.

Alguns elements com les cabanes han perdut l’ús original que tenien. És per això que algunes d’aquestes construccions estan patint un procés d’abandonament que farà, si no s’hi posa remei, que acabin en una runa irreversible. Els marges són útils i noves plantacions, com la vinya, en què no s’han tingut en compte, estan patint el problema dels aragalls i del transport de la terra bona superficial per la pluja, fet que minva el seu rendiment. En les comarques vinícoles s’estan refent aquestes construccions tradicionals del camp i en les comarques cerealístiques s’està donant en casos més aviat aïllats.

Amb aquest esperit, es vol premiar les persones que mantenen i milloren aquestes obres. Amb aquesta finalitat, l'associació atorga uns premis –de moment, en l'àmbit de les comarques lleidatanes– a les tasques de manteniment i conservació que alguns propietaris realitzen, valorant el treball realitzat, els materials emprats o el tractament de l'entorn. La inscripció és gratuïta i cal formalitzar-la abans del 30 de juny. El veredicte es farà públic el 8 d'agost.

Per més informació, us podeu adreçar a:

Amics de l’Arquitectura Popular
Avinguda de Barcelona 17-27, 3D
25001 Lleida, assum@coac.net Tel. 973 210 509

dimecres, 5 de març del 2008

Assemblea general ordinària

Divendres passat va tenir lloc l'assemblea general del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, nom que designa formalment l'associació. Carrutxa és una entitat petita, amb moltes persones que col·laboren des de la seva població, des de la seva tasca diària, en moments puntuals o que aporten la seva quota pel convenciment que la feina que es es porta a terme és positiva. Per això, omplir l'espai de reunió del local –com va succeir–, que no és massa gran, ja és un èxit i, proporcionalment a la quantitat de persones associades, correcte.
Però, no ens enganyem, la situació del moviment associatiu és la que és, a casa nostra i a fora. Tanmateix, el problema és aquest. Som una entitat petita –ja ho sabeu– i, malgrat comptar amb un nucli de persones prou vàlid, la feina ens supera. No és el mateix ser una entitat ciutadana al servei del públic que ser un servei públic, sobretot quant a la disponibilitat de recursos i personal. La situació econòmica de l'entitat, avui, és suportable, sense alegries.
Tocava renovació formal de la junta –a la casa en diem secretariat– i no hi va haver problemes. Una única candidatura aprovada per unanimitat amb cares velles i noves. Ferran Sugranyes, home amb una llarga experiència en els temps difícils de l'entitat i màxim representant de la Next Generation (per als que no coneixeu Star Trek, la segona generació de protagonistes de la sèrie), com a president. Montsant Fonts, del nucli fundador i presidenta sortint, sotspresidenta. Montserrat Solà, vinculada a l'entitat i al territori des de la tendra infància (que no fa tant) i feliçment tornada a casa, secretària. Neus Pino, una de les incorporacions més recents al nucli de treball de l'entitat, tresorera. Amb el suport de Pili Crivillé com a administrativa. I a partir d'aquí, i amb el suport d'aquelles persones que han format els equips de treball durant aquests anys –el que en el llenguatge de la casa és anomenat «nucli dur»–, volem continuar tirant endavant Carrutxa, una entitat que ha esdevingut, amb tots els ets i uts, un centre de referència quant a la recerca etnològica, des de les nostres comarques fins arreu dels Països Catalans –i no siguem modestos, fins i tot més enllà d'aquests–; que forma part, juntament amb tot un seguit de museus i institucions públiques del nostre país, de la Xarxa de l'Observatori per a la Recerca Etnológica.
Enguany ens trobem, damunt de la taula, amb una vintena de programes de treball i projectes, de major o menor envergadura, sobre àmbits tan diversos com el patrimoni de la serra de Montsant, el recull de fotografies antigues, les festes populars, la memòria històrica..., i publicacions en curs sobre les ermites de Montsant, la història de Sant Pere i el campanar de Reus, l'arquitectura popular relacionada amb l'aprofitament de l'aigua, el ball de cavallets de Reus, els pastors o el pas de la Guerra Civil per Montsant. Amb una exposició itinerant sobre els rentadors –que sembla no voler-se jubilar, ni molt menys– i diverses propostes d'activitats que van sorgint a mesura que anem desenvolupant les nostres recerques. El futur és possible –més ben dit, hi és–; de feina, no en manca. El repte és el desenvolupament de tot això, la distribució de les feines, la consolidació de les línies de treball...
I aquí arribem al punt central de tot, l'anomenat quid de la qüestió: ens fan falta persones disposades a col·laborar, sobretot si volem que Carrutxa sigui aquesta entitat de servei al públic que hem estat des de bon començament. I molt important per venir a donar-nos un cop de mà: no cal ser un investigador saberut i amb les celles cremades de tant llegir i passar-se hores davant de l'ordinador –que sembla ser la imatge que es té de les persones que hi treballem. Només calen ganes de treballar. Si us animeu, ja sabeu on trobar-nos. Us hi esperem!